Albert Batalla

La cultura com a motor econòmic i de cohesió social

// 14 agost, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, comunicació, cultura, economia, empresa, la Seu d'Urgell, llengua, país, pirineus, societat

Avui acaben a la Seu d’Urgell les representacions del Retaule de Sant Ermengol, una mostra històrica de teatre amateur realitzada per un centenar de voluntaris durant deu nits d’agost al claustre de la Catedral. Quan l’any 1957 un grup d’urgellencs va impulsar aquesta obra, ho feren com un estimul turístic per a la ciutat i avui encara ho suposa. El Retaule pretén difondre la vida d’un personatge històric de fa 1.000 anys; suposa també un intent reixit de portar a escena l’obra escrita fa una mica més de cinc dècades per Esteve Albert; esdevé una mena de petit miracle social en què gent de tota mena, ideologia i condició es posen d’acord incondicionalment per tirar endavant un projecte en comú; però el Retaule també és promoció de la Seu d’Urgell, de la Catedral, del claustre, de la nostre romànic…

I el romànic és precisament un dels grans arguments de la nova aposta cultural del Pirineu, el Festival de Música Antiga del Pirineu, el FëMAP. Prentent la millor tradició i experiència del Festival Brudieu, hem realitzat una aposta per créixer i sobretot per sumar esforços amb altres administracions per crear un festival singular i de referència a Catalunya i al sud d’Europa. Competir amb altres festivals de Catalunya, i rebre el suport de la Generalitat i la Diputació, requeria una especialització músical -la música antiga- i una aliança territorial, en aquest cas pirinenca. De moment, els primers concerts en els deu municipis pirinencs que hi participem, estan traçant una esperançadora línia per oferir als nostres veïns una altíssima qualitat cultural i alhora fer que hi hagi gent de fora que aprofiti el concert per visitar-nos i fer estada a les nostres comarques.

I entre l’aposta consolidada del Retaule i la recent del FëMAP hi ha un clàssic que també va presentar novetats urgellenques: la Trobada amb els acordionistes del Pirineu, que aquest any va fer una exitosa parada a la Seu i una bona combinació amb Arsèguel. La veritat, és que el multitudinari concert davant de la Catedral fou la millor imatge per entendre les moltes dimensions de la cultura: gaudi pels sentits, el manteniment de les nostres arrels, la innovació, la cohesió social i la dimensió d’entendre-la motor econòmic i un gran aparador de promoció de la nostra ciutat i comarca.

L’Espai Ermengol. Orgull de ciutat, motor d’oportunitats

// 20 abril, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, comunicació, cultura, economia, empresa, la Seu d'Urgell, país, personatges, pirineus, política, societat

Ambició de ciutat, autoestima, orgull, projecció de futur, respecte pel passat, dignificació del patrimoni, revitalització del centre històric, potenciació dels productes del territori, motor d’oportunitats turístiques i econòmiques, capitalitat alturgellenca i pirinenca… aquests són conceptes que expliquen l’aposta de l’Espai Ermengol fa pocs dies ha obert les seves portes en ple carrer Major de la Seu d’Urgell.

En aquestes primeres setmanes des de la seva obertura em trobo molta gent que ja l’ha visitat i que en surt contenta i encantda. Els de fora perquè és una excel·lent oportunitat de coneixer millor la Seu d’Urgell, el formatge i la figura d’Ermengol. I la gent de la Seu i comarca perquè veiem concentrats molts motius d’orgull col·lectiu i de confiança de futur.

Si l’heu visitat, torneu-hi perquè sempre descobrireu algun detall que us havia passat per alt i els que encara no hi heu anat aprofiteu aquests dies de setmana santa per badar-hi una estona i gaudir-lo. “A la Seu li feia falta això”, és una de les frases que més em comenten durant aquests dies. Doncs ara que ja ho tenim, gràcies a la tossuderia d’uns quants,  la feina i l’esforç de molta gent, i  la col·laboració de diverses administracions depén ara de tots nosaltres, treure’n el màxim suc per la ciutat i la seva dinamització econòmica.

