Per no emmalaltir s'han de fer, com a mínim, 30 minuts d'activitat física al dia

Aquesta recomanació per estar sa, que valdria igual per a la població general com per a aquelles persones amb malalties cròniques, càncer o demències, té les seves regles: ha de ser diària i amb un esforç de moderat a vigorós.

"Els beneficis que s'aconsegueixen són a tots els nivells. Avui dia hi ha suficient evidència mèdica per a dir que és efectiu tant pel seu valor preventiu, terapèutic i psicològic; i en la més gran de les malalties, des de les cròniques més importants -cardiovascular, síndrome metabòlica general, obesitat- i en alguns tipus de càncer

El millor exercici físic "que no esportiu, perquè no es tracta de competir", és caminar, encara que entén que també són beneficioses pujar escales en comptes d'agafar l'ascensor, fer la compra diverses vegades a la setmana caminant en comptes d'anar amb cotxe o recórrer a peu un tram del camí cap al treball. Així mateix, accepta que es pot dividir aquest esforç en tres trams diaris de 10 minuts.

A la seva manera d'entendre, tots els metges hauria de prescriure als seus pacients exercici físic. "Igual que es recomana cuidar la dieta o controlar el colesterol, els metges d'Atenció Primària haurien de prescriure l'activitat física sempre", afegeix, incidint, sobretot, en la població infantil a la qual se li hauria d'aconsellar una hora de joc actiu al dia.

En definitiva, qualsevol actitud no sedentària millora la salut de la població, el problema és que "l'activitat física està desapareixent del nostre estil de vida diari", tot i que que admet que a Espanya a la població encara "li queda tradició de sortir a passejar".

L'exercici físic actua en l'organisme d'una manera contrària al del tractament farmacològic. "No hi ha cap fàrmac conegut que alhora millori la funció cardiorrespiratòria, el transport d'oxigen a la sang, l'estat cognitiu de les persones i l'equilibri i l'estat d'ànim, així com la massa muscular que es perd amb l'edat (sarcopenia), com ho fa l'exercici; que, a més a més, és una de les poques intervencions mèdiques que tenen un efecte dosi-resposta", afegeix.

MILLOR QUALITAT DE VIDA

Així mateix, destaca els beneficis per a la salut mental, ja que millora l'estat d'ànim i hi ha evidències que afavoreix la funció cognitiva, "necessària per al desenvolupament d'activitats de la vida diària", sobretot en el cas de la població amb demència, als quals ajuda a ser més independents.

En definitiva l'exercici facilita que els adults tinguin més probabilitats d'arribar a la vellesa sense malalties considerades com a invalidants, de manera que, assegura, "es poden trobar dues persones de 40 anys aparentment iguals, sense cap malaltia diagnosticada, però aquell amb millor amb situació cardiorespiratòria tindrà més possibilitats de viure més anys".

Aquest dimecres investigadors de l'Institut Nacional del Càncer d'Estats Units publicaven un estudi que confirmava que l'activitat física durant el temps lliure està associada amb una esperança de vida més llarga, de fins a 4,5 anys, i fins i tot a nivells relativament baixos d'activitat i de pes corporal. Sobre aquest tema, el doctor Lucía, explica que sí podria haver-hi evidència que augmenta la supervivència, encara que entén que és complicat quantificar a causa de la complexitat dels estudis epidemiològic que suposaria comprovar-ho.