Opinió

Avui som dissabte 3 de Novembre del 2012,  1 mes i 25 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris i plovent. Però no fa fred. Jan ahir va arribar molt cansat de les colònies de l’església protestant, millor dit , ha arribat esgotat. Quan està així acostuma acabar amb un atac de ràbia per qualsevol cosa. Ahir era perquè volia veure una pel·lícula de Star Wars i com ja érem a dos quarts de deu de la nit, em vaig negar a què ho fes. No va manera de fer-lo calmar, al final després de quasi una hora d’intents primer de la mare i després meu, amb amenaces incloses de no deixar-lo veure més l’ordinador i la televisió, vaig decidir per primer cop de dutxar-lo amb aigua tèbia. Oli amb un llum. Va calmar-se i en deu minuts ja estava dormin.

Però avui al matí, m’he trobat la canalla que estaven de nou connectats a l’ordinador. La dona ha marxat a les 8 a córrer i els hi ha obert l’ordinador (està amb password protegit). Els he dit que després d’esmorzar ho apagaria per fer deures de l’escola. Així ha estat, fins al migdia he estat amb la canalla fent repàs de l’escola. Només puc ajudar amb les matemàtiques. No puc ajudar-lo amb seguretat amb el Deutsch. Això només ho pot fer la mare. Aquesta inseguretat que tens amb l’idioma com també amb tot el funcionament de la societat del país d’acollida és insuportable. Això de no poder ser útil amb el teu fill és molt dur, molt. Són moments que realment enyores no ser casa.

Però això ja en parlaré un altre dia. Ara com sempre faré la reflexió sobre el que ha donat el dia. Les declaracions de Duran i Lleida d’ahir posant en qüestió la viabilitat d’aconseguir l’estat propi i de la impossibilitat de romandre a la UE si ens independitzem, han fet molt de mal entre els independentistes indecisos en votar CiU per primer cop. He vist també l’enquesta de l’Ara que només una majoria no molt ample de ciutadans creuen que el President Mas arribarà al fins el final per aconseguir un Estat propi. Una part significativa desconfia que no acabi pactant abans amb (S)pain.

Tot això farà que Artur Mas hagi de refermar-se amb la seva intenció per no deixar cap ombra. Acabo de veure l’entrevista a l’Ara amb la Mònica Terribas a on nega que vulgui pactar amb (S)pain per aconseguir que Catalunya esdevingui un estat federal i confirma que el que vol aconseguir és que Catalunya sigui un Estat com Dinamarca o Holanda dins de la UE i que a més vol fer el referèndum el 2014.

El pes de la història de tants fracassos, renuncies i traïdories dins de la política catalana, fa que molts catalans tinguin dubtes raonables que no tornarà a succeir el mateix. Però jo sóc optimista vers la situació actual. Molt optimista tant amb Artur Mas com també amb l’Oriol Junqueras. Crec amb ells. Per sort els  Durans, Roca i Junyents, Carods, Puigcercós…en aquests moments no estan al capdavant de les forces parlamentaries que encapçalaran el moviment independentista en la propera legislatura.

Tal com anuncien les enquestes, si el #25N CiU obté majoria absoluta o és molt prop d’aconseguir-la i ERC queda com a segona força al Parlament o com a molt empata a escons amb el PP o PSC, llavors estic segur que el 2014 Catalunya serà independent. Si no és així, llavors la cosa es complicarà molt. Si Artur Mas obté els mateixos escons o menys que ara, serà atacat tant per fora com per dins del partit. Estic segur que Duran jugarà les seves cartes per mirar d’obligar al Mas a dimitir i llavors imposar un de CDC afí a les tesis de Duran i de l’oligarquia catalana que hi està al darrera. Per mi això és determinant. Només no ho seria si ERC obtingués més de 25 escons i fos la segona força sense dubtes al Parlament. Aleshores Oriol Junqueras amb un acte de generositat patriòtica sense precedents,  donés suport total a l’Artur Mas, afeblit per no haver aconseguit la majoria absoluta,  a continuar el camí cap a la independència

 Només depèn del vot dels catalans frenar el procés cap a la independència que gràcies al #11s2012 havia agafat una embranzida tant forta que semblava impossible de frenar-lo. No siguem porucs i confiem amb els nostres líders polítics. A veure si amb tanta por, acabem no anant a votar i llavors si que haurem fracassat. Per primer cop,  no haurà estat pas culpa dels polítics catalans sinó que haurem estat nosaltres, els catalans.

Endavant les atxes!!

Dissabte 3 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Avui som dijous 1 de Novembre del 2012,  1 mes i 23 dies després del #11s2012. Avui no fa gaire fred. Sembla que farà Sol però amb núvols baixos.

Ahir vaig estar en una festa de Halloween d’un dels veïns. La festa va començar a les sis del vespre i va durar fins les 3 de la matinada. Malgrat feia fred, tota la festa es va fer a fora el jardi. Amb 2 o 3 graus de temperatura tots al voltant d’un foc alimentat amb tions, menjant, bevent, ballant i fent petar la xerrada.

