Més pobresa, més conflicte social, més desigualtat

L’absurda deriva retalladora de Rajoy i Mas no té aturador. Quan encara estem confrontant-nos amb les retallades ja fetes, se n'aproven d'altres. Totes i cadascuna amb la mateixa justificació: “són necessàries” i “no hi ha alternativa”. I sempre igual, anuncien “reformes” quan en realitat són “retallades”. I sempre plana en la decisió el comportament de la “prima de risc” com si d’una subhasta es tractés, on els drets socials i laborals es deixen al millor postor.

És evident que és una opció política i no la lògica inevitable d’un estat de coses que no té altre arranjament possible. És cert que les polítiques tenen un marc de decisió supranacional, però també es podrien decidir altres mesures que perseguissin altres finalitats. O s’opta per una política que mantingui el procés d’acumulació de riquesa i poder en mans de determinats estrats socials –la minoria que avui guanya, entitats financeres i grans corporacions transnacionals- o bé apostem per impulsar un procés de redistribució de la riquesa existent.

En el primer cas la política d’austeritat és el camí. Desmuntar serveis públics, privatitzar la provisió de béns i serveis socials i especular sobre l’endeutament dels estats, són un mitjà potent per assolir ràpidament la fita perseguida. En l’altre, es tracta d’introduir noves regles i controls als processos d’especulació financera i aprofitar el sistema fiscal i la lluita contra el frau. Es pot promoure la redistribució de la riquesa amb un potent sector públic que universalitzi l’accés als drets socials de qualitat.

Baixen les retribucions del personal funcionari, estigmatitzant el col•lectiu per devaluar també el servei públic, reforçant així, també, la lògica per imposar en el sector privat la devaluació salarial. Ens alerten que la Seguretat Social tindrà dèficit el 2012 per justificar possibles ajustos de les pensions, la qual cosa seria injusta i injustificada, ja que el sistema té una gran salut (el dèficit del 0’7% és suportable amb l’actual fons de reserva que pot aguantar l'alt atur encara uns anys). Retallen les prestacions d’atur, obviant que obeeixen a unes cotitzacions previsores fetes pels treballadors i les reben per la manca d’oportunitats de trobar feina atesa la caiguda de l’oferta de treball per la situació de recessió a què ens ha dut l’excés d’austeritat. El Govern insisteix a retallar i retallar i obvia altres alternatives.

Mesures que porten més conflicte social, més desigualtat, més pobresa. Que no poden portar resignació perquè no són inevitables. Que han d’empènyer a seguir construint propostes alternatives i a posar-les al carrer i fer-les avançar amb la majoria social.