Albert Batalla

11 de setembre a la Seu i Castellciutat

// 12 setembre, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, General, ciutat, comarca, cultura, la Seu d'Urgell, llengua, país, personatges, pirineu, política, societat

Som a 12 de setembre i ja sabeu que diuen que la commemoració de la Diada Nacional de l’11 de setembre és per recordar la capitulació de Barcelona a mans de les trobes de  Felip Vè, però també per reivindicar l’esperit del 12 de setembre. Un esperit de recuperació de la derrota, de tornar-se alçar per defensar un país, una llengua, unes institucions, una societat…

Ahir i abans d’ahir es van realitzar diversos actes a la Seu d’Urgell en commemoració de la Diada Nacional, entre d’altres el primer acte institucional que es feia a la Seu convocat per l’Ajuntament. Avui, malauradament, sortirem a les 19h a la concentració de la plaça dels Oms per defensar una cosa tan òbvia com el model d’immersió lingüística a les escoles del nostre país.

En tot cas, l’objectiu d’aquest apunt era donar a conéixer el text que va preparar per l’acte institucional d’ahir el Lluís Obiols, arxiver municipal, i que contextualitza els espiosdis de la Guerra de Successió a la Seu i Castellciutat. Sovint, per desconeixement, creiem que el nostre territori ha quedat lluny dels grans esdeveniments històrics del país i això no és així com bé demostra el següent text:

L’onze de setembre

El gener de 1716, amb la proclamació pel rei Felip V del Decret de Nova Planta, es posava fi a les institucions polítiques pròpies del país. El barri de la Ribera de Barcelona desapareixia per construir-hi la fortalesa de la Ciutadella, les universitats del país van ser tancades i substituïdes per la de Cervera, de nova creació, la Generalitat era abolida i el govern i la justícia eren confiats a una nova institució, la Reial Audiència. A la Seu, el Consolat, el règim municipal que ja existia des del segle XIII, va ser eliminat. Les Usances de la ciutat, que havien regit la vida urgellenca des de 1430, van ser abolides. El Consolat i els cònsols van ser substituïts per un Ayuntamiento de Regidores. El castellà es va anar imposant com l’única llengua de relació amb l’administració.

Any 1700. El rei Carles II mor sense descendència. Dos cosins germans seus, els rei Lluís XIV de França i l’Emperador Leopold I d’Àustria volen aconseguir la monarquia hispànica per als seus descendents, Felip de Borbó (nét del rei francès) i l’Arxiduc Carles d’Àustria (fill de l’emperador austríac). El temor de les potències europees per mantenir l’equilibri de poders entre aquestes dues cases reials va convertir el conflicte en una veritable guerra internacional.

Des de 1701 fins a 1714 tot Europa viu enfrontaments derivats d’aquest conflicte. Els països del vell continent es van enfrontar entre ells al costat d’un dels dos pretendents. La Seu no en va quedar al marge. Només com a exemple, l’any 1705, els canons del castell de Ciutat es van baixar amb rais fins a Ponts, i el juliol de 1711, els francesos comandats pel general Moret van assetjar la ciutat.

El desenvolupament de la guerra va ser complex. L’any 1711 l’Arxiduc Carles d’Àustria va ser proclamat emperador. La situació havia canviat, i, en aquest moment, l’equilibri de poders feia decantar les forces europees a favor del pretendent borbó. El 1713, amb la signatura del tractat d’Utrecht, les potències europees abandonaven el conflicte. La guerra, que fins aquell moment havia estat un conflicte internacional, va focalitzar-se a Catalunya, amb l’enfrontament entre els catalans partidaris de l’Arxiduc i els exèrcits borbònics que anaven apoderant-se del territori.

