Portem ja més de dos anys que no paren de retallar drets. Dirigits per la lògica neoliberal de Merkel, la Comissió Europea i les institucions financeres, la política dels governs espanyol i català estan imbuïdes per l'obsessió de contenir el dèficit i acabar amb els drets laborals, socials i democràtics. El resultat no pot ser més decebedor: l'atur segueix creixent, l'economia està en recessió i no es veu la sortida de la crisi, i hi ha més desigualtat social i més pobresa. Davant aquesta realitat no podem callar.
Europa viu una greu crisi econòmica i social, amb taxes dramàtiques d'atur, més de 24 milions de persones estan en atur en el conjunt de la UE, més de 5 milions són joves. A Espanya, més de 5,5 milions de persones aturades, a Catalunya l'atur registrat voreja les 700.000 persones, més de 200.000 fa més de tres anys que busquen treball, hi ha 103.000 llars on no entra cap ingrés i 244.00 llars on tots els membres estan en atur.
I mentre l'atur no para de créixer, segueix l'atac generalitzat i sistemàtic als drets laborals i socials (impulsat des de les institucions europees) amb conseqüències molt doloroses per a les persones: disminució de salaris i pensions, pèrdua de drets, debilitament de la negociació col·lectiva i de la capacitat dels sindicats per defensar als treballadors i treballadores, deterioració de les prestacions i serveis públics i un atac sense precedents a l'estat del benestar. La concreció, la veiem en la contrareforma laboral i els pressupostos generals.
I es nega tota possibilitat a les alternatives plantejades ja fa temps: apostar pel creixement econòmic i la inversió pública, per l'ocupació de qualitat i la sostenibilitat del model social; reformar el sistema financer espanyol per recuperar el finançament de l'economia i fer fluir el crèdit, enfront del fet fins ara que només ha servit per liquidar el sistema de caixes d'estalvi, afavorint la consolidació d'un oligopoli financer; reformar el sistema fiscal per recaptar més i de manera més justa, especialment en grans fortunes, rendes de capital i combatre el frau i l'economia submergida, en lloc d'aprovar una amnistia fiscal, que és un atac ètic molt greu a la justícia ja l'equitat fiscal.
Els governs estan instal·lats a aplicar les polítiques neoliberals dictades i satisfer els interessos de les institucions financeres. El centre de l'acció política ja no és el ciutadà com a subjecte de drets. S'ha abandonat la cultura del pacte i de l'acord, tant a Catalunya com en l'Estat. El Govern es nega a obrir la negociació d'un acord per a la reactivació econòmica, l'ocupació i la cohesió social, que impliqui el conjunt de forces polítiques i socials, que recuperi la confiança i estableixi les bases per a una sortida de la crisi més justa i equilibrada. I mentre el conflicte social segueix: s'ataquen els drets laborals i els serveis públics, s'eliminen drets civils i democràtics i es criminalitza la resposta social i sindical.
Davant aquesta situació, cal mantenir la pressió i la mobilització social àmplia i unitària. Hem de continuar amb la protesta omplint els carrers, però també hem de combatre la contrareforma laboral en els centres de treball, a les empreses, fent impossible l'aplicació. És necessari que els empresaris entenguin que la unilateralitat en les relacions laborals, voler fer del treballador un objecte sense drets o precarizar les condicions de treball, només provoca conflicte.
Només amb la participació i la informació és possible introduir elements de flexibilitat interna pactada que facilitin la modernització de les empreses. Per això la iniciativa sindical unitària rescatlaboral.cat (
http://www.rescatlaboral.cat/) pot ser un instrument que permeti frenar l'aplicació dels aspectes més regressius de la contrareforma en els centres de treball, fent dels sindicats una eina útil per defensar drets, tant exigint el canvi de la llei com en les empreses tutelant de manera concreta els drets laborals.
Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya
