El passat dissabte a la nit llegia una informació parlant sobre el Barcelona Meeting Point per la qual s’estan venent els pisos per sota del preu de mercat en aquesta cita de la setmana passada. El meu germà fa uns mesos que s’està mirant de comprar un pis i vam decidir anar al saló de Fira de Barcelona durant el diumenge al matí a veure si en trèiem quelcom de positiu.

Comprar un pis és tota una aventura. En el moment actual molta gent no està comprant, però hi ha un munt d’inversors que s’aprofiten de la sobtada caiguda del preu dels habitatges per comprar a un molt bon preu. Possiblement el Meeting Point està encarat només a professionals però l’experiència del diumenge al matí del saló em fa plantejar una sèrie d’interrogants que potser algú em podrà explicar algun dia.

Al entrar a la Fira (per sort portàvem entrada gratuïta) vam fer un primer cop d’ull per veure quins expositors hi havia. L’objectiu era buscar informació concisa per saber les condicions per comprar un immoble. Estava clar que no sortiríem amb les claus del nou pis, però si més no esperàvem sortir amb més informació de la que teníem en un primer moment. Sabeu què va passar?

A la primera entitat que vam visitar ens van atendre correctament. Buscàvem informació de pisos del meu poble (Tordera). Sortia la llista de possibles immobles i els anàvem mirant. Si algun ens interessava omplíem un fulletó perquè ens truquessin en uns dies (espero que no siguin masses). Va tocar anar al segon expositor i en aquest les explicacions van ser més concises. Per això hi havia una gran quantitat de persones treballant i donant informació. A més, et podies treure un descompte extra de 6.000 euros. Fins aquí tot correcte.

Ens faltava visitar tres expositors més dels quals en vaig sortir amb molts de dubtes. En el primer ens van dir que havíem de tornar al cap de 10 minuts perquè la persona encarregada de la nostra zona no hi era. Per aprofitar el temps vam visitar un altre entitat. Abans de donar-nos informació i d’explicar tot allò que hi havia al nostre poble, ens van fer agafar un ordinador per filtrar els resultats. En el cas que un immoble fos del nostre interès, llavors ens atendria un assessor. Va sortir un immoble i ens van fer omplir un altre paper amb el pretext ja us trucarem. Ni informació d’hipoteques, ni condicions ni res de res. Aquí nosaltres no érem l’estrella.

De retorn a l’entitat de l’espera de 10 minuts, ens van tornar a redireccionar als ordinadors per fer una primera cerca dels immobles. El resultat va ser que no hi havia ni un habitatge interessant, llavors va ser quan em vaig preguntar si realment volien vendre alguna cosa o estaven allà per passar el matí. Òbviament, la meva pregunta no va ser resposta per ningú.

Ja per últim vam visitar una altra entitat, la qual feia uns descomptes prou interessants. La informació va ser útil, però la meva sorpresa va ser quan vaig arribar a casa i vaig fullejar el diari on hi havia un anunci amb els mateixos descomptes que ens havien ofert a nosaltres al visitar l’exposició. De què m’havia servit anar allà si ho tenia a casa?

Vist tot plegat vam sortir prou decepcionats d’aquesta fira. Bàsicament, perquè tot allò que vam fer allà ho podíem fer a casa des de qualsevol pàgina web. Omplint els formularis còmodament i fent que et truquin perquè et facin una visita pels pisos. Fets positius també n’hi ha perquè en alguna entitat hi havia habitatges en bones ofertes i segons com, et podies aprofitar d’un descompte extra. Suposo que per Barcelona era molt més ampli el ventall d’ofertes, però no deixa de ser paradoxal que en esdeveniments com aquest les ganes de vendre en alguns expositors semblaven bastant nul·les.

Possiblement el problema d’aquestes grans cites del sector immobiliari és que estan encarades a grans inversors. Encara que s’obri una part al gran públic, la informació que en puguis treure, és la mateixa que obtindries si un dia et dediques a visitar pisos per la teva zona i després et dirigeixes a les entitats bancàries per saber les condicions de finançament. Queda per veure si realment el futur del sector immobiliari s’acabarà arreglant. Es parla de milers de pisos buits, però no sembla que l’objectiu sigui alleugerir la cartera d’habitatges sense vendre, sinó que es vol alleugerir la situació de les entitats bancàries, de la resta ja en parlarem.

Historiador, periodista i estanquer. Columnista dels mitjans digitals okcat.cat, LaJornada.cat i d'IntocableDigital.Cat.

•