ARRODONIMENT

Aquest país nostre és territori on qui no corre, vola, i tan aviat sorgeix ocasió de reviure a Lázaro de Tormes, els espanyols ens aprestem a emular al murri que portem dins.

Va succeir amb l'arribada de l'euro quan, de la nit al dia, una canya de cervesa que, en aquells dies costava cent pessetes, va passar a costar un euro. L'arrodoniment, ens deien, i tan estrambótic càlcul ens va pujar la "cañita" un seixanta per cent.

Ahir, trist dia el d'ahir, mentre contemplava en el centre de Madrid les protestes d'aquells que se senten agredits per les mesures governatives, vaig intentar calmar les gargamelles assedegades pròpies i d'acompanyants amb un refresc. Vaig aconseguir el meu propòsit de refrescar el cos però molt més fregeixi es va quedar la meva ànima en contemplar el compte sens dubte desmesurat.

Vaig requerir explicacions sobre aquest tema i un sol·lícit i amable encarregat del quiosquet em va explicar, amb tot luxe de detalls, que l'import a pagar s'havia incrementat amb la pujada de l'IVA aprovada el divendres pel Govern. Vaig explicar a l'interfecte que els canvis previstos no entrarien en vigor fins a setembre i es va aprestar a rectificar l'import a pagar.

Sortint del lloc, teníem la sensació d'haver viscut el "dejavú" de l'arrodoniment i ens preguntem quants incautes caurien a les xarxes d'aquests hereus de Lázaro que, si ningú ho remeia, faran el seu agost a compte del canvi impositiu.