L'empresari Publio Cordón va morir 15 o 16 dies després del seu segrest pels Grapo en l'estiu de 1995 com a conseqüència de les ferides que va sofrir en caure per una finestra de la casa de dues plantes on es trobava retingut, a Lió (França), quan intentava fugir.
El ministre de l'Interior ha assegurat que la Guàrdia Civil va trobar fa un temps aquesta casa de Lió, on Publio Cordón va estar tancat en un "armari amagatall tancat amb una cadena".
Allí l'empresari marcava "palotes" en la paret, segons ha detallat per saber quants dies portava segrestat, la qual cosa fa pensar que va ser a partir del dia 15 quan es va produir l'accident que va portar a la seva defunció.
Les forces de seguretat han localitzat l'habitatge, que coincideix amb la detenció aquest matí a Sevilla i Cádiz dels tres membres dels Grapo que van participar amb els quals porten diversos anys en la presó pel segrest de l'empresari. Els ara capturats són: José Antonio Ramon Teijelo, Vicente Marieta i Manuela Ontanilla
Les investigacions dutes a terme per la Guàrdia Civil en una operació que segueix "oberta", han permès les últimes detencions que han deixat "pràcticament aclarit" el cas. Ara només resta localitzar el seu cadàver.
Maria Cordón confia en la Guàrdia Civil
Maria Cordón, la filla de l'empresari Publio Cordón segrestat pels grapo en 1995, va assegurar aquest dijous que, segons les dades de la Guàrdia Civil, les proves trobades en l'habitatge de Lió són "bastant concloents sobre la presència del seu pare en aquest lloc en els dies de captivitat ".
En declaracions a Onda Cero, recollides per Europa Press, va manifestar que comandaments de la Guàrdia Civil han posat en contacte aquest matí amb la família per comunicar-li les últimes novetats. "Ens han dit que sense cap dubte és la casa on ho van tenir, a Lió, i que a partir d'aquí han detingut a tres persones, que van estar involucrades", va precisar.
La història d'un segrest
Publio Cordón Munilla, fundador de l'asseguradora Previasa i del Grup Hospitalari Quirón, va ser segrestat pels Grapo el 27 de juny de 1995 quan practicava "footing" als voltants de la seva casa de Zaragoza.
Mes i mitjà després la família va pagar a París un rescat als segrestadors de 400 milions de pessetes, però Publio no va aparèixer i el seu parador es va convertir en un misteri que va generar nombroses hipòtesis.
Fernando Silva Sande, un dels terroristes condemnats per aquest cas, va confessar en la tardor de 2008 que ell mateix havia enterrat a l'empresari, que va morir a conseqüència d'una caiguda després d'intentar escapolir-se per una finestra a la casa on estava retingut, segons ha desvetllat avui el ministre de l'Interior.
Sande va declarar que havia sepultat a Cordón a la zona de Mont Ventoux, en el sud-est de França. Els grapos Enrique Quadra Echeandía, José Ortín i Concepción González van ser detinguts al novembre de 1995, i condemnats en 1998 per l'Audiència Nacional a un total de 86 anys de presó pel segrest de l'empresari, mentre que Fernando Silva Sande va ser processat en rebel•lia perquè no va poder ser detingut fins a novembre de 2000.
Al desembre de 2007, Silva Sande va ser condemnat a 28 anys, i en aquesta mateixa vista van ser jutjats el secretari general del Partit Comunista d'Espanya reconstituït (PCE-r), Manuel Pérez, camarada 'Arenas', i Isabel Llaquet, però van quedar absolts en considerar el tribunal que no estava acreditada la seva relació amb el segrest de Cordón, encara que en la sentència indicava que els grapo i el seu braç polític, el PCE-r, són el mateix.
A l'abril de 2009, el Tribunal Suprem, estimant parcialment un recurs interposat per la família de l'empresari, va condemnar al 'camarada Arenas' a 7 anys de presó com a autor per omissió d'un delicte de detenció il•legal perquè tenia poder de comandament i no va donar ordre d'alliberar a Cordón.
