Que al budell hi tenim la flora bacteriana és una cosa que no és novetat. De vegades costa recordar que al final portem a sobre més bacteris que no pas cèl·lules, de manera resulta fàcil sospitar que tant bacteri ha de tenir algun impacte sobre la nostre salut. Normalment pensem en problemes digestius i en les diarrees que es poden causar per excés d’antibiòtics, quan matem la major part de la flora intestinal. Els fabricants de iogurts també ataquen amb la publicitat dels seus iogurts fets amb no-se-quins fantàstics bacteris que, pressumptament, et faran sentir millor, estar més guapo i cagar més de gust.
Però més enllà de les promeses dubtoses de la publicitat i de les sospites més o menys encertades, la veritat és que tenim dades que indiquen que la nostra flora intestinal juga un paper molt més important del que acostumem a sospitar.
Quan un nen neix ho fa amb el budell buit de bacteris. Però el mateix pas per la vagina durant el part, els primers amorraments al mugró per mamar i les primeres abraçades dels pares fan que de seguida comenci a incorporar bacteris que aniran colonitzant els budells. En pocs anys la flora ja serà força estable i ben determinada, i no resultarà massa fàcil modificar-la. Però el cas és que els metges comencen a adonar-se que modular la flora, canviar el tipus de bacteris que tenim, podria ser molt interessant.
Per exemple, s’ha vist que un dels motius que pot causar obesitat no és només el menjar més o menys, o tenir uns o altres gens sinó també la flora intestinal. Podem agafar ratolins que es mantenen sense flora intestinal des del moment de néixer i colonitzar els seus budells amb bacteris provinents d’animals normals. Aleshores els ratolins creixeran normalment. Ara be, si els que els hi posem son bacteris provinents d’animals obesos, els ratolins receptors, malgrat tenir una dieta igual, acabaran per ser obesos.
La gràcia sembla estar en la manera com els bacteris poden metabolitzar els aliments. Part de la fibra que nosaltres som incapaços de digerir hi ha bacteris que si que poden fer-ho. Uns amb més eficàcia que altres. Si tens uns dels d’alt rendiments vol dir que els teus budells disposaran de més nutrients per absorbir encara que mengis el mateix que una altra persona amb uns bacteris menys eficients. De manera que, en alguns casos (i NO sempre) podríem tractar la obesitat actuant sobre els bacteris del budell. Només ens cal saber quins dels milers que hi ha son els importants I també com fer-ho per seleccionar uns o altres. O dit d’altra manera, només menjant un determinat tipus de iogurt no n’hi ha prou.
Però tot plegat encara està relacionat amb la nutrició i no resulta massa sorprenent. En canvi, si que és inesperat que modular els bacteris que tenim al budell pugi tenir efectes sobre el comportament, el caràcter i fins i tot situacions com l’angoixa o la depressió. Desconcertant, però real. De nou, agafant animals lliures de microbis i colonitzant els seus budells amb uns o altres microorganismes s’aconsegueix que presenten patrons de comportament diferents.
Sabem que hi ha un nervi que comunica directament el cervell amb (entre altres coses) els budells. És el nervi vague. Però és un error pensar que la comunicació va només del cervell cap al budell. També hi ha senyalització en sentit contrari i productes generats pels bacteris poden afectar el tipus de senyals que reb i que ha de processar el cervell. Tot plegat té un efecte que no és menyspreable en coses com el comportament.
De nou, això no vol dir que només amb una dieta sana i unes bactèries naturals puguis curar la depressió. No hi ha solucions simples a problemes complexes per molt que alguns intentin vendre’ns la moto. Però si que pot ajudar i tenir un efecte remarcable. O al menys serà així quan aprenguem a controlar i regular aquesta complexa xarxa de senyals que sembla que hi ha entre el nostre organisme i els microbis amb els que cohabitem.
Diuen que “jo soc jo i les meves circumstàncies”, però cada vegada veiem més clar que també podem dir amb tota certesa que “jo soc jo i els meus microbis”
Sóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.
Sinera
31/10/2012 20:38
Daniel. Quan dius això: “De nou, agafant animals lliures de microbis i colonitzant els seus budells amb uns o altres microorganismes s’aconsegueix que presenten patrons de comportament diferents.” … doncs penso en el bé que podries fer a la humanitat si escollissis bé l’objectiu… I de segur que saps de la “raça d’animalons” de la que parlo…
Sinera
31/10/2012 19:10
Òndia, Esther! Quina bona explicació!
