UNA PARAULA TEVA

Allunyats com estem, cada vegada més, de creences que van consolar als nostres pares i avis, hem construït una nova religió basada en acròstics, misteriosos i incomprensibles per al comú dels mortals, que agotnats en els seus inicials amaguen poemes laics que diagnostiquen l'estat de les nostres finances.

Els nous profetes més seguits d'aquesta religió són, per ordre d'aparició en els papers, una filiforme dama francesa que dirigeix el FMI i un italià amb cara de pal que parteix el bacallà en el BCE.

Una paraula seva, bastarà per salvar-nos de la misèria, reduir a pols la cosina de risc i elevar-nos als cels del creixement econòmic i animar el cotarro amb la consegüent creació de llocs de treball dels quals tan necessitats estem.

Una paraula seva, com les quals han arribat del FMI, és suficient per enviar-nos als inferns econòmics on els mercats, armats amb pinchos ardents, ens sacsegin en el darrere fins a l'eternitat dedicant tots els nostres esforços a fer més rics a els qui tenen la paella pel mànec i el mànec també.
Saps que et dic, Mariano, que gairebé estic per dirigir-me a la Verge del Pilar, malgrat el meu agnosticisme, per si és capaç d'intercedir per nosaltres i, com la meva mare, fer-me de l'adoració nocturna que la tenia molt entretinguda, animosa i optimista.