Comentaris

Som a la fase osos amorosos. De sobte estan sortint criatures de pelfa de tota la península del bocata de calamares. Són de tots els colors i mides. Encadenats amb “no me olvides” i repetint, com una yihad, frases de llibres d’Eduardo Punset sobre la mimesis de la cèl·lula infidel a Saturn de Dalt. La missió és abraçar-nos amb la força expansiva del cotxe bomba. Dir-nos als catalans lo molt que ens estimen. Lo molt que sempre ens han estimat i sempre ho faran.  Ai, que me voy a quitar de la droga.
 

Així és. Així serà. I aquí està un dels punts que duria a Freud a convertir-se en gallina ponedora d’ous kinder sense regal. La història de Catalunya sempre ha estat abraçar-se amb aquests osos amorosos espanyols. Arriben amb la seva panxeta cervesera, la seva mirada estràbica de solter sense oportunitats, aquella pelfa de tómbola de Festa Major... i ens baixem els calçotets de tergal. I pam... entra l’amor! La punyetera fissió arterial. La droga ens ha fet molt mal.  Diria que el gran canvi a Catalunya rau en deixar de veure osos amorosos on hi ha, realment, una altra cosa.
 

Darrere d’aquests osos amorosos que, des de Felip V fins al PP, PSOE, o el Partit de la Guadaña Descabellada Virginal, ens volen inocular amor patri el que hi ha és el que diria la síndrome del oso amoroso amb un 1430 sentint Los chunguitos. És a dir. Tu tens una colla d'óssos de pelfa virolats entaforats dins d’un Seat 1430 a tota castanya per una autopista (tipus Guadarrama del Higo) que, de primer, has finançat tu esllomant-te com un saltamartí. Per què van amb un 1430? Lògic. Aquest és un model que va sortir el 1969. Però, veritablement, no era un SEAT, era un Fiat 124. Perquè... que era SEAT sinó, realment, la FIAT italiana? Espanya no hagués pogut fer el 1950 (quan neix la marca) ni tecnologia per una rata amb rodes de paper d’estrassa punxades.

Per tant... Punt 1: Espanya diu ser el que no és. Gat per llebre. 2. La SEAT els franquistes la volien posar a.... Cartagena. Els italians gairebé es suïciden en cadena al sentir el mega disbarat. Espanya, ara mateix, encara no ha fet la revolució industrial, ni l’animal, ni la carcamal. Imaginem-nos fa 60 anys. Per tant, els italians els van dir que cap a Barcelona. Per tant, sempre a fotre’t, si poden, el tub d’escapament per instal·lar-lo a la seva pituïtària. 

D’acord. Tenim els óssos rotllo fittipaldi i es veu que senten a tot drap Los Chunguitos. Normal. Grup reflex de la transició, de la Constitució de quincalla, de la democràcia chunga, BSO de la peli Perros callejeros, de la delinqüència feta herois: model pedagògic que es perpetua fins ara. El seu “Dame veneno”, el primer hit, cant a la llibertat, ho diu tot: apologia del suïcidi per amor obligat.

Au, verí, que ho arregla tot. Música del règim espanyol etern. I els óssos esnifant nacionalisme constitucional genocida al tauler. Es flipen com un adolescent que idolatra una fulla d’afaitar per poder morrejar-se una llauna de cervesa i afilen els seus chuchillos mellados que ens clavaran mentre ens abracin. Perquè és això el que, realment, han fet, fan, i faran sempre. Ens la claven mentre ens fan les falses moixaines de l’amor.
 

Per fi, després de segles, estem tenint una mica de lucidesa i veiem que, veritablement, uns óssos col·locats amb ganivets, amb un 1430 i sentint Los Chunguitos poden fer de tot menys estimar-nos i voler alguna cosa bona per nosaltres. Hem estat rucs com ni els rucs podran arriba a ser mai ni que visquessin mil vides reconsagrades. Aquest potser és el primer gran canvi genètic català des de que Jesucrist jugava a la botifarra a Montserrat (cel·la 1438A) amb Salvador Dalí i el General Prim. Però... si Espanya continua sent una fàbrica (el seu únic sistema industrial) de osos amorosos que ja no comprem, per què aquí a Catalunya tots els óssos que tenim són rabiosos, sarnosos, endimoniats i el més important i que serà decisiu... per què, sabent el que sabem, fent-nos el que ens fan, hi ha un gruix de catalans indecisos? Properament una nova sessió de psicoanàlisi al divan de l’ametlla garapinyada motoritzada i musicada.