Mariano Rajoy haurà d'anunciar les mesures d'urgència que es prendran
Aquest dilluns, Govern i PSOE han de trobar una solució als desnonaments
350.000 propietaris han perdut el seu habitatge a Espanya des de l'esclat de la bombolla immobiliària en el 2008. El Govern de l'Estat busca l'establiment d'un nou marc legal, d'acord amb el que exigeix la situació i a les normatives existents als països occidentals, que permeti frenar els desnonaments.
A Espanya la dació en pagament es preveu legalment com a opció per cobrir el deute hipotecari, no obstant això, en la pràctica, mai es concedeix una hipoteca amb aquesta única garantia. En el cas d'impagament, el més habitual és que s'embargui l'habitatge, posteriorment es subhasti i, si no acudeix ningú a la subhasta, el banc es queda amb l'habitatge al 50% de la seva taxació. Si amb això no es cobreix el deute, pot demandar la resta a l'hipotecat demanant l'embargament d'altres béns o el propi salari. Com a conseqüència, el marc legal espanyol afavoreix que l'afectat, a més de quedar-se al carrer, segueixi devent diners al banc.
En altres estats europeus, la situació legal és molt diferent a l'espanyola. Si bé la dació en pagament simple no existeix com a tal a cap país de la Unió Europea, si existeixen en estats veïns sistemes per solucionar la situació d'insolvència.
Els professionals del sector financer a Espanya s'oposen a la dació en pagament indiscriminada perquè en el seu treball diari, i després dels últims anys d'especulació, s'han topat amb casos propers a la picardia en els quals les entitats financeres assumeixen un gran risc en la concessió de crèdits. Temen que un comprador adquireixi un pis i, si troba un altre habitatge més barat i equivalent, desfaci l'operació simplement amb el lliurament del pis comprat per adquirir-ne un altre més barat. Aquest temor, en una situació de caiguda de preus, és creïble.
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca sempre ha defensat que és una incongruència que la persona que, de forma involuntària, esdevé insolvent, a més de perdre el seu únic habitatge es quedi amb un deute astronòmic, originat com a producte d'un daltabaix financer del que no n'és responsable.
El que opina la banca
Fonts bancàries indiquen que les entitats són les principals interessades en què no se les criminalitzi amb aquest assumpte. Afegint que són "una excepció" els casos en els quals s'aprova un desnonament. Totes les entitats han explicat que, en molts casos, s'ha mantingut l'afectat en el seu habitatge, a canvi d'un lloguer social, i algunes d'aquestes entitats han assegurat que no han procedit a cap desallotjament.
Des del punt de vista dels afectats, l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae) ha demanat al Govern de l'Estat i al PSOE que es tingui en compte "l'experiència dels consumidors", i ha recordat que, en el seu moment, va enviar al Govern i a tots els grups parlamentaris una proposta de Decret Llei sobre una moratòria de dos anys en les execucions hipotecàries.
