Austeritat sí, però no la seva

Vivim una època on ens roben les paraules. No es tracta de que algú s’emporti paraules a un lloc secret i que ja no les puguem fer servir. Es tracta de que algú decideix donar-li un nou sentit que en perverteix la seva essència i amb això aconsegueix manipular la realitat. Un cas flagrant que em molesta és el de la paraula “austeritat”. Miro al diccionari i veig que auster és sinònim de sever, d’estricte, d’actuar amb rigor. Jo he viscut sempre amb una visió d’austeritat com una manera d’actuar sense res sobrer, de viure atenent sobretot a allò que és essencial, prescindint de les coses supèrflues. I a mi aquest concepte no em desagrada. Personalment em costa, no destaco per la rigidesa, però crec que és un valor en positiu que es pot posar en valor. Però ve segons qui i em canvia el concepte. I em parla de que ara és necessària l’austeritat i que aquesta és una premissa del govern. Ho sento, no hi estic d’acord. Vostès no parlen d’austeritat.
Gestionar amb rigor o controlar la despesa pública de manera estricta em semblen valors essencials en qualsevol moment, al marge de les crisi i no sempre ho hem sabut fer, és cert. Però em molesta molt que es posi la paraula austeritat davant de mesures com l’augment de ràtio d’alumnes a les aules o l’augment de les llistes d’espera sanitàries. No tolero que es parli d’austeritat quan es redueix personal públic en sectors on són necessaris o quan es treuen ajudes aprovades pels casos de dependència. En educació, per exemple, l’austeritat és socialitzar l’ús de llibres i material escolar, apostar pel consum eficient o ampliar l’ús social de les instal•lacions escolars. No és austeritat reduir les beques de menjador, suprimir sortides educatives, eliminar la sisena hora a l’escola pública o augmentar la càrrega de feina del professorat. Austeritat i retallades ens ho venen com a sinònims, quan en realitat són antònims. Austeritat i retallades expressen precisament dues visions diferents de la política i la societat.

I per tant ho dic clar, no vull que em robin les paraules. No vull que em canviïn el concepte d’austeritat. Jo vull seguir lluitant en contra de les retallades però a favor de l’austeritat. Jo vull apostar per una societat que tingui clar que apostarà per les coses essencials enlloc de les coses supèrflues. Austeritat sí, però no la seva. I és per això que cal explicar arreu, cal treure el tema allà on ens escoltin. El dia 25 de novembre a les eleccions parlem d’això.