Dilluns, 3 de setembre de 2012 | 10:25
Vostè es troba a: Inici > Opinió >

 Precampanya

Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
Versió Mòbil Subscriu-te al butlletí Subscriu-te als rss Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
ROBERT PASTOR
 Precampanya
 Robert Pastor
30/08/2012 09:49
 Al president electe de Veneçuela Luis Herrera Camins, quan encara no havia pres possessió, però tenia el despatx i l’agenda a vessar, li vam poder preguntar si es prendria un descans, ja que havia acabat la feixuga campanya, va respondre amb el típic accent: “Mira, chico, ya empezó la siguiente”.

Fa dies que al País Basc, i ara a Galícia, van començar els moviments electorals. Avui mateix, el conseller de Interior de Euskadi, Rodolfo Ares, feia públic que havia dimitit per dirigir la campanya. Les seves funcions les ha assumit la fins ara titular de Justícia, Idoia Mendia.

Seria difícil trobar algú que conegui millor els recursos del poder, que sempre ajuden davant uns comicis, començant pels censos, que el titular de Interior. Una altra cosa és que pugui fer miracles, si hem de fer cas de les prospeccions conegudes fins ara al territori, i de la tendència generalitzada dels socialistes, encara lluny de la recuperació al conjunt de l’Estat.
Personalment, Ares no és precisament popular entre la col•lectivitat basca més nombrosa: els seguidors del Athletic de Bilbao, després de la mort, el 10 d’abril passat, del seguidor dels “lleons” Iñigo Cabacas, de 28 anys, per l’impacte d’una pilota de goma disparada per l’Ertzaintza per dissoldre un enfrontament entre seguidors del equip basc i de l’alemany Schalke 04.

Com acostuma a passar, el responsable del cos policíac es va resistir, fins a l’evidència de l’autòpsia, a admetre la causa veritable de la mort, sobre la qual va afegir altres hipòtesis. Després, al parlament, va fer tot el possible per reduir la responsabilitat dels policies, i va prometre “depurar responsabilitats” un cop acabada la investigació que, com també es prou habitual, sense que mai hagi sortit a la llum pública cap resulta de l’enquesta, ni cap mesura disciplinària ni penal.
El cas és que la maquinària –les maqunàries, no només del govern i del partit dels socialistes (PSE-PSOE), sinó del conjunt de les forces polítiques, ja estan oficialment en marxa per aconseguir el major nombre d’escons a Eusko Legebiltzarra (que així es diu el parlament en basc).

Una curiositat és que, entre els partits als quals se suposa una representació abundant a la cambra, l’únic que encara no ha presentat candidat oficial a la presidència de l’executiu és justament el governant. Pocs dubten que acabarà estant l’actual president, Patxi López, tan pocs com els que auguren que no podrà repetir mandat, per manca de suports al legislatiu.

Algun analista va llançar no fa gaire el rumor que el PSE treballa la possibilitat d’un pacte postelectoral amb el PNB, amb el mateix Ares de vicepresident, mentre que López marxaria a Madrid, a ocupar el lloc que li van atorgar a l’executiva estatal del partit en el darrer congrés, qui sap si en situaciód’espera d’oportunitats per aspirar a més.

L’afectat només ha dit que no pactarà amb EH Bildu. Semblaria evident i segur, si no fos que fa poc més de tres anys es va cansar de repetir, en campanya, que de cap manera pactaria amb el PP.

Els populars, els socis barallats i separats que han facilitat la fi de la legislatura a l’avança, comencen fent el gall i amb l’atac més fàcil als favorits en els sondejos. Iñaki Oyarzábal (escriu el cognom així, amb la grafia castellana), secretari general del PP al territori, començava per dir que “gairebé amb tota probabilitat” el PNB i Bildu faran un pacte de govern, però que intentarà tornar a signar un acord amb els socialistes, això sí, amb condicions més i més clares que per a la legislatura passada.

Oyarzábal sap, que des de fa molts segles, Edipo no se sotmet al seu pare. I tots els indicis van en contra que es pugui repetir una suma aritmètica suficient per a repetir l’experiència.

D’entrada, el més viable seria el retorn al bicolor, amb els nacionalistes històrics i els socialistes, no menys històrics, que han mantingut sempre unes relacions de profunda rivalitat, de vegades d’enemistat, però també amb respecte mutu i acords en temps de necessitat, al llarg de la majoria d’etapes de la història contemporània.

Robert Pastor
Periodista 

Envia'ns el teu comentari
*
*

* Camps obligatoris
Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
CatalunyaPress - Ronda Universitat 12, 7ª Planta -08007 Barcelona - Tlf (34) 93 301 05 12 - redaccio@catalunyapress.cat | www.catalunyapress.cat
RESERVATS TOTS ELS DRETS. EDITAT PER ORNA COMUNICACIÓN SL | Mapa Web
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona al tom 39480, foli 12, full B347324, Inscripció 1