El "Gobierno" castigarà penalment la difusió de missatges que incitin a la pertorbació de l'ordre públic

Així ho ha explicat aquest divendres el ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, durant una roda de premsa en la qual ha fet públic un informe previ a l'Avantprojecte de reforma del Codi Penal, amb el qual es procedeix a la revisió del sistema penal per donar resposta a les noves formes de delinqüència, a la multirreincidencia i als delictes més greus.

NO ES PENA CONVOCAR, SINÓ INCITAR ALGARADAS

Sobre aquest nou delicte, el ministre ha defensat que només es castigarà la difusió de missatges que incitin a la comissió d'algun delicte de pertorbació de l'ordre públic, però "de cap manera la convocatòria a espais o temps on es poden produir aquests delictes".

És a dir, no es penarà la simple convocatòria a mobilitzacions, sinó la incitació a cometre actes de violència constitutius de desordres greus en aquestes convocatòries

Sobre la definició de pertorbació de l'ordre públic, el nou Codi inclourà una referència al subjecte plural i a la realització d'actes de violència sobre coses i persones. La pena es veurà agreujada quan es portin armes, s'exhibeixin simulades o es realitzin actes de violència amb perill per a la vida o integritat de les persones, així com els actes de pillatge.

A més, la reforma del Codi Penal aclareix la definició del delicte d'atemptat que inclou tots els supòsits d'acometimiento, agressió, ocupació de violència o amenaces greus de violència sobre l'agent.

No obstant això, el ministre ha insistit que el delicte de resistència passiva es manté igual que ara, és a dir, no s'equipara a l'atemptat i, al costat de la desobediència, penada amb entre sis mesos i un any de presó.

"NO ÉS MÉS REPRESSIU"

Segons el ministre, el nou Codi "no és més repressiu", perquè l'ordre públic "garanteix l'exercici de dchos fonamentals". "Qui garanteix als espanyols l'exercici dels seus libs són les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en primer lloc, tot el que sigui protegir-les és garantir l'exercici drets fonamentals per part ciutadans".

A més, Ruiz-Gallardón ha insistit que la reforma d'aquests aspectes del Codi Penal "no produeix cap tipus de reducció de cap dels drets fonamentals, absolutament cap".

"Hi ha suposats d'atemptat, agressions greus contra autoritat, que tenen regulació específica, però la resistència passiva segueix igual de qualificada, sense modificació". Ha afegit que l'actual regulació "no pot preocupar a ningú que no agredeixi directament a Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, amb la novetat que es fa extensiu als serveis de rescat".

Així mateix, la falta de desobediència desapareix del Codi, però se sancionarà com a infracció administrativa de la Llei de Seguretat Ciutadana.

Finalment, i preguntat per la protecció penal als símbols de l'Estat, Ruiz-Gallardón ha assenyalat que l'actual és "adequada" i no precisa de modificació alguna.