La Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i presidenta del CPNL, Yvonne Griley, ha presentat aquest dijous els resultats de l’Ofercat al municipi d’Olot, que mostren el lideratge de la capital de la Garrotxa en els usos lingüístics públics (institucionals i no institucionals) a tot Catalunya, després d’avaluar-ne 124 indicadors, orals i escrits, en els sectors següents: administració pública, economia, societat i oci, mitjans de comunicació, ensenyament i sanitat.

“Olot i les terres gironines han fet els deures pel què fa al català, liderant l’avenç del seu ús social a tot el país”, ha declarat Griley. La presentació de les noves dades s’ha dut a terme en un acte al Saló de Plens de l’Ajuntament d'Olot, que ha comptat amb la participació de l'alcalde, Josep M. Corominas; i del regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Olot, Estanis Vayreda.

La Directora General de Política Lingüística ha remarcat que, precisament enguany, fa 20 anys que l'Ajuntament d'Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa es van integrar al Consorci per a la Normalització Lingüística. Griley ha felicitat els olotins i garrotxins per la feina feta: “Des del Govern, estem molt satisfets i us felicitem, ja que heu contribuït al manteniment i creixement de la Llenegua Catalana en moments molt difícils”.

De les vint ciutats analitzades en l’Ofercat, en un barem entre 0 i 100, onze tenen un índex igual o superior a 70 punts, entre les que destaca Olot amb 80 punts; sis tenen índexs entre els 60 i els 70 punts; i en tres ciutats l’índex Ofercat és inferior als 60 punts (l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet).

La responsable de la política lingüística del Govern de Catalunya també ha manifestat que “el lideratge d'Olot, pel que fa a la Llengua Catalana és l'exemple d'una Catalunya que s'autosupera. Impulsem aquest esperit i l'horitzó de riquesa i plenitud serà possible aviat”.

Pel que fa als resultats per sectors, els índexs Ofercat mostren com la presència més gran de català es troba a l’ensenyament, la sanitat i l’Administració pública, amb valors superiors als 70 punts en tots els casos. En un segon nivell hi ha els sectors de l’Economia i la Societat i l’oci, els quals destaquen per ser els més vinculats a les característiques sociolingüístiques de la població i per oferir els majors contrastos entre les vint ciutats, quant a l’oferta en català.