Un vot de confiança?

Els partits polítics estan ultimant la composició de les seves llistes per presentar-se als comicis autonòmics del proper 25 de novembre. Hi ha que ho tindran fàcil, uns altres no tant i en la majoria, el soroll de sabres se sent  passat els Pirineus…. La renovació que tots prediquen es queda només en la teoria, o s'aplica amb aquells que no gaudeixen de la simpatia de l'executiva de torn. Manca intel·ligència, generositat, amplitud de mires, transparència i democràcia interna. Les llistes no estan compostes per les persones més preparades, idònies, treballadores, altruistes, generoses i les que tenen valors. Aquestes i algunes virtuts més haurien d'adornar als nostres candidats a representar-nos. Això és una utopia passada ja de moda. Ara tenim polítics professionals, la fi dels quals és el d'agarrar-se al seient al preu que sigui. No van a servir al ciutadà, sinó al fet que els serveixin a ells com a serfs de la gleba, perquè els volen captius. Pensen que el vot sempre serà seu i s'equivoquen. Els votants el són, solament d'aquells partits que millor defensen els seus interès, els de els seus majors i els seus fills. La gent vol polítics honests que treballin per a tots, que siguin propers i no sectaris, ni manipuladors. Dins de poques hores anirem coneixent els noms dels "agraciats" amb el premi d'anar en la llista. Em portaré un disgust, segur, encara que m'agradaria equivocar-me, perquè serà més del mateix. Amb la que està plovent de descredito dels partits polítics, podien prendre nota i sorprendre'ns amb una altra manera de fer les coses, però molt em tem que això no ocorrerà. Però no avancem esdeveniments, esperarem a saber els noms dels candidats a representar-nos i temps haurà de parlar sobre ells. Per això demano un vot de confiança per als partits, encara que no s'ho mereixen.
Carmen P. Flores
Periodista