"Hi ha una onada d’esperança al país”

"Més que mai toca fer política amb majúscules"

-- La convergència de fa dos anys era una convergència nacionalista i centrista, ara és una convergència independentista, o com la definiria?
--No, és una convergència que continua estant en una posició molt centrada, perquè ara mateix el sobiranisme forma part de la centralitat del país. I ara l'opció política més centrada políticament, que ha estat capaç d'identificar aquesta nova centralitat en termes sobiranistes és CiU. I per això moltes enquestes, tot i que la definitiva és la del dia de les eleccions, apunten a que podrem afrontar aquest nou procés electoral, com a mínim, mantenint la mateixa majoria. En definitiva, el que ha canviat és la centralitat del país. Convergència té la capacitat de liderar aquest procés i de situar-se en aquesta nova posició. La centralitat avui és sobiranista i, per tant, convergència identifica que la centralitat, ara mateix, passa pel dret a decidir i nosaltres apostem per això.

--El programa s'està elaborant però quin serà el seu punt més important?
-- Hi ha diversos elements que considero importants. Combatre la crisi, garantir l'estat del benestar i construir un Estat propi, entre d'altres. Creiem que construir l'estat propi, per mitjà d'un instrument democràtic, com és el dret a decidir, és l'instrument necessari per a les altres dues coses. Per fer front amb més eficàcia a la crisi econòmica i, sobretot, per garantir i potenciar l'estat del benestar. La sobirania al servei de l'ideal, de la justícia social, això és el que figura en el programa electoral de convergència, en aquests comicis electorals. D'altra banda hem acreditat que l'Estat espanyol renuncia a ser l'estat dels catalans i, davant d’aquesta negativa, nosaltres diem que tenim el dret a decidir com sempre l’hem tingut, com a Nació. Però tenim l'obligació de construir un estat propi, si volem garantir el benestar i el progrés dels ciutadans d'aquest país. I aquesta seria la idea bàsica.

-- Què opina de l'actitud i el posicionament dels empresaris catalans?
-- Els empresaris sempre han tingut una extraordinària capacitat d'adaptar-se als nous temps i circumstàncies. L'empresariat d'aquest país, en el seu moment, va ser capaç d'adaptar-se a la sacsejada tan important que suposava acoblar-se a l'economia comuna. Que, entre altres coses, significava introduir un nou impost, que no existia, i que va suposar una sacsejava important en els balanços de les empreses Aquest nou impost era l'IVA. Ara ho tenim molt interioritzat, però en aquells moments suposava canviar radicalment el plantejament que s'havia fet. D’altra banda, tenim un empresariat català que ha tingut més capacitat que qualsevol altre d'adaptar-se a la internalització de l'economia. Catalunya suma el 27% de totes les exportacions que es fan a l'Estat espanyol; la segona comunitat més exportadora és la Comunitat de Madrid, amb un 13%. Tot plegat vol dir que aquí hi ha un teixit productiu, que existeix, que és sòlid i amb capacitat d'adaptar-se a les noves realitats. Per tant, què els estem dient, que hi ha d'haver un canvi. Els estem dient que hi ha d’haver un canvi de context perquè majoritàriament això és el que vol la ciutadania de Catalunya. El sector empresarial ha de tornar a demostrar la seva capacitat d'adaptació i estem absolutament convençuts que serà bo per a l'economia productiva del país. En una Catalunya amb més poder polític, en una Catalunya com Estat dins de la Unió Europea hi haurà més oportunitats i més capacitat de generar riquesa. No ho dubti, l’economia catalana està més preparada que qualsevol altra per fer aquest pas endavant.

-- Com es presenta la campanya, serà crispada, de retrets o tranquil•la?
-- Si depèn de CiU, serà tranquil•la, constructiva i pedagògica. Farem política en majúscules. Faig meva la frase de Campalans "que la política és pedagogia". Més que mai toca fer política amb majúscules, política de pedagogia. Donar-li arguments als ciutadans, posar-los sobre la taula el perquè estem davant del repte més ambiciós que pot tenir una Nació sense Estat, que és guanyar la seva llibertat. Aquesta hauria de ser una campanya de la millor política. Hi ha notícies que són molt esperançadores, com que TV3 ha augmentat en 150.000 el seu número d’espectadors, de mitjana. La gent torna a interessar-se per la política. La campanya serà pedagògica i constructiva i per damunt de tot intentarà connectar amb aquesta onada d'esperança que hi ha al país, les enquestes així ens ho demostren. Tot i que la situació que tenim al damunt és duríssima, perquè hi ha més de 100.000 famílies en les què cap dels seus membres disposa d'ingressos. Quan nosaltres vam fer, ara fa un any, una enquesta preguntant a la gent si creia que el futur seria millor ens van contestar que no. I ara tenim un 30% de ciutadans que diuen que el futur serà millor; aquesta és una matèria primera que no podem desaprofitar.

-- Veu la gent il·lusionada?
-- Una part de la gent, sí; però això és únic a Europa. El que ha cridat més l'atenció dels testimonis de la manifestació de l'11 de setembre és que n’havia força, d’il•lusió i també optimisme, tot i la situació actual. Això no passa en cap altre lloc d'Europa i ho hem de saber aprofitar. Artur Mas va dir una frase memorable a Madrid: "jo no li tallaré les ales a la il•lusió de tot un poble". Aquesta és la idea.