El juliol de 1713 l’exèrcit de Felip V va iniciar el setge Barcelona. El 28 de setembre, el general Moragues, governador de les fortificacions de Castellciutat, fidels a l’Arxiduc Carles, va capitular. L’11 de setembre de 1714, després d’un any de setge, Barcelona va ser ocupada per les tropes borbòniques. Una setmana després, amb la caiguda de Cardona, van finalitzar les actuacions militars. Alguns ciutadans de la Seu partidaris de l’Arxiduc d’Àustria, van exiliar-se a Viena. Francesc Carreu va retornar a la Seu el 1732. Llorenç Tomàs i Costa, però, va morir a Viena el 1738, i només les seves despulles van poder retornar a la ciutat, on va ser enterrat a Sant Domènec.

Discurs d’investidura com a alcalde de la Seu

// 11 juny, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, CiU, ciutat, comarca, país, personal, pirineu, política

Regidores i regidors,alcalde Ausàs, alcale Gallart, Síndic Municipal de Greuges, senyores i senyors, amigues i amics, molt bon dia a tothom i benvinguts de nou. És un honor que ens acompanyeu en un acte tan important per la ciutat com aquest: la constitució d’un nou consistori municipal i l’elecció de l’alcalde.

Ens trobem a l’inici de la novena legislatura des del restabliment de la democràcia al nostre país, cosa que suposa que afortunadament un acte d’aquestes característiques ja forma part de la plena normalitat. Però la normalitat no li pot restar ni un bri de transcendència. És per això que vull felicitar a tots els regidors i regidores que avui, o bé renoveu o bé us estreneu en la vostra condició de representants municipals de la Seu d’Urgell. Us desitjo a tots molt d’encert en la tasca que ens han encomanat els nostres veïns i veïnes i us encoratjo a que donem el millor de nosaltres mateixos en la construcció positiva de la ciutat que estimem.

El primer que em correspon fer, i ho faig de cor, és agrair a tots els regidors i regidores que m’han donat suport en l’elecció com a alcalde de la Seu. Als companys del grup municipal Convergència i Unió els reitero públicament el meu agraïment per la confiança rebuda en tot moment i sobretot avui. Companys, ens tocarà treballar de valent durant els pròxims anys i serà un plaer fer-ho al vostre costat.

També voldria agrair el posicionament de la resta de grups del consistori, especialment d’aquells que han optat per l’abstenció. Rebem aquest gest com una mostra de confiança que estem convençuts que correspondrem amb molta feina i voluntat d’entesa i col·laboració. Col·laboració i entesa que també vull fer avinent a la resta de regidors del consistori. Cadascú ha de fer el seu paper: el govern ha de planificar, impulsar i liderar i l’oposició exercir principalment una tasca de control. Estic convençut que en aquest camí hi ha moltes cruïlles on ens trobarem tots plegats per treballar per allò que ens mou: el futur de la ciutat de la Seu. En nosaltres hi trobareu una ferma, però també una ma estesa en tot moment. Avui, en un context de dificultats i amb un govern a tocar de la majoria absoluta, però en minoria, les actituds de generositat i ma estesa per part de tots, però sobretot actituds positives, són més necessàries que mai si volem que la ciutat avanci amb força cap a horitzons de prosperitat. Aquest és també el meu compromís.

L’agraïment als grups municipals és també una forma d’agrair el suport a tots i cadascun dels milers d’urgellenques i urgellencs, representats en aquesta casa pels 17 regidors i regidores. Als que ens van donar el seu suport el 22 de maig i als que no. Als que van anar a votar i als que no. És un honor per a mi servir-vos a tots com a alcalde de la nostra ciutat. Des d’ara mateix em torno a posar a la vostra disposició per treballar plegats.
Em permetreu tancar la part d’agraïments amb algunes referències més personals. En primer lloc a la gent de CiU i de la JNC de la Seu i comarca. Són moltes les persones i diverses les generacions que han confiat en aquest projecte polític i que han contribuït decisivament a fer que avui, Convergència i Unió sigui la primera força a la ciutat, també en les eleccions municipals. A tots, moltes gràcies.

