Gairebé mig milió de catalans amb feina són pobres

És especialment alarmant l’evolució de la taxa entre les persones actives al mercat de treball: mentre el 2008 un 10,4% de les persones ocupades i un 16,7% de les persones aturades estaven en risc de pobresa, les darreres dades del 2011 ens diuen que ara són el 14,8% de les persones ocupades i el 37,4% de les persones aturades que estan en risc de pobresa. És a dir, 456.397 persones ocupades i 274.516 persones aturades són pobres o estan en greu risc de ser-ho.

D’altra banda, la taxa de risc a la pobresa de les persones jubilades s’ha anat reduint amb els anys, passant del 21,5% el 2008 fins el 16% el 2011. Això s’explica, no per la millora de les prestacions –que han anat a la baixa- sinó pel nivell del llindar de la pobresa a partir del qual es mesura el número de persones pobres, que ha anat a la baixa per la disminució de la renda mitja de la població.

Això ens demostra que les pensions, tot i la seva insuficiència, són un veritable matalàs contra la pobresa, mentre que tenir una feina cada cop és menys garantia de no caure en la pobresa.

La crisi ha donat origen a noves formes de pobresa, ha reforçat les existents i ha incrementant la intensitat d’aquesta pobresa. Del 2007 al 2011 s’han multiplicat per quatre les llars en les que tots els seus membres adults estan a l’atur (de 48.000 a 194.000 llars) i del 2008 al 2011 s’ha més que duplicat el percentatge de gent pobra entre la població aturada, que ha passat del 16,7% al 37,4%. Aquesta dada té relació amb el fet que 1 de cada 3 persones aturades no rep cap prestació, donant pas a noves realitats que estan donant lloc a necessitats agudes i creixents.