Barcelona | 2012-08-23 23:04:49 | FCBarcelona
FC Barcelona-R.Madrid: Mana el Barça (3-2)
Es jugarà la Supercopa la setmana que ve, a Madrid, amb un gol d’avantatge.
L’anada de la Supercopa d’Espanya, el primer clàssic de la temporada, ha deixat una victòria per la mínima blaugrana en dues parts com la nit i el dia. El matx, en un ambient molt xafogós, ha resultat molt tàctic fins al minut 58 i marcat per la genialitat a partir de llavors. D’entrada, s’ha vist un Barça seriós en defensa i controlador, però poc profund davant d’un autèntic frontó.

I els qui no havien fet res ofensivament s’han trobat amb un gol a favor de córner a la represa. L’espurna que despertava l’esperit del Barça, capaç de remuntar –el gol consecutiu de Pedro ha estat vital- i etzibar-li tres gols a l’etern rival. Una jugada desgraciada a les acaballes el mantindria en vida per a la tornada.

Respecte mutu

El duel estratègic començava molt abans del xiulet inicial. Es percebia nítidament en una banda, on Tito Vilanova situava Adriano i José Mourinho, Callejón. Els dos equips engegaven cautelosos. El Barça dominava i el Madrid l’esperava, volent sortir-se amb la seva amb les mateixes credencials que el darrer clàssic de Lliga. En aquest cas, Piqué ha estat providencial en els primers minuts per espatllar els famosos contracops blancs. Mica en mica, el Barça guanyava en confiança i aconseguia focalitzar l’activitat en terreny rival. I el que era més important: ofegava la sortida madridista.

Principi de setge

Això sí, la pressió merengue, com la culer, era intensa i efectiva. El Barça, precís en horitzontal, buscava la passada definitiva i el primer en assolir-la amb franquesa era Alves, en una internada per la dreta al minut 19 que ha cedit a Messi, però el millor futbolista del planeta xutava desviat. La insistència del Barça s’intensificava davant d’un Madrid que havia fet unes quantes passes enrere (la possessió blaugrana a la mitja hora era del 80%). Els dominis de Casillas estaven seriosament amenaçats. Al 29, Messi ho tornava a provar en un tret massa creuat i, tot seguit, el porter blanc salvava el xut de Pedro. El Madrid semblava cansat d’empaitar tant l’esfèrica, acorralat.

Abans del descans, Alexis i el Camp Nou han reclamat penal per una entrada de Ramos. Prenia riscos el Barça, sabent-se amb millor to que el contrari i assumint que la creació d’oportunitats era la seva única assignatura pendent.

Reacció heroïca

El clàssic seguia una inèrcia similar a la represa fins que, al minut 56, un gol de Cristiano Ronaldo en rematar de cap un córner - no podia ser d’una altra forma- l’ha fet entrar en una nova dimensió. I és que, en l’acció posterior, Pedro empatava després d’una brillant passada llarga de Mascherano. El Camp Nou esclatava, el partit es trencava. Amb un resultat més favorable, el Madrid estava oferint més sensació de perill que en l’hora de joc inicial. Els interessos del Barça reclamaven una pausa. I el trobaria en les botes angelicals d’Andrés Iniesta. S’aturava el món mentre el ‘8’ retallava dins l’àrea a Ramos, obligat a escombrar-lo. Messi, amb seguretat, enganyava Casillas i firmava el 2-1 (min 69).

L’espectacle d’Iniesta es convertia en un escàndol poc més tard. Amb l’equip amb deu (Pedro estava sent atès fora del camp), arrencava a la medul·lar, es desfeia de tota la defensa blanca i cedia la pilota perquè Xavi superés Casillas amb una passada a la xarxa.

Minut fatídic

El desenllaç del partit i possiblement de l’eliminatòria quedaria marcat pel que succeïa al 84, un altre minut boig. Amb el Madrid més vulnerable que mai, Casillas evitava el 4-1 de Messi i, en el contracop, Di Maria robava l’esfèrica a Valdés a l’àrea petita i establia el 3-2 definitiu. Un cop duríssim pel joc, l’esforç i els mèrits del Barça. Es jugarà la Supercopa la setmana que ve, a Madrid, amb un gol d’avantatge.