Catalunya fa olor d'eleccions

Ha estat, possiblement, la Festa de la Rosa més freda i deslluida de totes les que s'han celebrat fins ara. Els capitans del Baix Llobregat van intentar, en la pineda de Gava, aparèixer units als Montilla, Zaragoza i Ferraz davant la seva militància, i molt em temo que aquesta no es va empassar l'enganyifa, després d'acudir en menor nombre a celebrar una festa que va tenir uns animadors inesperats en els urbans de Gavá que amb un slogan demoledor: "volem alcaldes mileuristes", van aconseguir fer-se notar i de pas amargar-li el dia a els qui, un any més, han intentat aprofitar l'acte per llançar missatges clars i contundents. I para això va venir Rubalcaba de Madrid, que li va dir a Mas que para el de la independència no comptés amb el PSOE, que ho tindria enfront. La Chacón que també va estar per donar-li un cop de mà als Navarro i Dani Fernández, l'hi mirava de reüll mentre pren una decisió sobre el seu futur, que ja toca. Montilla es desviure per ajudar als seus successors, i Zaragoza també ho va fer, aparentant el que no és cert, que les seves relacions amb l'ex president de la Generalitat són excel·lents. Tot sigui pel partit, al que les enquestes del diumenge estomacaven inmisericordemente en el diari madrileny de José Manuel Lara. Catalunya fa olor d'eleccions anticipades, i ja gairebé tots consideren l'entrevista de Rajoy amb Mas com un mer tràmit que armarà al líder convergent amb la suficient munició com perquè, malgrat que ho ha fet rematadamente malament en la gestió del país, aconsegueixi la majoria absoluta amb el senzill argument que portarà al seu programa el soniquete que hem de construir un estat propi, no se sap quan, però un estat propi al cap i a la fi. Si els veritables independentistes no aconsegueixen desmuntar aquesta tramoia, la manifestació del milió i mig només servirà per perpetuar en el poder una altra legislatura, a qui més por havia de fos tan rotunda i majoritària, perquè ell només volia negociar una agència tributària pròpia, i ara això serà insuficient, fins i tot per als seus militants. D'altra banda, sobreviu l'oposició, que no està per llançar coets, perquè es troba en un atzucac en el qual els socialistes, com s'ha vist en Gavá, manquen de manxa social i es veuen abocats a ficar-se en el terreny en el qual el PP es mou com a peix en l'aigua: considerar que la idea de sortir-se de la Constitució és totalment innegociable. I en aquests moments pocs aposten perquè, amb aquest plantejament, poden mobilitzar a l'electorat que li va donar en un passat recent excitants majories als ajuntaments i nombrosos diputats al Congrés. Ni els líders d'aquí tenen carisma, ni el que ha vingut de Madrid arrossega a multituds. O sigui, que com no hi ha més temps, al carrer Nicaragua hauran d'aplicar aquella vella dita que "si té barba serà San José, i si és el contrari veuran a la Mare de Déu". Enmig de tot, vigilant-nos als catalans amb el seu ull orweliano estarà el BCE, que no ens va a deixar passar ni una i de pas ens preguntessin on volem anar a parar. Bonic panorama.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es