Maria Folch � Com serà el dia 1 de l'Estat Català? Com s'articularan les estructures d'estat? Com es podrà aturar l'ofensiva de l'estat espanyol? Aquestes i moltes altres hipòtesis seran discutides a la 2a Conferència Internacional Building a New State 2012 organitzada pel proper 5 d'octubre a Barcelona.

Segons ha informat a Tribuna.cat la vicepresidenta de l'entitat, Isabel-Helena Martí, Sobirania i Justícia ha treballat la temàtica en 4 grans apartats de vital importància en processos com el que pot viure properament Catalunya: el pla econòmic, el pla jurídic, el pla de contingència i el reconeixement internacional.
L'estat intentarà desestabilitzar el procés a Catalunya i minimitzar-ne el ressò internacional"
Els dos primers plans ja van ser debatuts en la primera conferència celebrada per la mateixa entitat el passat any, per això aquest proper divendres 5 d'octubre l'enitat se centrarà en raonar, debatre i informar sobre les possibles reaccions de l'estat espanyol i sobre el ressò internacional del procés.

"Hem de tenir en compte que l'escenari real serà de tensió i que l'estat intentarà desestabilitzar el procés a Catalunya i minimitzar-ne el ressò internacional" ha informat Martí, qui ha exemplificat de manera clara algunes de les opcions que es contemplen: "Per exemple, poden tancar l'espai aeri a Catalunya, amb les conseqüències que això comporti, o poden tallar la capacitat de subministrament del país, ja que la major part prové del nord d'Àfrica i passa, per tant, per l'estat espanyol. Totes aquestes teories les hem de tenir presents, poden ser reals en els primers mesos de l'Estat català i fins que aquest assoleixi un acord amb Espanya".

Isabel-Helena Martí ha explicat que la conferència comptarà amb personalitats destacades com Juan José Ibarretxe, Salvador Cardús i Elisenda Paluzie, entre d'altres, i que també es comptarà amb un testimoni d'excepció: el vicepresident econòmic del primer Govern democràtic d'Eslovènia (1990-1991) i rector de la Universitat de Ljubljana (1998-2005), Joze Mencinger.
Eslovènia també suposava un 8% de la població iugoslava i generava al voltant del 23% de PIB"
Sobre aquest darrer, Martí ha valorat la seva presència com a testimoni "valuós" per les extraordinàries semblances del procés de secessió de l'antiga comunitat eslovena dins de l'antiga Iugoslàvia i l'actual procés a Catalunya: "Deixant la caiguda del mur de Berlín de banda, tots dos casos, català i eslovè, són extraordinàriament semblants. L'antiga comunitat eslovena suposava un 8% de la població de Iugoslàvia, generava al voltant del 23% de PIB del país sencer i estava conformada per una societat diferenciada altament de la resta de Iugoslàvia: eren més liberals, més cívics i comptaven amb segles de reivindicacions identitàries en la seva història". 

El més curiós: "l'impuls real a favor de la independència d'Eslovència va ser, però, econòmic, davant l'ofec que representava Iugoslàvia per a una societat tan productiva" ha sentenciat Martí. Us sona, aquesta història? Podeu consultar el programa sencer de l'acte aquí.