Aposta per buscar una solució al "problema financer català" dins de la Constitució BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS) La Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), que presideix l'expresident del Govern central José María Aznar, ha irromput aquest dilluns en la campanya electoral catalana amb un extens informe sobre el "mite" de l'espoliació fiscal a Catalunya, en què rebutja que existeixi maltractament fiscal a aquesta comunitat i denuncia les contradiccions obertes en el si del PSOE. FAES sosté que el mite fiscal ha acabat "calant i impregnant l'imaginari col·lectiu a Catalunya", i amb aquest document es pretén aportar raons per al debat sobre el dogma en què el nacionalisme català pretén sostenir la seva fràgil posició, segons la fundació. El citat informe, amb el títol 'El mite fiscal. Raons per a un debat', ha estat elaborat pel diputat del PP i exsecretari d'Administracions Públiques, Gabriel Elorriaga; el catedràtic d'Hisenda Pública Juan José Rubio; el professor en la mateixa matèria Santiago Álvarez; l'analista del Consell Superior d'Investigacions Científiques Àngel de la Fuente; i el director del Centre d'Estudis d'Economia de la Universitat rei Joan Carles, Pascual Fernández. "VOLUNTAT DE FALSIFICACIÓ PER PART D'ALGUNS" En el seu article, Elorriaga assegura que en repassar el debat polític dels últims anys sobre la redistribució de la renda, "com salta a la vista és una constant voluntat de falsificació per part d'alguns", i alhora critica que a vegades es llancin reivindicacions que pretenen encobrir fracassos de gestió o aspiracions secessionistes, ha indicat. Segons destaca, el debat sobre la sobirania fiscal de Catalunya "no gira entorn la redistribució més adequada de la renda, sinó sobre on se situa la sobirania fiscal originària", que descansa a les Corts Generals, i en aquest punt acusa al Govern d'Artur Mas d'haver excedit totes les barreres del seny. "L'oportunisme i la immediatesa s'han imposat a la coherència i a la prudència, i els resultats no poden ser més desastrosos", proclama, per afegir que és sorprenent que CiU, que ha estat un dels artífexs de la Constitució, la ignori ara. Elorriaga té també dures crítiques contra el PSOE que, segons la seva opinió, pateix la més gran de les contradiccions: "Tot i que des del PSC es pretengui disfressar, demanar el reconeixement nacional de Catalunya a partir d'un tracte bilateral preferent i proposar límits a la solidaritat entre els espanyols residents en unes o altres comunitats autònomes, són plantejaments que situen a l'esquerra espanyola davant de la més profunda de les seves contradiccions", assevera. Segons la seva opinió, PSOE i PP han d'anar de la mà en aquesta matèria i per això defensa la necessitat que els socialistes posin "ordre dins de la seva pròpia casa". "La responsabilitat de tots, socialistes i populars, és forjar acords entre els qui podem compartir una idea d'Espanya, atents a altres sensibilitats però conjuntament assentats sobre la base ferma d'una nació comuna", subratlla, per recalcar després que el que mai ha de fer cap Govern central és donar curs a les demandes que busquen la desintegració nacional d'Espanya, ha sostingut. PACTE FISCAL Per la seva banda, Juan José Rubio i Santiago Álvarez destaquen que la proposta de pacte fiscal és "contrària a la racionalitat econòmica i administrativa, a més d'obrir un procés de fragmentació fiscal que comprometria la pròpia viabilitat de les funcions econòmiques de l'Estat i que violaria el principi d'igualtat i solidaritat interterritorial consagrat en la Constitució espanyola". A més, assenyalen que és la capacitat de pagament i no la residència el factor que determina la càrrega tributària que suporten els contribuents: "Si un resident a Catalunya ha de pagar una quantitat més elevada de l'IRPF que un resident d'Aragó o de la Rioja amb ingressos idèntics, és perquè el govern de la seva comunitat aplica una tarifa de tipus impositius superior a la part autonòmica de l'impost; el que no incideix en la balança fiscal, ja que aquesta recaptació la percep la comunitat autònoma. En el que a la part estatal de l'impost es refereix, els tres pagaran els mateix", exemplifiquen. En qualsevol cas, aquests autors consideren que el més assenyat seria replantejar l'esquema de demandes de Catalunya "dins de la Constitució i les lleis, buscant una solució al problema financer català". Segons afegeixen, qualsevol altra solució conduiria a "un carreró sense sortida institucional i a un empobriment tant de Catalunya com de la resta d'Espanya". BALANCES FISCALS Per la seva banda, Pascual Fernández sosté que "la metodologia utilitzada per la Generalitat és, en part, molt discutible i, des del punt de vista tècnic, difícil d'acceptar, perquè porta a conclusions clarament irreals i errònies". "Això és particularment evident quan es barregen dades reals amb estimacions fictícies", assenyala. Tot i la metodologia utilitzada, l'autor revela que l'estudi de la Generalitat conclou que "la balança fiscal de Catalunya a l'any 2009 ha tingut un superàvit amb l'Administració General de l'Estat". Tot i això, Fernández posa de manifest que "seria desitjable que es promogués un debat tècnic, obert i ortodox, que permetés fixar criteris raonables, que no fossin tan discutibles i inassumibles".