--Què passarà el 26 de novembre?
--Dependrà de quina sigui la força que tinguem. Si CiU surt reforçada, el procés cap a l'Estat propi serà imparable. La nit del 25 en el que es fixaran des de l'Estat Espanyol i des d'Europa és en què si el partit que ha liderat aquest president surt reforçat o no. Si surt reforçat, aquest serà un procés sense aturador. Un procés que té una primera estació que serà concretar aquest dret a decidir. El primer que hauríem de fa en un eventual govern presidit per nosaltres, seria consultar amb el govern espanyol la possibilitat de realitzar un referèndum en uns termes similars als d’Escòcia i el Regne Unit, Canadà i el Quèbec. Els efectes de la crisi s'han d'anar gestionant en el dia a dia. I aquestes seran les dues prioritats que tindrem.

--Diuen que al Regne Unit es podrà fer la consulta perquè la llei ho permet, a Espanya no. Què passarà?
-- Deixi’m que li expliqui... Al Regne Unit no hi ha constitució i, per tant, és un sistema basat en els costums. Però en el cas de Canadà i el Quèbec la constitució canadenca no preveia que cap província pogués exercir el seu dret a la independència. Però davant d’una majoria democràtica, expressada a les urnes, donant-li el seu suport a un partit el Quebequès, el tribunal constitucional canadenc va determinar que, per sobre de les normes, el més important és el principi democràtic. I això a l'Estat espanyol, Rubio Llorente, que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional, ho va posar sobre la taula, i va dir: “a veure, jo no estic d'acord amb aquest procés, crec que els catalans s'equivoquen, que no és el moment de fer-ho, però la constitució té suficients esquerdes com perquè un poble es pugui expressar democràticament”. I això és el que s'hauria de buscar. Per tant, sobre la constitució i el principi democràtic, gent com Rubio Llorente creu que la Constitució, per ella mateixa, permetria alguna interpretació que donaria cabuda a que el poble català es pogués expressar amb total llibertat.

--Per això el president Artur Mas anirà a Brussel•les abans de la campanya electoral?
-- Sí, anirà a Brussel•les a explicar-se i a buscar les complicitats necessàries. I aquí si que ens sentim molt còmodes, perquè Catalunya i Europa parlen el mateix llenguatge. El llenguatge democràtic. Per tant, ens movem en un terreny de molta comoditat.

-- Què passarà si no s'aconsegueix la majoria absoluta. Qui és el soci favorit de CiU?
--Ja veurem, però el què hi ha d'haver és una majoria sobiranista clara. I és evident que per fer un procés d'aquesta magnitud el que cal és buscar les complicitats -es tingui la majoria o no- amb tot el món i, particularment, amb aquells que comparteixen l'objectiu del dret a decidir.

-- ERC, per exemple?
-- Justament, Esquerra comparteix l'objectiu del dret a decidir. I amb ells hi haurà complicitats especials. Hi han de ser, però, amb tot el món. I seria interessant que, si algun dia, el PSC es desfà del seu embolic mental, també pogués participar, i també el Partit Popular, a la consulta del dret a decidir. Perquè? Doncs perquè les enquestes apunten que al voltant d'un 75% de l'electorat està a favor del dret a decidir. Que vol dir que molts ciutadans, una bona part gent del PSC, hi estan a favor i un percentatge de votants del PP també en són favorables. I hem de ser capaços d'aglutinar-los.

-- Segons les enquestes, hi ha votants del PSC que en aquesta ocasió votaran Convergència?
-- La percepció que nosaltres tenim és aquesta. Més que votar a convergència voteran el president Mas. Aquest és un element interessant.  De Maragall a Montilla es van perdre 300.000 vots en la primera i 200.000 vots en la segona. D'aquests primers 300.000 nosaltres creiem que hi pot haver un transvasament de vots importants. De gent que se sent òrfena al PSC i de Pere Navarro, que ha renunciat al catalanisme, i que veuen en la figura d'Artur Mas algú que els dóna confiança i que ofreix garanties per dur a terme aquest procés. Per tant, no és només una percepció que tenim nosaltres, subjectiva, sinó que també ho diuen les enquestes. Hi ha un moviment molt important de gent del PSC catalanista que ara veuen en el sobiranisme la centralitat. El PSC s'està convertint en el partit conservador de Catalunya, perquè conserva uns plantejaments que crec que estan molt obsolets i el PP deriva cap a un partit radical. En molts aspectes, el PSC està fent arqueologia política. Rescatant un federalisme que no vol ningú a Espanya. El Periçodico va treure un reportatge de tots els caps de la resta de Comunitats i, per a la immensa majoria, no tenia cap sentit parlar de federalisme. Per això, el president, Artur Mas, ha sabut connectar amb aquests votants catalanistes i progressistes del PSC i més en aquesta nova etapa que calen referents sòlids.

-- Fins i tot Carretero ha convidat la gent a votar-lo...
-- Sí, ha dit que es voti el president Artur Mas. En Carretero és un home molt pragmàtic, que ha fet un plantejament d'ambició nacional que, des de CiU, li volem agrair molt especialment.