CECILIA

Algunes vegades, per aquests misteris de la comunicació, surten a la llum assumptes quotidians que cobren dimensions insospitades; Cecilia, l'anciana pintora de Borja, no acaba d'entendre el que ha ocorregut amb la seva bondadosa intenció de rentar la cara de l'Ecce Homo que caminava mitjà corcat per la humitat i l'abandó. I no ho entén, com no ho entendrien la multitud d'ancianes que, cada dia, entren a les esglésies dels pobles a fixar, netejar i donar esplendor a multitud d'objectes d'ornato o de culte armades amb fregall, sabó i esforç davant la mirada complaent del rector i la indiferència de tant regidor de cultura que estan en el càrrec perquè ningú pansa llesta.

Llegeixo, per al meu dolor, que algú està pensant  sancionar a l'anciana pel dany causat a una obra que, no ens enganyem, tampoc és que fos un Rafael i que, fins a la intervenció de donya Cecilia, presentava un aspecte lamentable del que ningú s'havia ocupat.

Els qui hem caminat i viscut per petites poblacions, hem contemplat mil i una barbaritat realitzada a aquest patrimoni que diu ser de tots però que no ho és, realment, de ningú doncs ningú s'ocupa de protegir-ho; no hi hauria diners suficients per posar en valor tant sant, tant art de menor quantia com adornen esglésies i ermites a les que, diàriament i amb la millor voluntat, canvien la pols per lluentor multitud d'ancianes conservadores.

Vist l'èxit turístic que el "nou" Ecce Homo de Borja està portant a la població, proposo una medalla per a donya Cecilia que, sense voler i amb la millor voluntat, ha realitzat la major campanya publicitària per a la seva població. Al capellà i al regidor, que ara va d'interessat per l'art, un bell i rotund tall de mànigues.