Finalment gràcies als meus amics, a la meva família, a les persones que tinc més a prop. Ells són els qui més pateixen la nostra vocació de servei públic. Una vocació sense horaris i molt sovint sense caps de setmana. Una vocació que, en bona part, comparteixen perquè és gràcies a ells que he aprés a estimar la Seu, el Pirineu i Catalunya. Gràcies per ser-hi sempre i sota qualsevol circumstància. Gràcies pel vostre suport incondicional.
Tots som conscients que la legislatura que comença arriba enmig d’un context complicat. Estem en crisi i alhora tenim reptes importants per endavant. És per això que abans de desgranar els principals objectius de la legislatura, per tant el què cal fer, m’agradaria referir-me al com. Com crec que cal afrontar la feina a fer els propers anys.

Si hagués de resumir-ho en una sola frase, diria que JUNTS SOM MÉS FORTS. Estic convençut que tots i cadascú de nosaltres tenim possibilitats de contribuir a la construcció d’una ciutat millor. Començant per tots els regidors i regidores de l’Ajuntament i els treballadors municipals; continuant per la feina en comú amb altres administracions públiques;  però convidant a protagonitzar el futur de la Seu a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes, a les famílies, a les associacions, a les empreses… A tothom que tingui voluntat de sumar en positiu.

M’heu sentit dir en més d’una ocasió que les ciutats no es construeixen des dels Ajuntaments. Les ciutats, els pobles es construeixen amb la contribució de tothom. Malament aquell Ajuntament que no ho entengui així i malament d’aquella societat que pensi que l’Ajuntament ho resoldrà tot. La Seu és un projecte que necessita de l’esforç de tothom. El lideratge i l’esforç de l’Ajuntament hi serà i en cap cas defugirem les nostres responsabilitats, però cal que tots nosaltres com a ciutadans exercim un paper actiu.
És en aquest moment que m’atreveixo a fer una petició pública. En una primera instància a tots els regidors i per extensió a tots els urgellencs i urgellenques. Us demano que cada dia dediquem una estona, llarga o curta, a respondre’ns teòricament i pràctica la següent pregunta: Què puc fer jo perquè la Seu vagi millor? Per sort,  som moltes les persones que avui ja fem aquest exercici i evidentment que aquesta ha de ser l’obsessió principal de l’alcalde, de l’equip de govern, dels regidors… Però estic convençut que la potència d’una ciutat mobilitzada des de la base i amb els seus millors actius per uns objectius comuns ens donarà la força imparable per continuar fent de la Seu una referència de qualitat de vida al Pirineu i al conjunt del país.

Sovint visiten l’Ajuntament infants de la Seu i quan vénen tinc un interès especial en compartir una estona amb ells per explicar-los què és l’Ajuntament i que hi fem. Però el que més m’agrada compartir amb ells és la corresponsabilitat de construir ciutat. Sempre els dic que de la visita a l’Ajuntament en sortiran amb deures per fer durant  tota la vida  i tots fan una cara estranya. És llavors quan els demano que no tirin papers a terra, que si surten a passejar amb el gos s’assegurin que l’adult amb qui van recull l’excrement de l’animal, els demano que cuidin els parcs i jardins de la ciutat… En definitiva que entenguin que tenir una Seu més maca i cuidada també depèn d’ells i no només dels escombriaires o dels jardiners municipals.

Potser no tots els infants que senten això incorporaran aquesta idea a la seva consciència vital, però estic convençut que n’hi haurà molts que sí. Aquesta és doncs la idea, fer-nos tots corresponsables del nostre present i del nostre futur. Ser-ne protagonistes, perquè JUNTS SOM MÉS FORTS. Us asseguro que aquest serà un principi inspirador de la feina que faci aquest Ajuntament en els propers quatre anys.

Deixeu-me que esbossi els dos grans objectius que ens marquem per aquesta legislatura: per una banda, la recuperació econòmica de la ciutat i estimular la creació de llocs de treball i per l’altra mantenir i aprofundir en el model cohesió social i de qualitat de vida de la Seu. Crec sincerament que aquestes prioritats són o poden ser compartides per tots els grups municipals i serà aquesta la línia de treball que proposem per als propers mesos i anys.
El programa electoral que ja vam explicar durant la campanya i que a partir d’avui es transforma programa de Govern contempla 100 mesures concretes que van en aquesta doble direcció.

