TARONGES DE LA XINA

Les taronges de la Xina, varietat de cítric més petita, de pell llisa i molt fina —trucades kumquat— van ser tingudes per imaginàries, fantàstiques i inexistents i, per tal condició, la castissa expressió s'utilitza per negar rotundament que es vagi a realitzar alguna cosa que es demanda.

Ahir es va aprovar en el Senat la capacitat de les autoritats per liquidar, vendre, pignorar o privatitzar la nova "premsa del moviment" que constitueixen les denominades televisions i ràdios públiques que tenen com a característiques principals costar un Congo al contribuent, oferir continguts lamentables i de dubtós interès públic, ser l'instrument de lloa i compliment al govern de torn i servir per emboscar les nombroses corts d'amics i pelotetes de qui ostenti el poder a cada moment.

Em reitero en el que vaig dir aquí quan amb prou feines la normativa aprovada ahir era un projecte i remato les meves afirmacions de llavors amb el títol d'aquesta conseja: Taronges de la Xina!

Serà, ja ho veuran, la resposta dels diferents governs, des del nacional a la més minúscula autonomia, a deixar anar una joguina tan estimada i desitjada; buscaran totes "les triquiñuelas" per seguir manejant l'invent que produeix tan sucosos beneficis ideològics i, de vegades, econòmics, mentre els professionals lliures van abandonant aquest ofici de tenebres, els mitjans es tanquen i els qui es llancen a l'aventura del digital, com és el cas d'aquest que m'acull, ho fan amb esperit de samurái i conscients que, com tanca el seu "Termópilas" Kavafis, "inevitablement, passaran els perses".

Andrés Madrid