Retallant la democràcia

Al 13 juliol 2012, a Pirates de Catalunya, per Capità Pirata

Versió en català. Versión en castellano.

El govern del Partit Popular ha pres una sèrie de mesures que són molt difícils d’entendre per a la majoria de la ciutadania.

El Partir Popular va guanyar unes eleccions, en les que va fer una campanya electoral que defensava una política radicalment oposada a la que està mantenint ara:

Va defensar que mai baixaria el sou dels funcionaris, ara els hi elimina la paga extra de Nadal (que equival a un descens del 7% del seu sou, que es suma al 5% que ja van perdre durant l’anterior govern del PSOE)

Va prometre que no apujaria l’IVA, ara descobrim que s’incrementarà fins al 21%, passant a ser dels més altsD’Europa (mentre que els sous són dels més baixos)

Va garantir que ajudaria a les PIMES i que lluitaria contra l’atur; ara ens trobem unes mesures que deprimiran encara més el consum, fent que les PIMES tinguin encara més problemes i els hi sigui més difícil crear llocs de treball.

Si en el seu moment el Partit Popular va dir que acabaria amb les diputacions provincials – i, de fet, el llavors candidat Mariano Rajoy ho va repetir en el debat contra Rubalcaba- ara ens assabentem que les diputacions, no només no seran eliminades, sinó que es veuran reforçades.

Totes aquestes mesures són prou importants com per a que el Partit Popular es vegi obligat, com a mínim, a consultar als seus votants, ja que molts d’ells els hauran votat creient en les seves promeses.

Si la Democràcia Representativa es basa en que els ciutadans escolleixen qui els representa, aquests no poden sortir-se radicalment de les seves promeses. Si no, no tenim una democràcia, tenim una dictadura en la que elegim els governants cada quatre anys.

Continua llegint…

Còdex Pirata

Al 4 juny 2012, a Pirates de Catalunya, per Capità Pirata

Versió en català. Versión en castellano.

  1. Els Pirates som lliures.

    Els Pirates estimen la llibertat, són independents, autònoms, i rebutgen tota forma d’obediència cega. Reclamen el dret a informar-se, a triar el seu propi destí i a la llibertat d’opinió. Els Pirates assumeixen la responsabilitat que comporta la llibertat.

  2. Els Pirates defensem la vida privada.

    Els Pirates protegeixen la privacitat. Lluiten contra la creixent obsessió de l’estat i les institucions econòmiques per la vigilància, perquè impedeix el lliure desenvolupament de l’individu. Una societat lliure i democràtica és impossible sense un espai de llibertat, privat i sense vigilància.

  3. Els Pirates tenim un esperit crític.

    Els Pirates són creatius, curiosos, i no estan mai satisfets amb l’status quo. Desafien els sistemes, cercant les seves debilitats, i trobant maneres de corregir-les. Els Pirates saben aprendre dels seus errors.

  4. Els Pirates som equitatius.

    Els Pirates compleixen les seves promeses. La solidaritat és important perquè beneficia la comunitat. Els Pirates lluiten contra la indiferència, el seguidisme i la conformitat. Actuen i prenen partit quan es necessita.

  5. Els Pirates respectem la vida.

    Els Pirates són pacífics. Per tant, rebutgen la pena de mort i la destrucció del nostre medi ambient. Els Pirates lluiten per a la conservació de la natura i els seus recursos. No accepten les patents sobre éssers vivents.

  6. Els Pirates tenim fam de coneixement.

    L’accés a la informació, a l’educació, al coneixement i als avenços científics no ha de tenir restriccions. Els Pirates defensen la cultura lliure i el programari lliure.

  7. Els Pirates som socials.

    Els Pirates respecten la dignitat humana. Estan compromesos amb la lluita per una societat inclusiva, on els forts defensin els febles. Els Pirates defensen una concepció de la política basada en l’objectivitat i la imparcialitat.