Em sembla bastant lògic el que expliques de que compartim petits monstres amb la fauna marina. El contrari seria estrany! Tots hem nadat, d’alguna manera.
M’he quedat intrigat amb això de la “biosfera rara”… És a dir que, a més dels bitxos “normalets” en tenim de més rars encara. Divertit.
Esther
31/10/2012 12:06
Les comunitats microbianes que viuen sobre i dins del cos humà, el microbioma (en anglès microbiome), tenen un paper crític en la salut humana i les malalties. Fa cinc anys, es va posar en marxa el projecte Microbioma Humà (Human Microbiome Project, HMP) per definir la variació bacteriana en més de 200 homes sans. Per tal d’entendre el que està malalt, és útil definir primer el microbioma sà i això va generar més de 5.000 mostres d’ADN humà i bacterial i 3,5 terabases de dades gnòmiques i al voltant de 10.000 espècies de bacteris.
Paral•lelament es va fer un Cens Internacional de Microbis Marins, deu anys de durada que van produir el primer inventari de microbis diversitat en els oceans del món. Per que us dic això?
El que es sorprenent és que el primer projecte ha descobert que les distribucions microbianes al cos humà no són tan diferents a les dels ecosistemes oceànics. Ja sigui en l’intestí humà, la boca, l’Oceà Pacífic i el Mar mediterrani, les comunitats microbianes contenen alguns tipus de bacteris molt abundants, a més de molts més tipus, de d’ abundància molt baixa, l’anomenada “biosfera rara”, un fenomen descobert ja en les mostres de mar.
El projecte humà va confirmar que a les persones, com en l’oceà, els bacteris que són molt abundants i els que són rars varia d’un lloc a un altre. Un bacteri comú, per exemple, pot comprendre gairebé el 100% dels microbis en l’intestí d’una persona, però, just estar present en d’altre. Això significa que no hi ha només una manera d’estar saludable. No hi ha una o dues comunitats intestinals “correctes”, sinó més aviat una sèrie de comunitats diferents “correctes”. Ja ho havíem vist al mar….
Joan
31/10/2012 12:00
Com sempre, molt interessant. Això sí és periodisme científic i no pas aquells copy/paste inintel·ligibles d’agència que hi acostumen a haver a les seccions de Ciència dels diaris…
Sinera
31/10/2012 11:33
Doncs m’agradaria tenir-ne dels que poden fer perdre alguns quilets!
He llegit alguna vegada que els japonesos tenen alguna població de bacteris molt bona pel fet de menjar peix cru. Però no sé si és del tot veritat.
Si trobéssim una flora intestinal capaç de modificar el comportament d’alguns dels nostres polítics… sobretot que no patissin tanta angoixa pel poder potser viuríem millor!
Roger Verdaguer
31/10/2012 10:54
Ostrens, és interessant! De fet ja en sabia alguna cosa, però això del nervi vague no. Caram… Però també t’he de dir que la part que expliques les colonitzacions m’han provocat una imatge horrible que m’hauré d’esforçar a esborrar tot avui. Sé que és culpa de la ment retorçada i no del teu escrit, però en comptes de probiòtics he pensat coprofàgia. Eeeeeeeeeeecsss!
Mirabilis
31/10/2012 10:22
Molt interessant i esclaridor. Jo quan estudiava (també biologia) sempre deia: Jo sóc jo i les meves Escheria coli. M’ho has fet recordar!
Alepsi
31/10/2012 10:13
Caram!!!
Quina cosa més interessant i prometedora, no? Qui ho havia de dir que els “bitxets dels budells” podien tenir tanta responsabilitat sobre nosaltres…
M’encanta llegir-te (encara que no et comenti, ho faig sempre, que consti en acta!!!
Júlia
31/10/2012 9:37
Tinc una amuga que ha estat anys i panys amb problemes d’angoixa tan seriosos que molts dies no es podia moure de casa. La teràpia sempre va consistir en mediació, i en anar-la modificant segons li anés millor o pitjor.
Fins que un dia un metge li va dir que era celíaca, i que fes dieta sense gluten. La millora va ser tan abismal que no s’ho creia ni ella.
Ara, que ja fa més de mig any que fa aquesta dieta, està tornant a empitjorar, però diu que no pensa tornar a menjar gluten mai més, no per cuidar els seus intestins, sinó el seu cap.