MADRID, 30 (EUROPA PRESS) El PSOE, l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), CiU, BNG i ERC han presentat al Congrés esmenes de devolució contra la reforma de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, que regula les condicions d'accés als mecanismes de finançament que articuli l'Estat per als ens regionals, com ara el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLO). CiU ha estat el primer a anunciar la seva decisió, a penes un dia després que la Generalitat fes pública la seva decisió de sol·licitar un 'rescat' a l'Estat per valor de 5.023 milions d'euros. De fet, CiU va votar a favor de la Llei d'Estabilitat al Congrés el mes d'abril passat. Tot i això, els canvis que l'executiu popular pretén introduir ara "endureixen", segons la seva opinió, les condicions per accedir a les ajudes, retallen sobirania autonòmica i obliguen als governs regionals a signar un xec en blanc per rebre l'assistència financera de l'Estat. Al marge de la federació, altres quatre formacions parlamentàries han registrat sengles esmenes de totalitat a la reforma de la llei, contra la que van votar el mes d'abril passat durant la seva tramitació parlamentària. Així, el PSOE coincideix que la "indefinició de les exigències que poden imposar-se" a les comunitats que sol·licitin suport financer impedeix considerar que la norma compleixi amb els mínims requisits. També veu que les prerrogatives que es concedeix a la Intervenció General de l'Estat suposen de facto una "sort d'intervenció sense cap precisió o límit legal". L'EXTRAORDINARI ES POT CONVERTIR EN ORDINARI D'altra banda, el PSOE tem que l'extraordinari es pugui convertir en ordinari, ja que les mesures previstes en aquesta legislació "no entren a tallar el problema de fons del finançament de l'estat del Benestar en un context de crisis", especialment després de la decisió de l'executiu de mantenir l'objectiu de dèficit a comunitats i ajuntaments malgrat la flexibilització concedida per la UE. En aquest sentit, els socialistes coincideixen amb CiU que el projecte de modificació conculca l'autonomia financera i pressupostària i les competències autonòmiques. D'això dedueixen que l'objectiu del Govern no és "resoldre els problemes de liquiditat i finançament de les comunitats autònomes", sinó "condicionar i limitar el marge de maniobra" de les comunitats autònomes i "convertir la seva necessitat d'accedir als mecanismes de liquiditat previstos en una excusa per imposar noves retallades en serveis públics fonamentals". "Si això és així, la modificació constituiria una nova pas més enllà al control i intervenció de l'Estat en l'autonomia financera i pressupostària de les comunitats", al·leguen, recordant a més que quan s'ha aprovat la Llei d'Estabilitat Pressupostària el mes d'abril passat --normativa que es modifica amb aquest projecte de llei-- els mecanismes previstos eren "molt allunyats" del Fons de Liquiditat Autonòmica que finalment s'utilitzarà. "COP D'ESTAT CONTRA L'AUTONOMIA LOCAL" L'Esquerra Plural, per part seva, ja s'ha mostrat contrària a la reforma constitucional del passat estiu i a la Llei d'Estabilitat que ara es reforma, perquè considera que els límits al dèficit i al deute, així com la priorització del pagament de crèdits per sobre de qualsevol altre concepte "restringeix sobre manera la capacitat de l'Estat per impulsar l'economia". Ara, amb la reforma normativa, IU-ICV-CHA abunda en els mateixos arguments i critica que es "limita l'autonomia financera i la responsabilitat fiscal de les comunitats autònomes", el que unit a l'"incompliment" del compromís de reformar el sistema de finançament autonòmic comportarà "més depressió de l'economia i la feina". També reprotxen al Govern els "preocupants elements [recentralizadores]" que pretén incorporar a la llei, que segons la seva opinió "vulnera i envaeix competències autonòmiques i locals", malgrat que són les administracions que "més esforços pressupostaris" estan fent per complir el dèficit després d'un "repartiment injust" dels ajustos decidit pel Govern. "Això posa en greu perill els serveis públics bàsics". "La Llei es basa en un extrem dogmatisme pressupostari i de l'Estat centralista, amb una única veu que s'imposa a la resta, sense diàleg, pròpia d'un Estat uniformitzador. És un cop d'Estat contra l'autonomia local", acusa l'Esquerra Plural, lamentant que el Govern opti per "accentuar l'abús de posició" sobre altres nivells administratius. IDEOLOGIA "LIBERAL I JACOBINA" BNG i ERC, que també han recorregut a l'opció de l'esmena de totalitat, coincideixen amb els arguments de l'Esquerra Plural. Així, els independentistes catalans critiquen que "després de l'excusa de la crisi s'amaga una ideologia neoliberal i jacobina que liquida l'Estat del Benestar i el model autonòmic". A més, critica que es "pretengui intervenir amb els mateixos paràmetres" a tots els territoris, malgrat que regions com Catalunya "porten anys pagant els seus impostos i rebent permanentment l'incompliment de l'Estat", i reprotxa que es pretengui "traslladar a les comunitats i entitats locals una austeritat en despesa social imposada pels mercats i els líders polítics neoliberals". El BNG, finalment, creu que les mesures que està prenent el Govern van "en contra de l'interès general i de l'opinió majoritària de la ciutadania" i que, "lluny de solucionar la situació de crisis, contribueix a deteriorar-la encara més". "Resulta immoral que el Govern es preocupi de garantir la prioritat absoluta del pagament del deute financer sobre qualsevol una altra despesa de l'Administració", argumenten els nacionalistes gallecs, subratllant que aquest deute ha estat generada "en gran mesura pels propis creditors". Finalment, rebutgen les modificacions perquè "estrenyen el setge de tutela efectiva" sobre els comptes autonòmics i locals, el que "atenta contra el principi de lleialtat institucional" i "anul·la completament el principi d'autonomia financera". Al costat de les cinc esmenes de totalitat, PSOE, IU-ICV-CHA, CiU, UPYD, CC-NC i BNG han registrat també mig centenar d'esmenes parcials a les modificacions.