  8. Els Pirates som internacionals.

    Els Pirates són part d’un moviment mundial. Es basen en els recursos que ofereix Internet i, per tant, pensen i actuen per sobre les fronteres.

——————–

  1. Los Piratas somos libres.

    Los Piratas aman la libertad, son independientes, autónomos, y rechazan toda forma de obediencia ciega. Reclaman el derecho a informarse y elegir su propio destino, y la libertad de opinión. Los Piratas asumen la responsabilidad que comporta la libertad.

  2. Los piratas defendemos la vida privada.

    Los Piratas protegen la privacidad. Luchan contra la creciente obsesión del Estado y las instituciones económicas por la vigilancia, puesto que impide el libre desarrollo del individuo. Una sociedad libre y democrática es imposible sin un espacio de libertad, privado y sin vigilancia.

  3. Los Piratas tenemos un espíritu crítico.

    Los Piratas son creativos, curiosos, y no están nunca satisfechos con el “status quo”. Desafían los sistemas, buscando sus debilidades, y encontrando maneras de corregirlas. Los Piratas saben aprender de sus errores.

  4. Los Piratas somos imparciales.

    Los Piratas cumplen sus promesas. La solidaridad es importante en cuando beneficia a la comunidad. Los piratas no aceptan la cobardía y la indiferencia, y actúan cuando moralmente lo consideran necesario.

  5. Los Piratas respetamos la vida.

    Los Piratas son pacíficos. Por lo tanto, rechazan la pena de muerte y la destrucción de nuestro medio ambiente. Los Piratas están luchando por la conservación de la naturaleza y sus recursos. No aceptan las patentes sobre seres vivos.

  6. Los Piratas tenemos sed de conocimiento.

    El acceso a la información, a la educación, al conocimiento y a los adelantos científicos no tiene que tener restricciones. Los Piratas defienden la cultura libre y el software libre.

  7. Los Piratas somos sociales.

    Los Piratas respetan la dignidad humana. Están comprometidos en la lucha por una sociedad inclusiva, donde los fuertes defiendan los débiles. Los Piratas defienden una concepción de la política basada en la objetividad y la imparcialidad.

  8. Los Piratas somos internacionales.

    Los Piratas son parte de un movimiento mundial. Se basan en los recursos que ofrece Internet y, por lo tanto, piensan y actúan por sobre las fronteras.



Origen: Pirate Codex – Pirates Without Borders

Etiquetat com a:
 

Guia de supervivència per a manifestants

Al 28 març 2012, a Pirates de Catalunya, per Capità Pirata

Versió en català. Versión en castellano.

A poques hores d’una vaga general, i veient el que s’apropa, hem considerat necessari ajudar els ciutadans a defensar els seus drets de manifestació.

Des de Pirates de Catalunya creiem que és positiu que la ciutadania organitzi, espontàniament, els seus propis moviments de protesta sense necessitat d’esperar cap partit polític (incloent-nos a nosaltres mateixos). És per això que hem elaborat aquest breu document. Hi trobaràs, concentrada, la informació més important a l’hora d’organitzar i assistir a manifestacions.

El document ha estat maquetat de manera que cadascuna de les pàgines tracti d’un aspecte en particular i sigui independent de les altres perquè pugui imprimir-se pàgina a pàgina. Hem optat per registrar-ho sota una llicència Creative-Commons perquè tot aquell que vulgui pugui modificar-ho, difondre-ho i utilitzar-ho com consideri pertinent, sempre que citi la font original.

La guia podeu descarregar-la en català i en castellà.

——————–

Guía de supervivencia para manifestantes

 

En vísperas de una huelga general, y ante los tiempos que se avecinan, hemos considerado necesario ayudar a los ciudadanos a defender sus derechos de manifestación.

