El pis del "penjat"

A Domingo, un granadí de 53 anys el banc ja no li podrà embargar el seu pis: S'ha penjat pel coll.  Si fa uns mesos un farmacèutic grec es llevava la vida perquè la crisi, després de treballar i cotitzar els seus impostos durant tota una vida, no li permetia envellir amb dignitat, avui, a Granada, un altre ciutadà, compatriota nostre, acaba d'ensenyar-nos a costa de la seva vida el que significa això que "et llevi el banc l'habitatge i els nostres polítics no hagin estat capaços d'impedir-ho amb la llei a la mà".

Però per què els triem? Però per què paguem els seus sous? És que encara no s'han assabentat les nostres diputades i diputats que molts ciutadans. a totes les ciutats de l'Estat, s'agafem cada dia, solidàriament, als braços dels desnonats, mentre la policia els molt a bastonades?. A què estan esperant per aconseguir la dació en pagament? Què és mes important, salvar als bancs negligents i desahuciadors o als compatriotes que, com a ximples, anem a votar-los?

Em dol l'ànima, aquesta mort injusta d'un granadí que ha fet coincidir en el lloc de la tragèdia els policies judicials que venien a desnonar-lo amb els altres policies de la científica, que acudien a examinar el seu cos, ja cadàver. Mai ningú havia posat millor en evidència el drama que viuen diàriament molts homes i dones al nostre país. Tant de bo que el seu sacrifici, un homicidi en tota regla que ningú s'atribuirà, es converteixi en un escàndol i serveixi perquè els qui tenen l'obligació de remeiar tant de destarotament es posin a treballar de forma immediata i urgent per evitar aquest contrasentit dels desnonaments que, val a dir-ho, sempre s'acarnissa amb els que ho han perdut tot.

Ja n'hi ha prou!

Manuel Fernando González
Editor i director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es