Li volen moure la cadira a AGBAR en el concurs de l'ATLL per tenir la seva seu a Catalunya?

I enmig de tot aquest periple, apareix com el fantasma del Louvre la figura de l'inefable Leonard Carcolé i Galea, un exdirectiu d'Agbar, qui segons sembla, li té jurada a la seva antiga empresa, la qual cosa ens fa sospitar que, en aquest viatge d'interessos contraposats, no és tan imparcial com hauria de ser, donat el seu actual càrrec públic. En aquests casos, guardar les aparences no només és bo, sinó absolutament imprescindible. Sobretot en uns temps polítics en els quals el Govern popular de Madrid intenta restar-li poder econòmic a l'Executiu d'Artur Mas. 

La Vanguardia publicava fa unes hores, a la seva secció d'economia, un documentat article de Sergio Heredia en el que s'adverteix que Acciona té una escassa experiència concursal. El periodista del Grup Godó destaca que Agbar dóna servei a trenta milions de persones en dotze països del món, mentre que Acciona no gestiona cap client a Catalunya ni cap concessió i que a la resta d'Espanya només ofereix subministrament a unes sis-centes mil persones.

A aquesta dada concreta, nosaltres li afegim noms de poblacions beneficiades per l’"alta tecnologia" d'Acciona perquè els nostres lectors puguin fer-se una idea del nivell del subministrament que podran arribar a rebre: Vilarubia de los Ojos, Villanueva del Arzobispo, Torreperogil, Marmolejo, Dolores, Porcuna, Lorqui, Montefrio, Quesada, Peal de Becerro, Navas de San Juan, Santiesteban del Puerto, Villanueva de Algaidas i així fins a 68 municipis de semblant nivell, essent Càceres i Soria les úniques capitals de província que s'inclouen en tan esperpèntica relació.

I si la qualitat del servei és perfectament contrastable i afavoreix per golejada Agbar, que, a més d'aportar 145 anys d'història, acudeix al concurs amb el suport dels Ajuntaments catalans. Fons de pensions internacionals de primer nivell, i la mateixa Caixa, que és un dels seus accionistes de referència, no és menyspreable , i per tant posa també en valor que la Família Entrecanales és especialista en generar plusvàlues per al seu compte d'explotació, una virtut molt a tenir en compte en aquest cas, ja que els actius que se subhasten, són com són, d'origen públic i per als propers 50 anys, millor estaran gestionats per empresaris i institucions d'aquí, si de debò anem cap a un estat propi, que no en mans de cercadors de fortunes que com ja van fer amb Endesa compren amb ajuda política i després transfereixen a empreses estrangeres, com la italiana ENEL, les seves participacions, a canvi d'una plusvàlua de 2.500 milions d'euros.

Si no aprenem els catalans d'aquestes coses estem condemnats a repetir-les, per a goig i gaudiment d'una família de pedigrí que passa les seves vacances a Sotogrande i desprèn glamour en cadascun dels seus actes públics. O no és exactament així?.