UNA CRIDA QUE CAL AGRAIR

En aquest ecosistema d’escribes a sou i tertulians a favor del vent que bufa. En aquest món de menjar ràpid i conversos exprés. En aquest país, quasi monotemàtic, on la bandera justifica la cartera, on els sentiments i les emocions són el bàlsam emprat per bruixots ocultadors de fracassos polítics. En aquesta societat, tan nostra, on es castiga la iconoclàstia i la dissidència nacional. En aquesta Catalunya tan empipada com excitada...En aquest país cal agrair sincerament l’actitud valenta, ferma i decidida dels cent primers signants de la “Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres”. Gràcies.
Va ser Camus qui parlant dels desafiaments ètics de la modernitat digué:

“Si els escriptors tingueren el mínim respecte per la seva professió es negarien a publicar en segons quins medis. Però, sembla ser que convé agradar, cal doblegar-se. Quan un diari tira milers d’exemplars, lluny de contradir al seu director, se’l convida a sopar. La nostra tasca rau en no caure en aquesta bruta complicitat. El nostre honor depèn de l’energia amb la que ens neguem a acceptar el compromís”

En un magnífic article publicat a El Periódico signat per Juli Capella i que du per títol “Tinc por d’opinar” el seu autor ens deia :

“Em pressionen cap a una perillosa antagonia no verdadera, cap a una divisió mental impossible”

Cert, és per això i un munt de coses més, que cal agrair el gest d’aquells que en l’exercici de la seva llibertat d’expressió es rebel•lem contra la inèrcia i el mimetisme dels camaleònics. Els perills d’una nova inquisició són aquí. La deriva partidista d’alguns mitjans - públics també – no és un bon indicador de salut democràtica. La fugida endavant sense rumb ens du al regne de la frustració. Les arengues de Felip Puig als mossos d’esquadra esdevenen tan irresponsables com repugnants les afirmacions del ministre Wert ...

Ha arribat el moment de no deixar-nos portar pels oficiants d’un patriotisme semi religiós. Cal dir prou i deixar pas al regne de la raó.

Joan Ferran