Les pressions del govern espanyol aconsegueixen que la Vicepresidenta Reding es disculpi pel seu suport a Catalunya

"Reding ha dit que les seves declaracions van ser extraordinàriament desafortunades i que la seva postura coincideix amb la de la resta de la Comissió Europea", que sosté que és competència dels Estats membres de la UE decidir sobre aspectes que afectin a la seva integritat territorial, ha assenyalat García-Margallo durant el debat al Congrés sobre l'adhesió de Croàcia a la UE, que s'ha convertit en un petit camp de batalla sobre les aspiracions de Catalunya.

El ministre ha revelat les disculpes de Reding després que el diputat d'ERC Joan Tardà es referís a les polèmiques declaracions de la vicepresidenta de la Comissió per agrair al Govern espanyol que, amb la seva queixa a Reding, hagin llançat a la resta del món el missatge que "això dels catalans va de debò".

L'Executiu espanyol va remetre a Reding la setmana passada una carta en la qual demanava que tots els membres de la Comissió Europea expliquessin la posició de Brussel·les en aquest assumpte "de conformitat amb els tractats".

Aquesta carta va ser la resposta del Govern a una entrevista de la luxemburguesa en el 'Diari de Sevilla', en la qual va assegurar que "la legislació internacional no diu gens que se sembli" al fet que un nou Estat resultant d'un altre Estat matriu hagi d'abandonar tots els organismes internacionals si es declara independent.

Les seves paraules les van recollir altres nombrosos mitjans de comunicació, que van interpretar unànimement que Reding volia dir que Catalunya no tindria per què deixar la UE si es declarés independent.

El Govern espanyol sosté que la UE no acceptarà una hipotètica secessió de Catalunya o un altre territori que no hagi estat decidida pel conjunt del poble espanyol.

Basa el seu convenciment en l'article 4.2 del Tractat de la UE, segons el qual, sosté l'Executiu, solament seria legal una secessió pactada amb Espanya i l'actual Constitució del nostre país impedeix la independència unilateral d'una part de la nació, perquè la sobirania d'Espanya correspon al conjunt del poble espanyol.

Fins i tot quan s'arribés al cas que una part de l'actual territori d'Espanya se separés de la resta de forma pactada --perquè hagués canviat la Constitució, per exemple-- el nou Estat no estaria automàticament dins de la UE, sinó que hauria d'iniciar un procés d'adhesió que solament conclouria quan els membres de la Unió estiguessin unànimement a favor del seu ingrés.