Ens esforçarem al màxim per tirar endavant els objectius plantejats: des de l’ampliació del viver d’empreses fins a la construcció del nou cap; des de l’assoliment de ciutat plenament adaptada per persones amb mobilitat reduïda fins a la creació de l’Agència de Promoció econòmica i Desenvolupament Local; des de la construcció de la residència geriàtrica fins a la implantació del projecte de biomassa que crearà 130 llocs de treball a la comarca; des del Pla de Millora Urbana del Centre històric fins a la millora d’aspectes importants a Castellciutat o als barris; des de la promoció del comerç, la restauració o l’hoteleria local a l’arribada a la Seu de l’Escola Eqüestre de Catalunya; des de la implantació de la nova torre de telecomunicacions fins al suport als clubs, entitats i associacions locals; des del suport als nostres joves per que tirin endavant amb els seu propi projecte de vida fins a vetllar plantejar ambiciosos projectes conjunts amb la resta del Pirineu i Andorra;  des del tapar el forat al carrer o arreglar el fanal espatllat fins a aprofitar oportunitats estratègiques com la proposta dels Jocs d’hivern de l’any 22, la reobertura de l’aeroport o la commemoració dels 300 anys de la Guerra de successió… Molta feina per fer i evidentment moltes ganes de fer-la amb tots vosaltres.

I tot plegat amb una actitud d’austeritat, de no estirar més el braç que la màniga, com ja venim fent des de fa una colla de mesos. També amb una actitud de suma i col·laboració amb altres administracions: el consell comarcal, la Diputació, la Generalitat, l’estat, Europa… De col·laboració sempre i d’exigència quan convingui. Sabeu que tenim pendents inversions al nostre municipi que defensarem davant de qui calgui, amb la força de la raó perquè es realitzin com més aviat millor.

Regidores i regidors, senyores i senyors. No se si s’hauran fixat que just a l’entrada de l’Ajuntament s’hi ha instal·lat des de mitjans d’aquesta setmana una placa de metacrilat que explica la inscripció de pedra que es troba a la façacana de la casa consistorial. Es parla de la inauguració d’aquest edifici com a Ajuntament de la Seu des de l’any 1473. Aquesta referència històrica ens serveix per demostrar que tots i cadascun de nosaltres som només una baula més d’una forta i llarga cadena que generació rere generació ha anat fent gran la nostra ciutat. Siguem dignes del llegat històric que hem rebut; siguem ambiciosos i generosos per contribuir a deixar una ciutat millor per a les properes generacions d’urgellenques i urgellencs i sobretot fem-ho sempre amb l’orgull i l’estima que sentim de ser d’on som. Som de la Seu i aquesta és una de les millors coses que et pot passar a la vida.

Acabo i ho faig amb una frase del filòsof Lao-zi.

“Totes les coses difícils tenen el seu orígen en una de fàcil, i les grans coses  en les petites. Un viatge de 10.000 milles comença per una petita passa”

Gràcies per la suma de les petites passes que junts hem fet i farem per la Seu.

Albert Batalla i Siscart
Alcalde

La Seu és formatge i molt més

// 15 octubre, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, societat

La Fira de Sant Ermengol és la més antiga que es coneix a tota la península ibèrica i per aquest motiu passejar per la Seu d’Urgell durant aquests dies et fa notar que alguna cosa trascendent passa en aquesta petita ciutat pirinenca. Enguany, a més, celebrem els mil anys del Bisbe que dóna nom a l’esdeveniment. El Bisbe Sant fou un personatge destacadíssim de l’època medieval, no només per la nostra ciutat sinó per Catalunya, en un moment quasi fundacional del país.

