Un, que ha vist moltes rodes de premsa dels Consells de Ministres dels diferents governs de la Democràcia, que abans no les hi havia, va observant, tant en el to dels portaveus, com en els decrets llei o les proposicions, una alarmant tendència a carregar-se l'estat d'autonomies que ens hem donat constitucionalment en el 78. En els últims mesos, la via triada és la de la tècnica de la multa i aguanta't dret. O sigui, culpabilitzar als governs autònoms o forals de la totalitat dels mals econòmics que ens afligeixen. És com si el lema d'una, gran i lliure' hagués ressuscitat del lloc en el qual el vam enterrar i volgués tornar a les nostres vides per canviar la història recent de forma radical i definitiva. ¿Estem davant una involució política aprofitant la recessió? Vist des de Catalanuya i per un periodista de la transició, em temo que sí. ¿I què podem fer? ¿declarar-nos insubmisos fiscalment com els nostres conciutadans del Restaurant de Siurana o de la cervecera artesanal? Em temo que no, tret que el tsunami que ens ve de Madrid provoqui una revolució social de tal calibre que ens indueixi col·lectivament a dir: ¡Prou, fins a aquí hem arribat!. ¿Serà això el que insinuava recentment el President de la Generalitat? No ho se, però a aquest sènior, aquestes amenaces de multes i intervencions contundents de l'estat li fan mala olor i li sonen molt pitjor, sobretot, si tenim ara mateix en el poder a un govern que algun dels seus membres són fills o néts de qui va gaudir de poder en la Dictadura, que, en el cas de la nostra, va ser una pèssima escola en la qual mai es va poder aprendre allò de les nacions sense estat i també on al catalan, galego o basc els deien llengües vernacles. En fi, que vaig a reflexionar el cap de setmana sobre l'assumpte fent-me acompanyar d'una ampolla de bon vi de la Ribeira Sacra, amb l'esperança de tornar amb Vostès dilluns amb el cap una mica més cla sobre tan complex i inquietant assumpte.
