COM HEM ARRIBAT FINS A AQUÍ? (I)
Democràcia Real Ja
31/08/2012
07:02
Es diu que la crisi en la qual estem immersos ha enxampat a tothom per sorpresa, desprevingut: a polítics, mercats, estadistes, ciutadans, economistes, sociòlegs... Sembla com si la crisi hagués emergit del no-res, quan les coses ens anaven estupendament, i que els mercats, els especuladors i els inversors hagin acabat d'aterrar al planeta Terra procedents de Mart. Però no.
La crisi d'avui és el resultat d'una ideologia política, econòmica, social i moral cridada neoliberalisme que va començar a assentar-se a la fi dels setanta i que ha anat fulminant altres ideologies per acabar imposant-se com un pensament únic a tot el món.
No estem aquí per casualitat: estem aquí perquè els que volien arribar aquí porten anys dirigint-nos en aquesta adreça. I nosaltres els hem seguit cegament, encantats pel miratge de benestar que ens han venut a força de crèdits i consumisme.
Perquè si en els anys seixanta bastava amb que un membre d'una família treballés per poder pagar un habitatge de 100 metres quadrats a 10 anys, ara han de treballar els dos membres de la parella per poder pagar un pis de 60 metres a 40 anys. Realment ha millorat la nostra qualitat de vida? O anem a descobrir ara de sobte que no tant com crèiem?
En aquest article —que dividirem en tres parts per no aclaparar amb dades— intentem traçar la línia cronològica dels esdeveniments i decisions que tant a nivell nacional com a internacional han propiciat la situació que vivim ara. Amb això volem il·lustrar una part de la història recent a fi que puguem comprendre la realitat que ens està tocant viure. Perquè si no coneixem el passat no podrem entendre el present, i perquè si no comprenem el present no sabrem construir el futur.
AQUESTS SÓN ELS ESDEVENIMENTS QUE HAN MARCAT LA NOSTRA HISTÒRIA RECENT:
1976-78: La transició.
Aprovació de la Llei de Reforma Política, que permet convocar Corts Constituents i que assenta el bipartidisme.
Es creen les autonomies (o el cafè per tots) excloent la possibilitat d'un estat federal.
Es proclama l'amnistia general per a tots els crims comesos sota el règim franquista, que encara segueixen impunes.
S'aprova la Constitució, que estableix la Monarquia com a forma d'Estat.
Es declara l'Estat aconfessional (que no laic), la qual cosa permet seguir afavorint la religió majoritària: la catòlica.
Les estructures econòmiques, bancàries, polítiques i judicials existents avui dia procedeixen d'aquest delicat moment de transició. La realitat d'Espanya ha canviat: per què no han canviat aquestes lleis fonamentals?
[Anys 60 i 70: Neixen Amnistia Internacional i Greenpeace]
1979-1980: Margaret Thatcher i Ronald Reagan guanyen les eleccions i instauren el capitalisme neoliberal, una ideologia basada al lliure mercat, l'adelgazamiento de l'Estat i la llei del més fort. Comença la desregularització dels mercats financers internacionals.
1981: 23-F. Intent de cop d'estat. El Rei s'erigeix com a salvador de la democràcia, imatge que ha conservat fins a l'actualitat malgrat tots els interrogants que existeixen sobre la seva actuació aquell dia, sobre la seva relació amb Franco i sobre quins eren els seus plans de no haver mort el dictador i de no haver estat assassinat Carrero Blanco.[Salt de línia automàtic]Una anotació per a la reflexió: sabies que els alts comandaments militars responsables del cop d'estat (Millans del Bosch, Alfonso Armada, Luís Torres Rojas) van ser tots indultats entre 1988 i 1990? I que els guàrdies civils de menor rang com Tejero han complert íntegrament les seves condemnes?
1982: Espanya ingressa en l'OTAN de la mà del PSOE, pocs anys abans acérrimo detractor de l'Aliança Atlàntica. Es confirma la submissió geoestratégica i militar als EE. UU, iniciada sota la dictadura de Franco amb l'establiment de bases militars nord-americanes en territori espanyol.
[Anys 80: Sorgeixen el moviment d'insubmissió i el moviment okupa]
1984: Reforma laboral (PSOE). Obre les portes a l'ocupació de llocs de treball de naturalesa permanent amb personal temporal. Sorgeix la temporalitat.
1985: Espanya ingressa en la CEE. Inici de la liberalització (bonic eufemisme per a privatització) dels recursos i infraestructures públiques en pro de la lliure competència.
[1987: Privatització de Telefónica (telèfon), fase I]
[1988: Privatització d'Endesa (llum)]
1989: Cau el mur de Berlín. La Unió Soviètica s'esfondra. El capitalisme s'imposa com a model únic econòmic i social amb Estats Units com a única potència mundial.
[1989: Privatització de Campsa, que es converteix en Repsol YPF (petroli)]
1992: Tractat de Maastricht: els estats cedeixen sobirania a la UE en matèria econòmica.
S'estableix la lliure circulació de capitals i s'aprova la moneda única: l'euro.
Es crea la figura del banc central independent no sotmès al control parlamentari.
Introducció del sostre de dèficit pressupostari, el famós 3%.
Establiment de la taxa màxima d'inflació: 1,5%.
Es tracta de mesures encaminades a limitar la capacitat de decisió i d'endeutament de l'Estat per desplaçar l'esfera de poder polític i econòmic a entitats que no responen enfront de la ciutadania: la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional són alguns exemples.
1992: Reforma laboral (PSOE). Augmenta el temps de cotització per accedir a la prestació per desocupació i es redueix la quantia a percebre.
[Anys 90: Neix a Seattle el moviment antiglobalització]
I A RITME DE GRUNGE, ELS NORANTA INTENSIFICARAN ENCARA MÉS LES POLÍTIQUES NEOLIBERALS QUE ACABARAN PROVOCANT LA CRISI MUNDIAL ACTUAL... (T'HO EXPLIQUEM PRÒXIMAMENT)
Judith Zaragoza, Democràcia Real Ja, Pla de Rescat Ciutadà