"Catalunya, nou Estat d'Europa"

Aquest és el lema. Així de clar i així de rotund. El que es col·loqui darrere, sigui el que sigui el seu pensament i propòsit, recolzarà amb la seva presència la proposta de l'Assemblea Nacional Catalana. I no serveix el que diuen alguns polítics a última hora que ells, ara van, perquè la manifestació ja no és independentista com assenyalen Duran i Lleida o el Conseller Pelegrí. Les coses són com són i si l'acte és molt majoritari serà cert que els catalans volen viure en un estat independent separat d'Espanya. I si la participació es queda en multitudinària, es deduirà que molts d'ells desitgen ser-ho i són a punt que se'l sotmetin a un referèndum.

Tinguem la Diada en pau, que ningú insulti a ningú, com va passar en la manifestació contra la sentència del Constitucional que va acabar escortant a l'anterior President de la Generalitat per a vergonya dels ex-presidents que li acompanyaven i rebent al llarg de la marxa els militants d'altres partits, especialment els socialistes, tota classe d'improperis i això que la convocatòria era unitària. Tampoc Tv3 haurà d'esforçar-se, com va fer en aquesta històrica ocasió, per jugar a l'independentisme amb un hàbil i estudiat joc de càmeres, perquè les imatges seran el que també és el seu lema, una manifestació per a la independència. A la gent no se li pot mentir, ni tampoc anar-se a Madrid a "negociar amb aquest capital ideològic", perquè et donin un pacte fiscal de segon nivell. O defenses la independència al carrer o no la defenses i et quedas a casa, perquè et sents només espanyol, català i espanyol, o acráta i ciutadà del món que és tan legítim com tota la resta. Les mitges tintes, el si però no, ja no serveix. "El dia 11 de Setembre del 2012 tots els catalans, per acció o per omissió, creuarem una línia vermella que ja no té volta enrere".

I Rajoy i Mas ho saben. Com també ho sap Pérez Rubalcaba, qui en el seu Comitè Confederal va fer oïdes sordes al federalisme que li va proposar el primer secretari del PSC el pobre Pere Navarro que, ara mateix, s'ha quedat enmig de les puntades que li donen en el seu darrere ideològic els catalanistes que comanden Maragall i Ros, i les bufetades que li han propinat els seus companys del PSOE de l'Executiva Federal i sobretot, als que comanda José Antonio Griñán a Andalucia.

Amb aquest panorama i el fantasmagòric "dia després ",en el que els mitjans de comunicació de "la capital de l'estat" ens van a moldre a bastonades, ens preparem per rebre aquesta Diada històrica, que els desitjo, com sempre, feliç i reivindicativa. Que cadascú carregui sobre les seves esquenes amb les seves responsabilitats, perquè així no podem seguir i menys, quan som a punt de ser engolits per un rescat diabòlic que enfonsarà el futur dels nostres fills, i dels fills dels fills dels nostres fills per a desesperació de la generació que ho estem permetent que per això l'hem donat una majoria absoluta a un govern "germanófilc" que no sap què fer amb tan preuat regal.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es