Neix un nou teatre: oi que és una bona noticia?

Massa vegades, en aquesta columna, hem hagut de reivindicar la cultura. Massa vegades ens hem vist obligats a queixar-nos, rondinar, protestar i cridar. El lema “la cultura no és un luxe” ha estat, sovint, el fil conductor d’aquests articles. Per això avui em sento tan feliç de recollir (per fi!) una notícia positiva. I és que en aquests moments de crisi, quan moltíssimes sales teatrals i de cinema estan tancat les seves portes de manera irremeiable, sembla gairebé impossible anunciar el naixement d’un nou teatre.

El teatre veu la llum amb el desig de convertir-se en un espai capaç d’establir vincles amb el barri, amb la ciutat, amb un espectador que sàpiga gaudir d’un espectacle preparat amb professionalitat i calidesa. A mi, d’entrada, ja m’agrada molt el nom. Teatre Akadèmia. Té ressons clàssics, aristotèlics. Evoca seriositat, aprenentatge, recerca, art, reflexió i debat.
Situat a l’esquerra de l’Eixample, al carrer Buenos Aires, està encabit en un espai auster, rehabilitat per fer-lo susceptible de canviar d’aspecte en funció de les necessitats artístiques. Per la informació de què disposo, em sembla un projecte modern, obert de mires i molt engrescador. Els seus responsables pretenen que esdevingui un lloc per a grans i petits. I no només amb espectacles a l’ús, sinó també amb un vessant formatiu, d’entrenament, de producció i d’impuls de noves idees i projectes.

Fins fa poc, la sala ha estat recollint diverses activitats, representacions d’obres externes, estrenades fora del teatre. Tanmateix, en pocs dies arriba la inauguració de la temporada de programació regular, amb els espectacles de producció pròpia. El dia 7 de novembre, amb l’obra Amfitrió 38 de Jean Giraudoux, dirigida per Emilià Carilla, podrem assistir al debut de l’Akadèmia.

Què voleu que us digui? A mi això em fa feliç. Trobar persones que, a desgrat de la incertesa del futur, encara són capaces d’arriscar-se, de posar el seu esforç i el seu talent al servei de l’art dramàtic, m’indica que no tot està perdut. Que l’ésser humà reneix de les cendres, que confia en les seves possibilitats, en la creativitat, en l’art, en la bellesa. Ara haurem de veure com es plasmen en la realitat els projectes i les idees, però de moment, jo els vull donar les gràcies i el meu vot de confiança.

Felicitats, gent de l’Akadèmia. Felicitats i endavant. Al cap i a la fi, ja ho digué Aristòtil. No hi ha cap gènere literari més perfecte que el teatre.