Quina fórmula fa que el cinema sobrevisqui en altres països?

Coordinar el calendari d'estrenes. Què fa que els directors danesos siguin importants entre els seus congèneres, doncs que el govern danès protegeix la seva cinematografia ocupant-se de controlar l'estrena dels films nacionals, de manera que no hagin de competir amb les grans estrenes d'EUA ni entre ells.

Redistribució de beneficis. A Hollywood no li agrada el sistema que utilitza el cinema francès perquè a França existeix el TSA (l'Impost afegit excepcional), és a dir, dels diners que costa una entrada, el 10,72% va a parar al Centre Nacional de Cinematografia que, al seu torn, finança les pel·lícules franceses. El que suposa una vàlvula d'ingressos per a la indústria cinematogràfica francesa.

Una producció proporcionada. A EUA amb 300 milions d'habitants produeix a l'any 700 pel·lícules. Espanya, amb 47 milions 200 films . A la vista de les dades sembla que a Espanya es produeix massa cinema. I si l'any té 52 setmanes, caldria estrenar gairebé quatre pel·lícules al mes, per la qual cosa no estaria de més revisar la producció a través de la supervisió de les subvencions. Hi ha gent que està fent molts diners i molt poc cinema en paraules dels propis integrants de la indústria. Així Dolores Payás parlava fa poc en El País de "vividores que creixen a costa de l'erari públic i dels esforçats treballadors de la indústria" i Jaime Rosers comentava en El Mundo que en el repartiment de subvencions "hi ha hagut una dosi de corrupció, com en tot el que es relaciona amb política".

Els cinemes no és l'única plataforma per al cinema. Avui dia es consumeix també cinema en les llars, un mercat que no està prou explotat a Espanya. Obligar a les cadenes productores de les pel·lícules a emetre-les en antena en un termini raonable, sota pena de perdre els seus drets d'emissió costaria a les arques públiques zero euros. TVE, principal productora de cinema espanyol, ha exercit un paper de mera finançadora. Alguna cosa diferent és el que fa la BBC que es preocupa no solament de finançar, sinó també de la vida comercial de les pel·lícules en les diferents finestres d'explotació. Amb el DVD moribund, la marca TVE podria aprofitar-se per explotar pagament per visió de manera que es generessin majors beneficis tant per a la indústria cinematogràfica com per a la pròpia cadena. A França a més existeix la prohibició dels anuncis televisius de pel·lícules.