El BCE és misògin?

La misogínia (del grec μισογυνία; 'odi a la dona') és l'aversió o odi a les dones, o la tendència ideològica o psicològica que consisteix en menysprear la dona com a sexe i amb això tot el considerat com a femení. Asi defineixen les enciclopèdies aquest "maleït costum" que tenen molts homes a descavalcar-nos dels equips directius de les empreses i, com no podia ser d'una altra manera, d'organismes de la importància o renom com és el Banc Central Europeu (BCE) ,que tan de moda està per la seva incorregible tendència d'asfixiar les economies més febles i que, en les últimes hores, s'ha cobert de glòria per una altra raó, que a la meva, com a dona i periodista, i sobretot a l'Eurocambra, no ens ha passat desapercebuda.

Ha hagut de ser precisament la Comissió d'Afers Econòmics de l'Eurocambra, la que, amb el seu rebuig al nomenament del luxemburguès Yves Mersch per al directori del Banc Central Europeu, la que hagi posat el dit a la nafra, en fer-los unes senzilles, però contundents, preguntes als que han promogut al senyor Mersch per al càrrec: són vostès conscients que els seus 23 components del consell són tots, però "tots", homes? On estan les dones? No hi ha en tota Europa ni una sola dona que vostès considerin a "l'alçada" del càrrec?.

Amb semblant qüestionari, l'Eurocambra ha volgut denunciar la discriminació de la qual és objecte la dona en aquesta institució de pro-homes "il·lustres" que controlen les finances dels estats de la vella Europa, però també les voluntats de més d'un president de Govern. Són ells els càrrecs que no tenen el més mínim escrúpol a l'hora d'especular amb els diners i les necessitats de milions de persones, en aquests temps de crisis per als pobres, però no per als rics, ja que la crisi els fa encara més rics.

Quan parlem "d'alçada", al que m'estic referint, és a l'alçada intel·lectual, o sigui als coneixements, a l'altura de valors, a l'altura de mires, a la solidaritat i totes les seves virtuts , nivell que les dones podríem elevar fins a cotes molt mes valuoses, excepte la senyora Merkel, i el seu alter ego, Na Christine Lagarde, que són dos fémines impresentables, que han traint al seu gènere, són dues conseqüències resultants del quefer acceptat resignadament durant molts anys de cadascun dels organismes del BCE, ocupat per executius que són uns autèntics misògens, amén d'uns sangoneres que ofeguen una societat cada vegada més empobrida i sotmesa per aquesta crisi que ells mateixos han provocat,i que vostès i jo mateixa patim diàriament.

Ja era hora que algú, en aquest cas la representació de tots, l'Eurocambra, els digués a aquests "homenots" que cal canviar i que el món financer i empresarial necessita en els seus equips de decisió més dones que canviïn el signe dels temps que ens ha tocat viure, perquè sinó ens enfonsem irremissiblement.….

Carmen P. Flores
Periodista