Amb la Nina vaig anar a tocar el timbre a totes les cases del barri. Ella anava disfressada de vampir i quan s’obria la porta deia que volia llaminadures. No totes les portes s’obria, de fet un dels nostres veïns, crec que un dels pocs que no tenen fills, havien posat un cartell ben gros a la porta a on deia que no volien saber res del Halloween.

Avui malgrat la són a les 9 del matí la dóna ha marxat a fer les seves dues hores de córrer i jo he agafat la Nina i hem anat a fer la caminada pel bosc i a veure els planadors. El Sol ha sortit amb prou força, malgrat els núvols baixos, que s’estava prou bé. Al final com sempre hem fet el gelat a l’Eis-Oma.

Al vespre hem anat a escoltar Jazz-Bossa Nova a un restaurant bar lounge de Karlsruhe. HI cantava la nostra amiga Viviane de Farias amb Mauro Martins al baix i al piano el Ricardo Fiuza al piano. Feia temps que no gaudia tant. Malgrat les condicions no eren les idònies ,  les improvisacions del Ricardo, la veu de la Viviane i l’acompanyament el Maruo han estat sublims. Al final hem arribat tard a casa i m’he oblidat d’escriure el diari. Per això surt un dia més tard.

Del tema polític de Catalunya, el que al·lucino és l’argument que la Junta Electoral ha prohibit l’anunci de la Generalitat per fomentar la participació el 25N. Que vol dir que la Generalitat no fer campanya per incentivar el vot? Podria dir que s’utilitza unes imatges o referències que podrien incitava el vot a un partit o un altre, però que no pot fer campanya per incentivar el vot. Al·lucinant.

Suposo que no volen entrar a dir que les imatges i la referència a la Diada van bé al vot sobiranista, perquè també es pot dir que pot incitar a votar-hi en contra o no?

Una demostració ben palpable de què la democràcia espanyola és molt pobra.

Endavant les atxes!!

Dijous 1 de Novembre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Avui som dilluns 29 d’Octubre del 2012,  1 mes i 20 dies després del #11s2012. Quan he sortit de casa, els cotxes tenien tot els vidres glaçats. He estat un bon rato rascant els vidres. Està mal vist a Alemanya arrancar el motor abans de fer-ho. És anti-ecològic.

El cotxe marcava -2C i com que no tinc rodes d’hivern he anat molt en compte fins a la feina. Avui he estat parlant amb un company que treballa un parell de pisos més a baix que jo. Ell és català però fa més de vint anys que viu a Alemanya. Normalment els dilluns ens trobem per fer el cafè i parlar del Barça. Avui però m’ha ensenyat un correu que ha rebut del seu germà que és científic del CSIC del Parc de Mar a Barcelona que li deia que s’havia creat la sectorial de científics per la independència de l’ANC. L’enviava copia als seus dos altres germans que estan als Estats Units treballant en universitats i també a altres persones. Una d’elles la conec, perquè forma part dels Catalans Abroad des de l’inici i també de la sectorial d’exteriors. Realment el món és petit quan comencem a fer xarxa. La feina de l’ANC és molt bona i serà estudiada en els llibres d’història com una de les claus de l’èxit de la independència de Catalunya.

 Avui però vull parlar del PSC. Ahir el candidat del PSC, Pere Navarro presentava el seu programa electoral, a on sortia que estaven d’acord amb el dret a decidir dels catalans però sempre dins de la Constitució Espanyola. Navarro defensa una proposta de (S)pain federal i en aquest sentit proposava modificar profundament la Constitució espanyola per poder encabir el federalisme per Catalunya.

Qualsevol persona amb una mica d’intel·ligència política sap aquesta proposta és més difícil que aconseguir la independència. Per modificar la constitució en aquests termes, requereix la majoria del PP i del PSOE, convocar noves eleccions, que els partits que guanyin ho tornin a ratificar i després fer un referèndum per tota (S)pain. Simplement és inconcebible.

El PSC en el fons sap que no té cap possibilitat. Però com que una part del seu electorat és d’origen espanyol que per sentiment no vol deixar de ser-ho i sobretot l’aparell de partit que actualment governa són més del PSOE que del PSC, han de mirar vendre “la moto” d’aquesta possibilitat, a veure si així enganyen alguns.

