Avui és l’aniversari del naixement de Carl Sagan i des de fa uns anys s’ha decidit celebrar el 9 de novembre com a dia de Carl Sagan. Com que va ser un dels meus herois en el camp de la divulgació de la ciència, no puc deixar passar la oportunitat de dedicar-hi un petit record. En realitat no cal dir gran cosa sobre ell ja que la seva obra encara és ben present en tots els que tenim interès en la ciència.
Es poden dir moltes coses sobre Sagan, però ja que tenim accés als vídeos que va grabar, podem deixar que sigui ell mateix qui ens parli. Sempre és un bon moment per recordar el seu punt de vista sobre la humanitat i tot el que tenim a les nostres mans.
Sóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.
Núria Tomàs
10/11/2012 0:55
Sinera, es referia a la vida, no als humans. I a la quantitat de planetes o altres astres de l’Univers on es poden donar condicions idònies per a que hi hagi vida, que no té perquè ser igual ni de la mateixa composició química que la coneixem a la Terra.
Sinera
09/11/2012 23:48
No entenc l’exabrupte, Arnau. Potser ho dius perquè hi faig massa comentaris? O perquè sóc de lletres? Potser tens raó, noi! Però si simplement fas referència a un comentari d’aquesta pàgina només et pregaria que el llegissis de nou. Gràcies.
Arnau
09/11/2012 21:54
Sinera aquest nos el teu blog. Crec que el que buscaves era apocalipsis o nostradamus.
Carl Sagan era un persona positiva per sobre de tot i disposat a canviar el món. El perill nuclear es va esvair fa molt de temps.
Te un llibre molt bo que defensar el mètode científic.
Sinera
09/11/2012 20:23
No sé, Núria. Això de l’espai desaprofitat és vist des del punt de vista dels humans, oi? Encara que no hi fóssim la bellesa del món i l’univers seguiria existint igual… Ens morirem un dia i res canviarà. Seguirà sent tot tant fantàstic com sempre!
No crec pas que l’ésser humà una mica racional doni cap sentit a res. Si ets jove i maca i jo moro… doncs tu seguiràs sent com ets ara. No crec que la bellesa necessiti de la nostra aprobació o de la nostre consciència per existir. Més aviat tenim com una disposició innnata a destruir-la. Fins i tot a autodestruir-nos… tan macos com som!
Núria Tomàs
09/11/2012 16:57
Una de les seves frases que més m’han impactat: “si estem sols a l’Univers, quina quantitat d’espai desaprofitat!” La pel• lícula Contact la va inmortalitzar fent-li un merescut homenatge.
Santi Cosmos
09/11/2012 14:09
Sinera, confiem que en un futur es presenti algú pilotant un OVNI i ens mostri noves lleis de física que ens permetin sortir de la Via Làctea ¬¬
Un geni en Sagan.
Sinera
09/11/2012 10:52
Joan. Queda molt lluny aquesta fictícia Porta de Tannhäuser. Creus tu que la humanitat, pel camí que va, viurà els milers o milions d’anys necessàris per poder plantar la seva llavor més enllà del nostre sistema solar? Jo apostaria que no!
Però tampoc caldria anar tan lluny. La nostra obligació és lluitar per una regeneració del sistema, ara i aquí. I amb l’esforç de cada ser humà. Si la supervivència de la humanitat ha de dependre d’arribar a la Porta de Tannhäuser, ho tenim cru,molt cru, noi! No hi crec gens ni mica en aquesta opció… ni crec que hi hagi prou temps per això.
Sinera
09/11/2012 10:27
Definitivament no sembla pas que se l’hagin escoltat gaire el seu discurs. Si més no aquells que ostenten el poder i que encara potser podríen fer quelcom per intentar construir una humanitat que tingués l’home com a eix central en lloc dels diners o el poder.
“Si ens entreguem a la superstició, la cobdícia o l’estupidesa…”
Doncs sembla que el món no n’ha pres nota, sinó tot el contrari. Els que hauríen de canviar el rumb d’aquest vaixell a la deriva han entregat l’ànima als poderosos i, encara que no ho acaben d’assumir, s’han convertit en els seus esclaus… i han renunciat a treballar pel poble que ha confiat innocentment en ells.
Què haurà de passar per fer-los obrir els ulls? Quant de sofriment portaran al poble?
Joan Codina
09/11/2012 9:53
El dia que siguem capaços d’arribar a la porta de Tannhäuser… Aquell dia passarà a la història i serem més que uns simples humans, haurem escampat la llavor a altres móns.
Jo sóc massa jove per en Sagan però ara internet ho arregla tot.