Toca passar comptes del mandat municipal. La Seu 2007-2011. 173 imatges valen més que 1000 paraules

// 26 març, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, CiU, General, ciutat, comarca, comunicació, cultura, economia, empresa, esport, infraestructures, joventut, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat, tecnologia

Passar comptes: democràcia per una ciutat millor

// 16 març, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, CiU, General, ciutat, economia, empresa, esport, infraestructures, joventut, la Seu d'Urgell, pirineus, política, societat

El que vam fer ahir no va ser ni un míting, ni un acte per explicar els plans de futur per la ciutat. Va ser una hora i quaranta minuts d’explicació i debat amb els ciutadans de la feina feta durant aquesta legislatura i d’aquella que no hem aconseguit completar com a govern municipal.   Me’n sento satisfet.

Satisfet de la feina, de l’equip i satisfet d’haver impulsat un exercici inèdit a la Seu i no massa propi de la nostra cultura política.  En el món anglosaxó aquest tipus d’actes són molt freqüents, s’anomenen “accountability” i responen a un objectiu molt clar: el mandat municipal comença amb uns compromisos i quan finalitza la legislatura s’ha de donar compte als ciutadans sobre el compliment d’aquests compromisos.

Generar oportunitats, cuidar les persones, implicar les persones, endreçar la ciutat i equipar la ciutat van ser els cinc blocs d’explicació de l’acció de govern però alhora representen les cinc prioritats d’aquest mandat. En breu us penjaré un document de balanç on podreu consultar els centenars d’accions dutes a terme per tots els regidors i regidores del govern municipal, però sí que us puc dir que la feina s’ha fet sobretot pensant en un objectiu principal: que la Seu sigui una ciutat d’oportunitats i qualitat de vida. Aquest és, ha estat i serà el nostre nord.

Estic segur que aquest és un objectiu compartit per molta gent i així ho hem notat des del govern municipal. Les més de 100 entitats de tota mena que hi ha a la Seu, la resta d’institucions, les empreses i emprenedors, les famílies… tothom en general ha contribuit d’una manera o altra a fer una ciutat millor. Nosaltres tenim l’honor de fer-ho des de la primera institució de la ciutat i ens correspon, no només donar explicacions, sinó també donar les gràcies a tothom.

Discurs d’inauguració de la 21a Trobada Empresarial al Pirineu

// 5 juny, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Andorra, Catalunya, CiU, General, ciutat, comarca, economia, empresa, empresarial, infraestructures, la Seu d'Urgell, lleida, país, pirineus, política, societat, trobada

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, President de la Trobada Empresarial al Pirineu, Excelentíssim i Reverendíssim Bisbe - Arquebisbe d’Urgell i Coprincep d’Andorra, President de la Diputació, Autoritats catalanes i andorranes, Representants empresarials, Senyores i Senyors

Com a alcalde de la Seu d’Urgell és un honor donar-los la benvinguda a la nostra ciutat, escenari, per tercer any, de la Trobada Empresarial al Pirineu. Ja vaig fer-ho ahir, durant l’obertura, però vull agrair als organitzadors (en especial a la junta directiva i al seu president, el Sr. Ramon Roca) l’elecció de la Seu i de l’Alt Urgell com a escenari de la trobada. Per a nosaltres és un honor i una satisfacció acollir-vos i per això hi hem posat, hi posem i hi posarem el millor que tenim a casa nostra. Ens agrada treballar incansablement perquè tothom que visqui o vingui a la Seu, s’hi senti a gust.

Remuntem el vol? Aquesta és la interpel·lació que ens fa enguany la Trobada. Una interpel·lació en forma de pregunta, perquè és evident que la situació econòmica i social que vivim ens planteja molts interrogants de futur. És lògic i fins i tot necessari que en un espai de debat empresarial, polític, econòmic i social com és la Trobada ens situem en la humilitat de les preguntes per evidenciar que no tenim totes les respostes, però també per deixar clar que volem trobar-les per construir un futur millor.

