Als quals ens va tocar fer la mili i tenim cartilla militar vam haver d'assumir un epígraf en el qual es realçava la nostra cremor guerrera amb l'anotació següent. Valor: Se li suposa. I alguna cosa tan senzill com ramplón em serveix avui per qualificar la presència del nostre President a Madrid, qui a dos dies de la manifestació per la independència, ha tingut els arrests suficients per plantar-se en el desdejuni de Nova Economia per predicar en el desert sobre la bona nova que li han encomanat un milió i mitjà dels seus conciutadans.
I clar, el govern del PP i a l'oposició del PSOE no ho han pogut soportar i l'hi han demostrat amb un plantón covard, però molt significatiu. Solament diferents polítics d'aquí, per pur patriotisme, que els honra, han sabut estar i sobretot escoltar, que és el cal fer en aquests casos, si un és un demòcrata. Montilla, Dolors Montserrat, Vallés, Bosch i uns altres, que podrien fer el mateix que els absents, si que han anat, encara que no estiguin d'acord amb les ideasd el convergent Artur Mas, que per ser el seu el seu President es mereix el respecte de tots. No veure a Florentino Pérez o als de la seva mena, engrandeix l'acte, perquè eleva el sostre intel·lectual de l'auditori, que amb aquests "chupócteros dels pressupostos estatal i autonòmics" mai se sap si van a escoltar o que els vegin para, a continuació demanar cita l'endemà per "parlar del seu".
Si els polítics de casa nostra aprenguessin d'aquestes coses, segurament "alguns empresaris" deixarien de netejar els nostres hospitals o portar la seguretat dels nostres edificis que tants milions els produeixen, en detriment d'empreses del país o d'unes altres que destinen els seus esforços a generar treball social. Però, les coses són com són, i els amics de Catalunya solament es veuen en ocasions com la qual els comento. Per això, el que la Casa Real enviï a Spottorno diu molt i ben que en la Prefectura de l'Estat hi ha sensibilitat i sobretot intel·ligència, perquè aquest dia i en aquest lloc en concret, s'estava parlant del camí cap a "la secessió d'una part de l'anomenat Regne d'Espanya", un tema, especialment delicat per a qualsevol Monarquia europea. I Mes no va defraudar, ni als seus detractors, ni a els qui volien escoltar-li i després opinar, que eren els menys. I la sala es va buidar i en l'ambient va quedar la sensació de que a Catalunya, aquesta vegada, si que passa alguna cosa i que amb desvergonyiments polítics, no es va arreglar la cosa, si és que es pot arreglar alguna cosa….però dialogant.
Manuel Fernando González
Editor i director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
