La selecció espanyola s'ha classificat aquest dimecres per a la final de l'Eurocopa 2012 després d'imposar-se a Portugal en el torn de penals (2-4), on un gol de Cesc Fábregas va tombar a Cristiano i companyia, a més d'obrir les portes del cel per diumenge vinent, on els pupils de Vicente del Bosque buscaran un triplet històric.
Va haver de ser una altra vegada des dels 11 metres. La victòria davant Itàlia de fa quatre anys bé va merèixer una segona part gràcies a un nou gol de Cesc. El 'fals nou', que no va jugar de titular, va demanar llançar el cinquè penal. Toni Gran, el segon del Bosque, li va donar llum verda i el català, amb sang freda, va batre a Rui Patricio no sense suspens.
Casillas, per enèsima ocasió, va passejar la seva condició de sant detenint el primer penal portuguès i Espanya, que aquesta vegada sí es va abraçar, jugarà una nova final d'Eurocopa, la tercera, mateix nombre de títols que podria aconseguir de forma consecutiva si venç el diumenge a Itàlia o Alemanya. En aquest cas, la història faria un buit a les seves pàgines d'or a aquesta selecció.
El resultat, única anàlisi en el futbol modern, esclavitza a jugadors i entrenadors, però Espanya bandeja guanyar de qualsevol manera. No li va fer falta donar puntades, tampoc entrar a discutir cada decisió arbitral, va esperar el seu torn i va donar amb la tecla. De fet, va donar la sensació que cinc minuts més de pròrroga haguessin bastat per evitar posar el cor en un puny.
Espanya va començar amb dificultats per crear perill a Portugal. La primera clara va portar la signatura d'Arbeloa, que va disparar a dalt quan estava lliure de marca, als 8 minuts. Aquesta va ser l'única clara en la primera part, on també la va tenir Iniesta, que ho va intentar amb un tret ajustat després de fallir a dos rivals.
No hi havia oportunitat d'obrir el meló i els lusitans --aupados en la velocitat de Cristiano Ronaldo-- també van avisar. La mordiente i l'electricitat portuguesa van ser el millor aval pels de Paulo Bento, freturosos de futbol, però efervescents per la seva pilota a l'esquena dels laterals espanyols.
CESC PER NEGREDO, MILLORA ESPANYA.
En la segona meitat, Del Bosque va recuperar les seves constants, la seva idea original, i va canviar a Negredo, la gran sorpresa en l'onze inicial, per Cesc Fábregas. El culé va millorar el joc de la 'Roja', més continu, natural, proper a l'estil que es va traduir en dos títols consecutius. La impaciència, proveïda en una passada llarga, entelava la circulació espanyola.
Nani va buscar les pessigolles a Arbeloa i Jordi Alba va haver de mesurar les seves jugades en àrea contrària per no descurar les labors en defensa. Al canvi de Cesc se li van sumar el de Navas, per Silva, i el de Pedro per Xavi, que estava exhaust. El dels Palacios va obrir el camp i el canari va evidenciar que havia d'haver entrat abans.
Xabi Alonso va provar fortuna des de 50 metres i Cristiano va ficar la por en el cos amb dues ocasions. La primera, lliure de marca, la va manar per sobre del travesser; i la segona, en el minut final, amb una falta molt prop de l'àrea espanyola que va poder haver manat tot al trast.
Sense amb prou feines tirs entre els tres pals, Espanya es va presentar en la pròrroga amb la intenció de jugar, d'associar-se amb facilitat, de pressionar la sortida dels 'Quinas'. I així ho va fer. La selecció va recuperar la quotidianitat i a punt va estar d'inaugurar el marcador. Iniesta va poder haver repetit honors.
ESPANYA VA DOMINAR LA PRÒRROGA.
El de Fuentealbilla va reblar una passada de Jordi Alba, magistral en el costat esquerre, però es va trobar amb la mà de Rui Patricio. El meta del Sporting de Lisboa va treure el guant dret per impedir la glòria espanyola; i Ramos, que va trencar els plans amb una falta llunyana, va fregar el travesser.
En el temps extra, Espanya va portar les regnes del partit. De fet, va anar en aquesta mitja hora quan la campiona del món va disposar d'una altra clara ocasió en botes de Pedro. El de Tenerife no va encertar a fallir a Alves i va arribar tard al llançament, encara que el pensament era inevitable: a Espanya li hauria fet falta cinc minuts més.
La rapidesa de Navas i la millorança espanyola no va bastar per tombar a una Portugal aguerrida, sense futbol, però amb el meridià objectiu de frenar el centre del camp de la 'Roja'. Va ser igual el cansament, les ocasions perdudes, la feresa de Cristiano. Va ser igual. Espanya segueix fent història i ho fa amb majúscules. El diumenge, proper capítol.