Desde Pirates de Catalunya creemos que es positivo que la ciudadanía organice, espontáneamente, sus propios movimientos de protesta sin necesidad de esperar por ningún partido político (incluyéndonos a nosotros mismos). Es por ello que hemos elaborado este breve documento. En él encontrarás, condesada, la información más importante a la hora de organizar y asistir a manifestaciones.

El documento ha sido maquetado para que pueda imprimirse página por página, siendo cada una de las páginas independiente en sí misma, cubriendo un aspecto particular. Hemos optado por registrarlo bajo una licencia Creative-Commons para que todo aquel que quiera pueda modificarlo, difundirlo y utilizarlo como considere pertinente, siempre que cite la fuente original.

La guía podéis descargarla en castellano y en catalán.

 

A Suïssa, una de cada tres persones es descarrega música, pel·lícules i jocs no autoritzats d’Internet, i des de l’any passat el govern ha estat preguntant-se què hi podia fer al respecte. A finals de l’any passat es va publicar la seva resposta que és clara com l’aigua. Les descàrregues per a ús personal no només continuaran sent completament legals, sinó que a més els propietaris dels drets d’autor no patiran a causa d’això ja que la gent eventualment s’acaba gastant els diners que ha estalviat en productes d’entreteniment.

A Suïssa, igual que a dotzenes d’altres països, les indústries de l’entreteniment han estat queixant-se d’espectaculars pèrdues en els seus ingressos degut a la pirateria en línia.

En resposta, el govern suís ha estat realitzant un estudi sobre l’impacte que tenen les descàrregues en la societat, i a finals de l’any passat van presentar les seves conclusions.

La conclusió general de l’estudi és que la llei actual de drets d’autor, sota la qual descarregar-se material amb copyright per a ús personal està permès, no ha de canviar.

Continua llegint…

Etiquetat com a:
 

Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.

Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.

 

Censura

Fotografia de Stefanie Miller.

Quan es tracta de la pornografia infantil, el tema està tan estigmatitzat, que es pressuposa que les persones renunciaran a qualsevol de les seves altres obligacions per tal de combatre-la, independentment de si els mètodes proposats són efectius i proporcionats, o no. No estic disposat a deixar de banda el meu deure de defensar la Convenció Europea sobre els Drets Humans, els drets dels periodistes de protegir les fonts, la llibertat d’expressió, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva. Tampoc hi està el nostre Membre del Parlament Europeu. Lamentablement, tots, menys un, de la resta d’europarlamentaris sí hi estaven.

 

Concretament, el debat es perverteix ràpidament. Si t’oposes a una llei que proclama la lluita contra la pornografia infantil, te n’assenyalen directament com a defensor i suggereixen que potser t’agradi i tot. Aquest tipus de comportament és detestable, deshonest i deliberadament manipulador. És perfectament possible, fins i tot prou raonable, detestar simultàniament i per igual la censura i la pornografi a infantil, i considerar completament intolerables ambdues coses.

 

Primer, els problemes amb la proposició de llei. Sabem que la censura és dolenta des de tots els punts de vista; ho vam aprendre fa segles. Canviar una normativa que existeix fa centúries, com permetre el matrimoni homosexual o legalitzar la marihuana, no és un gran problema, des del punt de vista legislatiu. Per contra, modificar el marc jurídic – com modificar les regles per admetre proves o restringir la llibertat d’expressió – és un gran què. Això és el que s’està fent aquí. Una llei és confrontada a la totalitat del marc legal existent, com si estiguessin al mateix nivell jurídic. I el marc legal de la llibertat d’expressió acaba de perdre.

 

Sincerament, el text de la proposta ha millorat una mica. Els textos previs deien que els estats membres havien de censurar els llocs web que continguessin aquest tipus de material, mentre que el nou text diu que poden fer-ho, després d’haver intentat tancar el servidor. Tot i això, no hi ha presumpció d’innocència, ni cap mena de supervisió judicial. No hi ha ni tan sols un fiscal implicat per a dur a terme la censura, encara menys un jutge. Si demà us censuressin, no tindríeu cap mena de drets; ningú no podria verificar de cap manera que no hi havia res incorrecte al vostre lloc web, només hi hauria la denúncia administrativa afirmant-ho.

