Des de fa anys se sap que l'Homo Antecessor, una espècie homínida que va viure fa uns 800.000 anys a Atapuerca (Burgos), practicava el canibalisme, però mai ha quedat clar per què ho feia. Un estudi publicat al 'Journal Human Evolution' suggereix que l'infanticidi i el canibalisme es van practicar per la defensa i ampliació d'un territori ric en recursos, una conducta que s'observa ara en els ximpanzés.

L'Homo Antecessor contemplava en la seva dieta exemplars d'altres homínids, sobretot individus immadurs als quals sotmetia als mateixos processos de carnisseria que als animals. Així es constata en un nou estudi que aporta més hipòtesis sobre el perquè del canibalisme que practicava aquest homínid a la serra d'Atapuerca fa uns 800.000 anys.

Per arribar a aquestes conclusions, l'equip d'investigació, liderat per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha comparat el canibalisme practicat per ximpanzés, humans moderns i casos arqueològics amb les evidències del nivell TD6 del jaciment de la Gran Dolina (Sierra de Atapuerca) per "explorar les possibles causes que van motivar aquesta conducta en el Plistocè inferior", indica Palmira Saladié, autora principal de l'estudi i investigadora de l'IPHES.

Segons el treball, publicat recentment a 'Journal Human Evolution', no s'observen diferències en el tractament de la carn de les carcasses o dels ossos d'Homo Antecessor amb el d'altres animals. Els investigadors van comparar les marques de tall i fractures dels ossos d'aquests homínids per al consum del moll (substància blanca a l'interior dels ossos) amb les localitzades en altres animals.

Consumir membres d'altres grups
"Les modificacions trobades en Homo Antecessor i els ossos d'altres animals indiquen que el procés de carnisseria va ser el mateix sobre les diferents espècies i que les restes un cop consumits es descartaven sobre el terra de l'hàbitat de la mateixa manera", apunta Saladié.

"Això suggereix, tal com ja es va publicar el 2010 a la revista 'Current Anthropology', que els homínids que van utilitzar Gran Dolina com campament caçaven i consumien individus d'altres grups de manera recurrent, incloent aquesta conducta en el seu sistema cultural", afegeix la mateixa investigadora.

Encara que hi ha un nombre creixent de restes humanes amb clares evidències de canibalisme en jaciments prehistòrics d'Europa, aquest tipus de registre és encara escàs per extreure conclusions generals. En el cas de conjunt de TD6, la informació és la següent: "En primer lloc, els diferents esdeveniments de característiques similars es van dur a terme successivament, i segon, el consum de les restes era per a fins nutricionals. Dues inferències suggereixen la naturalesa funcional del canibalisme en aquest lloc ", subratlla l'experta.

Els ximpanzés també ataquen a nens
D'altra banda, l'equip va observar que els homínids consumits eren sobretot individus immadurs, entre els quals hi ha diversos nens, "el que indica el consum d'individus relacionats amb un menor risc per a l'agressor durant la seva captura".

La 'caça' es podria haver produït en un intent de protegir el territori de grups de veïns o de nous grups entrants a la mateixa zona. "En el moment de l'assalt, els atacats probablement van poder ser pocs individus, inclosos nens i adolescents, acompanyats de mascles i femelles adults", assenyala la científica.

La distribució d'edats dels homínids canibalitzats no és consistent amb la que mostren altres casos d'exocanibalisme practicat per grups d'homínids o humans. En canvi, és similar als perfils d'edat que s'observen en el canibalisme associat amb l'agressió intergrupal en els ximpanzés.

"Utilitzem una analogia amb la conducta d'aquestes primats per proposar que els homínids de TD6 feien atacs de baix risc sobre membres d'altres grups per defensar l'accés als recursos dins dels propis territoris i tractar d'ampliar aquests espais en detriment dels grups veïns ", apunta Saladié.

Segons els investigadors, el canibalisme es va realitzar entre societats productives, estructurades i jeràrquiques, i amb càrregues simbòliques molt complexes, que posseïen mites en què el canibalisme s'incloïa dins de la seva concepció del món. "Aquesta complexitat -explica Saladié- no es pot transferir directament a les societats caçadores i recol·lectores del Plistocè, per qui la pràctica d'aquest costum pot haver estat impulsada per circumstàncies ecològiques, o per la combinació d'ambdues raons, encara que no són fàcilment visibles en el registre arqueològic ".