Aquest any les jornades se celebren en un moment en que la crisi ens mira de fit a fit. Les dades que durant la tarda d’ahir es posaven sobre la taula ens descriuen una realitat complicada:

· L’estat espanyol, juntament amb Grècia i Irlanda són els tres països amb més dèficit de la zona euro amb més d’un 10% del PIB

· Tenim una taxa d’atur elevadíssima que en algunes franges d’edat, com la gent jove, més que dobla la mitjana europea ja que arribem al 40%

· L’augment de dos punts d’IVA, conjuntament amb el progressiu augment del preu dels carburants, pot perjudicar clarament el consum i provocar una recaiguda en la crisi

· La taxa de morositat en els pagaments és la més alta dels últims 20 anys i la de morositat bancària la més alta en 14 anys.

· L’augment de l’economia submergida va arribar al 23% del PIB durant el 2009

I podríem continuar amb una llarga llista… tot i que seria injust no citar algunes dades positives com pot ser la repuntada de l’ocupació durant el més de maig (que esperem que marqui una tendència i no sigui una flor d’estiu), el bon nivell de l’exportació o bé l’augment significatiu del nombre de matriculacions de vehicles al nostre país, entre d’altres. És evident però, que el platet de la balança que més pesa avui encara és el dels mals indicadors.

Els interrogants per tant, no són menors, però estic convençut que les respostes hi són i que les trobarem sobretot en els terrenys del sentit comú, de l’esforç, del no donar res per perdut ni tampoc per guanyat… Trobarem les respostes en els terrenys de la suma, de la innovació, de la potenciació dels nostres propis valors….

El nostre és un país que pot remuntar el vol. Les nostres comarques hi tenen molt a dir en aquesta remuntada. No només per l’obertura dels aeroports d’Alguaire i d’aquí una estona de l’aeroport Pirineus – La Seu d’Urgell; sinó perquè les respostes a la pregunta plantejada per la trobada, les tenim a tocar. Què tenim? Territori, riquesa rural i natural, patrimoni cultural, qualitat de vida… però també capacitat de resistència, esperit emprenedor (el que el meu padrí que era pastor en deia llevar-se d’hora i anar a dormir tard), tenim talent.

Si fem les coses bé, per primera vegada a la història tenim l’oportunitat que aquest talent pugui competir amb la resta de territoris del Sud d’Europa sense necessitat de marxar de casa nostra, sense necessitat de fer un exili forçat i, per tant, amb la possibilitat de poder treballar, innovar i emprendre més que mai des d’unes comarques del país on s’hi viu bé; m’atreviria a dir que molt bé. Aquest i d’altres objectius ens exigeixen una estratègia conjunta de tots nosaltres per reorientar inversions i acostar-nos més a la idea d’equilibri territorial que molts prediquem, però que avui no es practica prou. Depèn de nosaltres.

Els ajuntaments, el món local en general estem a la primera línia de carrer. La tasca de construir pobles, ciutats i comarques els asseguro que en aquests moments és tan dura com apassionant. Atendre el dia i a dia i combinar-lo amb els grans projectes de futur. Atendre una parella que s’han quedat tots dos a l’atur i que no els surten els comptes per pagar la calefacció durant els mesos de cru hivern, atendre una persona gran que durant molts anys ha aportat a la ciutat i que ara ho passa malament i no s’atreveix a venir als serveis socials per allò del què diran. Atendre al jove de 16 anys que no ha superat l’ESO i que té el risc de convertir-se en algú sense ofici ni benefici… Tenim clar que cal estar al costat dels més febles i amb els nostres minsos recursos ho fem tan com podem, però també tenim clar que per cosir un projecte fort de cohesió social i de futur en el nostre municipi, territori o país, cal estar també i d’una forma principal al costat de la gent que crea riquesa, que crea llocs de treball, que aixeca la persiana cada matí per fer funcionar la nostra societat. Potser no hi hem estat prou i evidentment, cal corregir-ho. L’administració ha de ser per la gent que vol pujar persianes un aliat i no pas un problema. Tenim una assignatura pendent en això, perquè ens hi juguem en bona part el futur i el model de país.

President, aquesta és la nostra obligació. La de tots vostès és, si m’ho permeten, no defallir i ser conscients i responsables del paper que juguen com a col·lectiu, més enllà dels balanços de cadascuna de les seves empreses.

Si ho fem junts, i aquesta Trobada és un bon exemple, segur que farem desaparèixer els interrogants que ens interpel·len i afirmarem rotundament que Aixequem el Vol.

De nou, benvinguts a la Seu d’Urgell i molt bon dia.