Si algú encara s’ho podia creure, avui surt el President del PSOE i diu que no està gens d’acord amb la proposta del PSC sobre el Dret a decidir dels catalans encara que sigui sota la Constitució. Renoi quina mala sort!. Ara com podran seguir defenen el seu programa si el PSOE ja diu que res de res?. Si ja no comptem amb el suport del PSOE, com podran convèncer el PP que també són necessaris per poder reformar la Constitució? Després d’això , ja ningú podrà creure’s res del que digui el PSC. Quina mala sort!. Si almenys el Rubalcaba hagués callat

Si amb això no hi havia prou, mentre escric el diari, llegeixo que el exministre i expresident socialista del Congrés de Diputats, ha titllat el President Mas de colpista i a més que s’hauria d’expulsar tots els del PSC que no defensin la unitat de (S)pain. Mare meva, quina malastrugança!! . Això és encara millor que un gag del Polònia. Sempre la realitat supera la ficció.

Si segueixen així, amb aquest ritme de despropòsits potser no només seran superats pel PP i ERC, sinó que fins i tot per IcV-Eua, que ja s’ha afanyat a reclamar part del pastís cada dia més gros que formen els exvotants del PSC.

Endavant les atxes!

Dilluns 29 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

Avui som dijous  25 d’Octubre del 2012,  1 mes i 14 dies després del #11s2012. El dia s’ha llevat gris i fred. L’ull sembla que tinc menys gas. De fet ja veig un tros bé encara que és molt poc. He arribat abans de les vuit a la feina. No hi havia encara ningú. Normalment hi ha un company o dos que arriben a tres quarts de vuit, però avui són de viatge.

Mentre esperava que l’ordinador acabés d’arrancar, normalment tarda uns 10 minuts,  he vist al iphone el twitter i alguns diaris digitals. Allà he vist que El Periodico a publicat un sondeig realitzat per l’empresa GESOP a on confirma que CiU segueix acostant-se a la majoria absoluta però sense arribar-hi, que el PSC s’enfonsa als 20-21 escons, que el PP i ERC empatarien a 15-16 escons, que ICV-EuiA trauria 12-14 escons i C’s entre 5 i 6. Ni SI ni CUP arribarien al 3% a Barcelona per obtenir escons. Com que no tinc els detalls per circumscripció només la intenció de vot en general, no puc comparar-ho amb les altres enquestes del CEO. No faré cap valoració fins que no tingui la del CEO i llavors faré comparatives.

Però com que ahir vaig parlar de les trampes que es feien respecte al suport a la independència, avui aquest sondeig torna a dir una altra dada que cal tornar a matisar:

El titular del Periodico és que el 57% dels catalans estan a favor que Catalunya es converteixi en un nou Estat de la UE. Però si mirem en detall veiem el següent:

1. Votaria SI          459
2. Votaria NO        276
3. Indiferent            18
4. No sap                  38
5. No contesta           9

TOTAL                          800

Això representa en un referèndum a on només es conta els vots SI i NO que hi hauria un 62,45% de vots favorables per un 37,55% en contra, 5,45 % més del que es diu al titular

Si triem el cas més negatiu, en què  tots els que No Saben acabin votant que NO, llavors en surt que un 59,38% votarien SI per 40,62% en contra. Llavors tenim un 2,38% més. Però estem parlant del cas més desfavorable.

En aquesta enquesta a diferència de la del RAC1 de l’empresa Feedback, és pregunta només  sobre si volem que Catalunya sigui un nou Estat de la UE. Sembla la clau està en això.

Ahir ja vaig dir que era estúpid decidir no votar a favor de la independència de Catalunya si no podíem ser-ho dins de la UE i que l’alternativa era continuar a la UE dins de (S)pain, perquè entre altres  coses, ningú pot garantir que (S)pain pugi continuar dins de la UE si fa fallida.

Però a més , és una suposició que ningú pot dir taxativament que Catalunya no hi serà a la UE immediatament després d’aconseguir la independència o al cap d’uns pocs anys. Com que no ho pot dir ningú, llavors decidir ser sobirà o no condicionar-lo això és d’imbècils.

Ara bé, entenc perquè el President Mas i CiU, estiguin dient que només volem la independència dins de la UE. Si mirem el detall de qui votaria NO a la independència en el suposat que la UE rebutgés el nou Estat català, veiem que hi ha molta gent gran i els empresaris.

Aquesta gent gran com també als empresaris necessiten temps per madurar el que està passant. Recordem que en prou feines fa un mes de la gran manifestació del 11 de setembre i el gir que està agafant els esdeveniments, per a molta gent li fa vertigen.

Tot necessita el seu temps. Primer que acceptin poder fer el referèndum. Això ja ho tenim molt bé, amb un 80% a favor. Després vindrà tota la lluita per aconseguir-ho, que provocarà una reacció bel·licosa per part de (S)pain.  Estic segur que aquesta reacció, tant del govern espanyol com també els dels seus altaveus mediàtics, amb amenaces, coaccions, insults, menyspreus i intents de xantatge, farà que els catalans indecisos quan per fi pugin votar en el referèndum els importarà molt poc si és per ser dins de la UE o no, el que voldran serà marxar el més ràpidament de (S)pain.

Els catalans votarem simplement ser o no ser lliures!

Endavant les atxes!!

Dijous 25 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya