L'estudi, liderat pel científic de la Universitat de Bern (Suïssa), Eduardo Moreno, i ha estat publicat en l'edició 'on line' de la revista 'Cell Reports', podria ser fonamental per a la prevenció i diagnòstic del càncer.
I és que, els últims estudis científics han suggerit que els mecanismes de selecció natural descrits per Charles Robert Darwin ocorren també a nivell microscòpic, de manera que les cèl·lules competeixen per sobreviure i dividir-se en els teixits i òrgans dels éssers vius que habiten.
Les cèl·lules pancreàtiques, per exemple, desenvolupen funcions molt diferents a les cèl·lules de la pell --secreció d'insulina i funció de barrera, respectivament--, malgrat tenir totes un material genètic exactament idèntic. Aquest fet ocorre també amb els 200 tipus cel·lulars diferents que conformen l'organisme humà.
Malgrat el creixent interès que desperten els mecanismes de competició cel·lular, que asseguren el manteniment de les funcions en cadascun dels compartiments de l'organisme, no es coneixen amb exactitud els mecanismes cel·lulars i moleculars responsables de mantenir aquesta homeòstasi.
ESTUDI DE LA MOSCA DEL VINAGRE
No obstant això, mitjançant l'estudi de la mosca del vinagre --Drosophila melanogaster--, un model animal àmpliament usat en investigació, els autors d'aquest estudi del CNIO han demostrat que la competició cel·lular és un procés que té diverses fases.
En primer lloc, les cèl·lules que seran seleccionades com a guanyadores i que exerceixen millor les funcions cel·lulars, s'encarreguen d'eliminar a les cèl·lules perdedores mitjançant mort cel·lular programada o apoptosi. A continuació, les restes cel·lulars de les cèl·lules mortes són eliminats pels hemocitos, que en la mosca són els equivalents als macròfags humans.
"La principal aportació de l'article és que hem demostrat per primera vegada el paper dels hemocitos, unes cèl·lules circulants de l'hemolimfa de la mosca, en l'eliminació de les restes cel·lulars durant la competició cel·lular", ha comentat el primer autor de l'article, Fidel Lolo.
A més, segons el coautor del treball, Sergio Casas-Va tintar, els resultats de l'estudi han reflectit que alguns gens necessaris per a l'eliminació de restes cel·lulars pels hemocitos --procés conegut com a fagocitosi-- no ho són per a l'apoptosi de les cèl·lules perdedores.
"Suggerim que la fagocitosi no és una causa, sinó una conseqüència de la mort cel·lular, la qual cosa implica que encara queda un llarg camí per recórrer per poder entendre com s'estableix la selecció de les cèl·lules perdedores i la seva posterior eliminació", ha afegit Moreno.
IMPLICACIONS EN CÀNCER
Per tant, la competició cel·lular està estretament relacionada amb processos patogénicos com el càncer. "Cada vegada són més les evidències que posen de manifest la importància d'aquests processos en les vores dels tumors, on, com si un front de batalla es tractés, observem marcadors que suggereixen una acumulació de cèl·lules mortes", ha comentat un altre dels coautores del treball, Fidel Lolo.
Finalment, els experts han destacat la importància d'entendre els mecanismes de competició cel·lular perquè, al seu judici, pot ser "clau" per comprendre les etapes més primerenques de la formació tumoral, el seu diagnòstic precoç --fins i tot quan no hi ha evidències macroscòpiques--, i el disseny de noves drogues que bloquegin el creixement dels tumors fins a en etapes molt primerenques del seu desenvolupament.
