El dit de Colom

Totes les ciutats del món tenen una personalitat especial, particular, irrepetible, i que sovint depassa el país que tenen al darrera. La seva fisonomia depèn de l’arquitectura i dels gran monuments, però també dels petits detalls i dels signes distintitus que en donen personalitat.

Durant molt temps, sobretot durant els més de 30 anys de govern socialista, a Barcelona s’ha dut a terme una política nefasta en aquest sentit. Si bé és cert que arran dels Jocs Olímpics, Barcelona va canviar de dalt a baix, i es va convertir en una capital de referència mundial, a la mateix hora, es va començar un procés de desídia cap allò que era patrminoni històric de la ciutat.

D’aquesta manera, fa molts anys que a la nostra ciutat s’ha privilegiat el disseny i la modernitat, enfront la conservació, la restauració i el manteniment. Parlo de petits detalls: bancs, fanals, estacions de metro…etc. Perquè a Ciuta Vella s’han de substituir el bonics fanals “de barret” per moderns LED? Perquè en comptes de restaurar les rajoles d’una estació de metro hi posem pladur a sobre? Perquè es varen treure les parades d’ocells de la Rambla?

Preguntes que només tenen una explicació si es considera el menyspreu cap allò que és tradicional, clàssic, o històric. Ara llegeixo que el darrer episodi ha estat tancar el monument a Colom per problemes de seguretat, ja que evidentment no té escala d’emergència. L’Alcalde Rius i Taulet hagués estat un visionari si n’hagués fet posar una el 1888...

Dubto molt que la Torre Eiffel sigui evacuable des del seu punt més alt en cas d’emergència quan hi pugen milers de persones, així que aquest fet no és més que una mostra del poc interès sobre aquests afers. De petit, el meu avi em pujava a dalt a Colón (com ho deia ell) i m’explicava que la punta del dit senyalava Amèrica. Ara, els futurs nens i avis, ja no ho podran fer.

David Abelló
Periodista