Durant el trajecte mil·lenari del certàmen de ben segur que hi ha hagut transformacions de tot tipus, però és evident que els canvis més importants s’han produit ens les darreres dècades. La Fira de Sant Ermengol és també i des de fa 15 anys la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. El formatge s’ha convertit indiscutiblement en el producte estrella d’un apardor firal urgellenc farcit també d’altres elements d’artesania, d’entitats de la ciutat, de comerç, de maquinària agrícola, de vehicles de motor, de marxants de mitjons o samarretes…

Tornem al formatge, i fem-ho per evidenciar que més que mai la Seu d’Urgell fa una aposta per convertir-lo en una de les grans icones de la ciutat, com Valls té els calçots o Sitges i Vilanova ténen el Xató. El formatge és doncs el protagonista de la nostra Fira, però també pesa i molt durant la resta de dies de l’any. Aquests dos dies, podreu descobrir petits artesans que amb la seva producció ajuden a mantenir oberts 365 dies l’any petits poblets pirinencs, que d’altra banda potser serien deshabitats. A la nostra ciutat, la tradició vinculada a la producció lletera i formatgera és importantíssima i avui renova el seu compromís diari gràcies a l’esforç dels ramaders de la zona i la cooperativa Cadí, amb dues Denominacions d’Origen Protegides incloses.

L’impuls de la Seu d’Urgell pel formatge pren nous camins en l’àmbit del coneixement, la cultura i el turisme. Dos fets rellevants. El primer: aquest és el segon any que l’Escola de Capacitació Agrària de Bellestar ofereix cursos especialitzats per a formatgers de tot el país gràcies a l’empenta de persones i institucions que hem treballat conjuntament. El segon: al tombant de l’any la Seu d’Urgell comptarà amb un espai expositiu permanent sobre el formatge situat al MuSeu d’Urgell (Espai Ermengol) en ple carrer Major.

Però això no és un punt  i final, cal continuar recorrent nous camins i avançant en molts  àmbits (institucional, comercial, turísitic, hostaler, d’investigació…) si volem realment convertir-nos en la veritable capital del formatge.

De moment, us convido a recòrrer tots els racons de la Seu durant  aquest cap de setmana i us desitjo que gaudiu d’una bona Fira de Sant Ermengol.

L’aposta Olímpica: els Pirineus al món

// 13 gener, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Barcelona, Catalunya, Europa, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, economia, esport, infraestructures, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, política, societat

La proposta de Barcelona de presentar per candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern per a l’any 2022 passa necessàriament per comptar amb tot els Pirineus catalans com a escenari de la majoria de proves. Aquesta ha estat la primera reflexió totalment compartida amb l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i amb el cap de l’oposició, Xavier Trias, quan he parlat amb ells per telèfon aquest matí. La iniciativa, si és reixida, serà molt positiva pel país en general i particularment per Barcelona i sense cap mena de dubte per a les comarques de muntanya. Des d’una perspectiva general podem atraure inversions de tot tipus que vagin més enllà de la celebració de les proves olímpiques i que beneficiïn totes les contrades i per altra banda tenim l’oportunitat de siutar els Pirineus al món, com en el seu moment van fer els Alps.

A Hereu i a Trias també els he demanat que la Seu sigui la ciutat de referència als Pirineus per aquesta candidatura per als Jocs d’Hivern 2022. Sumant esforços amb tots els altres muncipis, especialment les capçaleres comarcals. Ho he fet per tres motius: tenim experiència olímpica, som la capital del nòrdic català i en tenim referents olímpics, i finalment som la ciutat més gran dels Pirineus Catalans. A banda d’aquest fet la il·lusió, el rigor i l’esforç que estic convençut que hi abocarem urgellencs i pirinencs serà la millor garantia d’èxit de la candidatura.

Això d’avui és el primeríssim primer pas d’un llarg camí. Un pas ferm i conjunt per situar els Pirineus al mapa del món.  Som-hi!

Fets:desequilibri territorial

// 18 novembre, 2009 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, CiU, General, ciutat, comarca, economia, empresa, infraestructures, la Seu d'Urgell, país, personal, pirineu, pirineus, política, societat

Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2010. De cada 100€ d’inversió, 1′9€ a les comarques de l’Alt Pirineu i 68€ a Barcelona i l’àrea metropolitana. El següent informe ho explica clarament. Segur que ho podem fer millor.