Hola Miquel.
Em fa que et calen unes bones i serioses reflexions.
Has vingut a parar a una terra que no t'ha demanat mai res i t'ha donat molt.
Quin dret creus tenir per a xafar unes tradicons i una cultura i uns costums i una llengua ?
N'ets conscient que aquí hi vivia una gent que es deien CATALANS?
Ve tota una pila de gent, manipulada pel que la fa venir i apa a imposar.
Sr. Miquel us cal una bona reflexió.
Catalunya real ? T'adones que estàs fent de FATXA?
Et sents orgullós de voler xafar un poble que vivia molt tranquil?
Fes una bona reflexió i modera el teu pensament lliure.

El PSc va amb el pas canviat. Però com a branca del PSOE té molt clar que primer és la unitat d'Espanya i després tot lo demés. Sembla que està disposat a donar fins a la última gota de la seva sang en contra de Catalunya.

Si no ens afanyem en proclamar la independència al parlament amb la majoria de diputats de CiU, ERC, Solidaritat i els dels altres partits que vulguin ser fidels a Catalunya ja hem begut oli.

Si entrem al drap dels cants de sirena de pactes fiscals, estats federals, referèndums o eleccions plebiscitàries. Ja hem begut oli. El PSc cremarà les seves últimes energies per atiar la divisió entre els catalans i intentarà provocar conflicte entre nosaltres. Mentre al PPc es dedicarà a comprar els empresaris catalans per transmetre el missatge de la por i per escanyar el govern català i tots els que li donin suport.

Arribats on som. Ara que Espanya li ha vist les orelles al llop. La única sortida és cremar les naus i posar-nos tots a treballar a favor de Catalunya. Tots vol dir tots. Empresaris i treballadors, rics i pobres, banquers i hipotecats, partits polítics i antisistema, aturats i funcionaris. Altrament Espanya es reagruparà i rearmarà per esclafar-nos i descarregar sobre nosaltres els seus ànims de revenja.

Com deia Churchil la democràcia és l'únic sistema que intenta totes les solucions equivocades abans d'adoptar l'encertada. Ja varem intentar l'estat federal, ja hem intentat el pacte fiscal, ja hem fet el referèndum per la independència, ja hem fet les eleccions plebiscitàries. Ara toca proclamació unilateral d'independència al parlament.

La única solució encertada.

La immensa majoria dels "ciutadans del món" que viuen a Catalunya treballen directament o indirectament al servei de la nació castellana. O són castellans nadius o són castellans assimilats. No tots són irrecuperables, però.

ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS. "CATALONIA IS NOT CASTILE".

Sempre que em pregunten 'què sóc' o 'com em sento', sempre responc el mateix: 'Sóc un català del món' perquè només des de la meva identitat - la catalana - puc relacionar-me amb la resta del món. I no puc ser ciutadà del món perquè voldria dir que puc viure, igualment, a Burundi, Nova York o Mèxic DF sense notar-hi cap diferència. Els ciutadans del món que coneixem solen ser gent que el món se'ls acaba a Barajas. Per què no diuen directament que són espanyols? Que prenguin nota de l'Aguirre, que almenys no enganya.

Provablement caldrà un partit nou o una coalició que inclogui els catalanistes de debó provinents del PSC + ERC + els independentistes de ICV.