Normalització basca

Les eleccions autonòmiques de diumenge al País Basc marquen l’inici del camí a la plena normalització. Tots els líders van coincidir que han estat les primeres sense l’amenaça de la violència d’ETA, i també les que s’han estès a la totalitat de l’espectre polític real del territori.

Sembla només un començament, perquè encara caldrà avançar des d’aquesta realitat cap a la pau definitiva, que és bastant més que la simple falta d’extorsions, atemptats i assassinats, i ha de passar per una dissolució d’ETA, que ha decidit mantenir-se com a “grup clandestí”, un rescabalament, també moral, de les víctimes, i una generositat més gran i definitiva per la reinserció social dels antics membres de l’organització, sobretot dels empresonats.

Els comicis van situar el PNB a molta més distància, i avantatge (sis escons), sobre EH-Bildu del que auguraven tots els sondejos, fins i tot els d’electors a peu d’urna, en acabar la jornada. El que no va treure que la “nova” força sigui la segona més representada en el Parlament, amb 21 representants.

Els socialistes (PSE-PSOE), tot i perdre més escons (9, tres per territori) que el Partit Popular (3, un per “província”), registren una davallada de votants menor en proporció y, a diferència del PP, ni neguen el nom a EHB, ni es mostren decidits a continuar igual, a “mantenella i no enmendalla”, com dirien els antics castellans.

El gest del seu líder derrotat, Antonio Basagoiti, quan va afirmar que estava “donant voltes” a la dimissió pel fracàs, va ser rebutjat per la cúpula estatal del partit, que el va considerar gairebé un heroi.

Però l’enrabiada del “ala dreta” del grup de la gavina la va representar sense embuts des de fora la ja ex presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en afirmar que el Tribunal Constitucional (TC) la va errar en no mantenir il·legalitzada l’esquerra abertzale contra la decisió del Suprem. Res de nou, perquè ni tan sols els “constitucionalistes” més radicals, com és el cas, rebutgen les decisions de l’Alt Tribunal que no afavoreixen les seves tesis i, sobretot, els seus interessos.

Un altre aspecte destacat per al futur immediat és la ratificació d’objectius pel líder del partit relativament majoritari, Iñigo Urkullu. Primer, lluitar cntra la crisi. Segon, avançar cap a la veritable i definitiva pau. I –només- en tercer lloc, el sobiranisme, tot i obrint-se a una “trasversalitat” que abasti el conjunt de la ciutadania el que no voldria dir, contra les afirmacions de Laura Mintegi, la líder d’EHB, que ja té un acord establert amb el PSE-PSOE. Més aviat el que intentarà és governar en minoria, amb acords puntuals amb la principal força de l’oposició quan es tracti de temes identitatris, i amb els socialistes si són de caire social o econòmic.

Tot això, sense renunciar a carregar la culpa del dèficit al predecessor Patxi López. Avui ja es publica que l’equivalent del Tribunal de Comptes, el Consell de Finances, ha detectat un “forat” de mil milions en els comptes públics bascos.
Urkullu deu ser conscient que ha obtingut bastant vot “en préstec”, dels qui li han donat un suport “útil” contra els radicals. Això explicaria que el PNB hagi guanyat amb claredat a Àlaba, hagi pràcticament igualat a Bildu en Guipúscoa, i hagi estat el més votat en feus socialistes, com la marge esquerra del Nervión a Biscaia (sobretot, Baracaldo), a Vitòria o, en el cas de llocs radicalitzats, al mateix Sant Sebastià, a Gernika i a Bermio.

I és que EHB, que pràcticament ha obtingut els mateixos vots (amb els afegits dels de Eusko Alkartasuna, Aralar i Alternatiba, branca escindida d’Esquerra Unida que es queda sense representació). Encara més, a la circumscripció guipuscoana, on les darreres municipals li van donar una victòria amplíssima, mols coincideixen que ha començat a pagar les deficiències de la gestió política, amb errades pròpies de la inexperiència i la radicalitat.

Una altra coincidència estesa és que la coalició que encapçala Mintegi necessita temps, abans de plantejar-se una entrada al govern, per reforçar la cohesió interna (si no relegar als aliats, que semblen destinats a quedar-se pel camí) i resoldre la situació de presos i clandestins.

La intenció del PNB és governar en minoria. Ho pot afavorir la aritmètica, perquè socialistes i EHB no arriben plegats a la majoria, i encara menys els tres “constitucionalistes” PSE-PP i l’anècdota de la UPyD de Rosa Díez, que manté l’escó per Alaba, on és més “barata” la presència parlamentària en nombre de vots.

Robert Pastor
Periodista