Continuïsmes

Ens trobem amb la notícia de la detenció de dos suposats membres d’ETA més, aquesta vegada a Albi, ciutat occitana del Migdia-Pirineus recordada com a seu episcopal, origen de l’heretgia medieval dels càtars (també anomenats albigesos) i lloc de naixement del pintor Toulouse-Lautrec. El fet mateix, i la circumstància que una altra vegada els arrestats ho fossin en possessió de sengles pistoles, convidaria a pensar en un estancament de posicions dintre del procés cap a la pau, amb el continuisme de banda i panda.
El govern espanyol, i especialment el ministeri de Interior, amb la col•laboració internacional, manté la persecució dels terroristes o exterroristes, en tot cas suposats delinqüents, com correspon a tot estat de dret i tot sistema judicial.
De la seva banda, l’organització continua armada, en els darrers intents de mostrar fermesa tot i la evident debilitat per aconseguir una rendició que no ho sembli i un alleujament de les condicions penitenciàries dels seus presos, que no la amnistia reclamada tot i saber-la impossible.
Que anessin desarmats era una de les exigències de la comissió internacional de mitjancers als militants que mantenen viva l’organització terrorista. Ugaitz Errazkin i Jose Javier Osés, els d’Albi, la incomplien, com també Oroitz Gurrutxaga i Xabier Aramburu, detingus ara farà tot just un mes, també a França. Amb Lander Fernandez Arrienda, capturat a Itàlia, fan un total de 5 en un termini de 30 dies, el que suposa un increment relatiu del nombre d’arrestos els darrers mesos.
I tanmateix, res de nou. A Errazkin li atribueixen la pertinença a l’escamot Asti, desarticulat el 2009, i suposat responsable dels assassinats del regidor socialista d’Arrasate (Mondragón) Isaias Carrasco, de l’industrial proper al PNB Iñaki Uria i de la col•locació d’un cotxe bomba al campus de la Universitat de Navarra, amb el resultat de 28 ferits.
Una prova de la “trasversalitat” dels objectius d’ETA al llarg de la història. Carrasco, de 43 anys, treballava de cobrador de peatge en l’autopista Bilbao-Behovia, tenia tres fills. La gran, Sandra, va demanar durant el funeral que “ningú” manipulés la mort del pare i que tothom votés en les eleccions aleshores convocades. Ara ha rebut la detenció d’Errazkin com “un alleujament tremend” sense afegir gaire més.
Uria, conegut popularment con “Gorria” (el roig), estava a punt de er els 71 anys, mig jubilat de la seva (era copropietari) de l’empresa, el gran “pecat” de la qual era participar en la construcció de la línia d’alta velocitat ferroviària, la coneguda com “Y grega” basca, que els terroristes intentaven impedir, potser recordant que, amb sang, se’n van sortir a l’hora d’impedir la construcció de la central nuclear de Lemoiz. Ara, si el TGV basc s’atura o s’ajorna, no serà per ells, que fa temps van deixar estar la campanya fracassada, sinó per la política anticrisi del govern Rajoy, una paradoxa més del destí.
I tanmateix, el camí a la pau i a la normalització de la convivència entre bascos