Tardor basca

La matinada passada s’han complert 23 anys des d’aquell acord inoblidable per als qui vam ser presents, que va tancar el text de l’actual Estatut del País Basc, anomenat de Gernika, amb brindis generalitzats i sense distinció de colors al bar –aleshores obert també a la premsa- del Congrés dels Diputats.

Demà, dijous, amb la presentació oficial de la candidatura d’Antonio Basagoiti a la presidencia del govern d’Euskadi pel Partit Popular quedarà gairebé del tot enllestida la llista dels caps de llista de les principals forces polítiques, tot i que el president territorial de la formació encara no ha completat el tràmit de la ratificació per part del Consell Nacional, a Madrid.

Dos dies abans, el mateix Basagoiti havia assegurat amb fermesa que les eleccions autonòmiques en els tres territoris seran a la tardor. Caldrà que faci explícita la retirada del suport del seu grup a l’executiu que lidera el socialista Patxi López, en forma de derrota en votacions a la Cambra sobre temes claus, perquè la legislació actual atorga en exclusiva al lehendakari la facultat de dissoldre el legislatiu i convocar comicis.

De moment, amb la proclamació del primer candidat del PP, afegida a les anteriors de Iñigo Urkullu pel PNB i la professora Laura Mintegi pel conglomerat que es presentarà sota el nom EH Bildu, només falta per confirmar el quart d’entre els qui podrien formar majories parlamentàries a la desena legislatura de l’actual Parlament de Vitòria-Gasteiz, i tothom dóna per fet que serà l’actual titular del Govern, Patxi López, pels socialistes.

Sembla tan segur com probable que, si els resultats de les enquestes es confirmen, hagi de cedir el palau d’Ajuria Enea a un successor, i aleshores pugui marxar cap a la capital de Regne, a ocupar el càrrec a la cúpula del PSOE, per al qual va ser escollit al darrer congrés de la formació.

Pel moment, López insisteix que vol esgotar la legislatura, que amb normalitat s’acabaria el primer de març de l’any vinent, contra totes les demandes perquè l’escurci. Com més tard, podria pensar, més temps tindrà Bildu de començar a “cremar-se” en l’exercici del poder que, des de les municipals, ostenta a ajuntaments i a la Diputació Foral de Guipúscoa. I també més espai per a la degradació del seguiment dels electors del seu competidor directe, ja prou minoritari, a un PP en caiguda vertical per les mesures i actituds del govern Rajoy i els seus.

Potser que a la tardor,si es confirmés la intervenció de l’economia espanyola per la Unió Europea, s’afegiria un altre factor important en la mateixa direcció. Si els “homes de negre” arriben oficialment i amb la mateixa tasca completa que fan a Grècia, les actuals negatives a aplicar part de les “retallades” decretades a l’Estat podrien esvaïr-se.
Mentrestant, els darrers sondejos coneguts situen al PNB en majoria relativa, però amb només un o dos escons d’avantatge sobre EH Bildu, disfressat de seny i institucionalisme per la figura de la candidata i afavorit perquè continua aparcada, si no acabada, la violència d’ETA.

Entre aquestes dues forces sumarien una majoria absolutamément aclaparadora, però és inimaginable que formin govern conjunt, més improbable encara que la coalició finalment aconseguida el 2009 entre PSE-PSOE i PP, també adversaris en la disputa de la majoria del mateix segment d’electors.

Serà el moment de mirar les possibilitats –no només aritmètiques- d’un retorn a la vella i després trencada coalició PNB-PSE, amb el suport o no d’algun dels partits més minoritaris, si aconsegueixen escons, com ara Esker Batua-IU, que ho tindrà molt difícil després de la fuga de militants a l’Alternatiba, i d’aquesta a Bildu, com també ho tindrà complicat el UPyD de Rosa Díez.

Si afegim la peculiar distribució dels escons, amb 25 per cadascun dels tres territoris, independentment dels censos respectius, i les diferències entre els respecius electorats, que van donar prioritat a una força diferent en cada lloc, tot resta indecís, començant pel moment en què es convocaran els comicis, i per a quina data.