 

Una civilització no es jutja per la seva eficiència legal o policial, sinó pels drets que dóna als seus pitjors enemics per a defensar-se contra acusacions d’haver violat aquesta mateixa llei.

 

Desafortunadament – i això realment em fa enfurismar – molta d’aquesta censura no està motivada en absolut per un interès cap als infants. El grup alemany MOGIS, per exemple, que és un grup de supervivents d’abusos infantils, està totalment en contra de cap mena de censura. El seu lema és “els crims s’han de castigar, no amagar”. Més aviat, una gran part de tot això està motivat per la indústria dels drets d’autor que utilitza la pornografia infantil com un cínic ariet per introduir la censura contra “altres crims”, en concret, violacions del seu monopoli de drets d’autor, en una fase següent. No m’ho estic inventant; és una estratègia explícita del grup de pressió dels drets d’autor.

 

En altres paraules, només per a deixar-ho ben clar, el grup de pressió dels drets d’autor s’està gastant milions i milions per a promoure lleis que amaguin explícitament crims terribles contra els infants, simplement per a poder restringir la llibertat d’expressió i introduir la censura per a protegir els seus monopolis neomercantilistes. No hi ha paraules que puguin descriure el meu despreci per aquests fets. Vàrem veure un exemple d’això a les notícies d’ahir, quan British Telecom va rebre l’ordre d’un jutjat de fer servir el seu filtre parental per a protegir els monopolis de drets d’autor i censurar el lloc Newzbin2. Aquí ho teniu, davant vostre.

 

Tornant a la llei del Parlament Europeu d’avui, aquesta té molts altres problemes. No només criminalitza l’abús infantil real, sinó que també l’art de ficció que pugui ser vist com que representa abús infantil, fins i tot encara que aquest mai no hagi arribat a succeir. Veure un ridícul dibuix de la Lisa Simpson en ple acte sexual o, fins i tot, aquella interpretació del logotip de les olimpíades de Londres 2012, us podria identificar com un delinqüent sexual. Us sembla raonable? De veritat? Això el que fa és carregar aquest problema real amb una legislació plena de burla, paròdia i desproporció – adjectius més que merescuts. Sí, l’abús infantil és un problema real. Així que no el tractem de manera estúpida.

 

Així mateix, un bon nombre de grups de pressió estan fent servir l’estigmatització d’aquest assumpte per a fer-nos empassar la seva moral religiosa als altres. No puc dir com actua fora de Suècia el grup fonamentalista cristià ECPAT però, en aquest país, intenten confondre de manera deliberada els conceptes de sexe saludable i legal després de l’edat de consentiment (15) amb l’abús infantil, utilitzant l’abús dels nens petits com a arma contra els adolescents per a fer-los avergonyir-se o sentir-se culpables pel que els adolescents sempre acaben fent a mida que es converteixen en adults. No es pot caure més baix, crec jo, i aquest grup té molt a dir en la legislació sobre aquest tema. ECPAT ha portat el tema tan lluny a Suècia, que ara et poden engarjolar per tenir fotografies sense roba de tu mateix de quan tenies menys de 18 anys, ja que guardar aquestes fotos teves “viola els infants com a comunitat”, des del seu punt de vista — el qual han aconseguit introduir a la legislació.

 

De veritat. Tots detestem i odiem el maltractament infantil. Però creieu que això –això– realment té cap sentit?

 

Després de tot, m’agradaria que algú pensés en els infants i en les seves llibertats civils futures, en lloc de fer servir mainada indefensa per a promoure els seus objectius o dogmes.

 

La proposta de censura es va aprovar amb 541 vots a favor, 2 en contra i 31 abstencions. Christian Engström, representant al Parlament Europeu, té més informació.