“Amb la que està caient”, que és la traducció directa i sense escrúpols de “con la que está cayendo”, el mantra que més repeteix aquests darrers mesos a l’esfera política espanyola, i que s’arrela al marc mental dels catalans, el que cau és el PIB. El consum empitjora i la destrucció d’ocupació es prolonga aquest segon trimestre segons diu el Banc d’Espanya.

I amb “el que està caient”, el Tribunal Suprem es dedica a fer la guitza. Poca feina. Com al joc del dòmino, i tibant de la sentència de l’Estatut, d’aquell insignificant 5% que ens havien repelat, els magistrats volen fer de pedagogs, de diputats, i es passen per allà on volen l’experiència escolar viscuda aquests anys a Catalunya. Ells què saben? A qui pregunten? Quins resultats de domini lingüístic han contrastat? El suprem món del dret, viu a banda.

Som on érem, i en tot cas el Govern es planteja anar al Constitucional, després d’aquesta visió tan restringida d’un Suprem que potineja l’ensenyament dels nens d’entre 3 i 6 anys. Només el PP i C's entenen aquests arguments dels magistrats sobre quina ha de ser la llengua vehicular. Sí, és cert que som on érem, que diu la Consellera Rigau. Som on érem fa 30 anys.

Amb “la que està caient” que diríem en català adaptat, els magistrats o  bé perden el temps a Marbella, o segueixen fent passes i mèrits perquè les enquestes del CEO, trenquin el sostre, facin girar la busca del rellotge, i sumin adeptes a l’independentisme via cansament, via puntada al sec de la cama. La xifra ja supera el 51% de partidaris.
I al costat d’això, amb “la que està caient”, hem de decidir com ens en sortim de l’ofec econòmic, diga-li pacte, diga-li clau, diga-li concert. I la gent del CEO ja pot preparar una nova fornada. El president extremeny José Antonio Monago (sembla que tant és la persona que ostenti el càrrec) ja fixa com a major repte polític pel 2013 és sense cap mena de dubte “el pacte fiscal català”, i que es disposa a plantejar batalla. Tranquil “presidente” sempre tindrà algun magistrat del Suprem que vulgui fer d’economista, de diputat, que segur que repassarà les balances fiscals. I fins i tot trobarà catalans que entenguin els seus arguments. Amb “la que està caient”.