Les properes eleccions seran la primera vegada que el poble votarà no en clau de qui administra i gestiona la misèria autonòmica, ni de a qui s’encarrega intentar acords i pactes impossibles amb Espanya que acaben sempre en fracàs i frustració. Aquesta vegada és la independència la qüestió cabdal que centrarà i determinarà l’opció dels votants per un o altre partit. És la independència la decisió més transcendent que un poble pot prendre, i exigeix claredat i credibilitat als partits per tal que pugui obrir-se amb garanties, seriositat, i rigor, el procés polític il·lusionant i difícil que culmini en la proclamació i reconeixement internacional del nostre Estat independent, de la República de Catalunya. Llegir-ne més

Juan Carlos de Borbón empezó su infausta carrera, después de matar a su hermano de un certero disparo, poniéndose a disposición del dictador fascista y asesino que a la sazón aherrojaba España, colonias incluidas, con la pretensión de que le designara sucesor. Ninguna bajeza le fue ajena, incluida la felonía de ser proclamado rey por las Cortes fascistas mientras su padre, Juan III, vivía y no había abdicado, lo que le arrancó al cabo de los años. Mantuvo intacto el aparato de la dictadura y sus responsables, hasta que la presión popular e internacional le hizo imposible mantener la monarquía del 18 de julio. Llegir-ne més

Després d’any i mig d’arrossegar la qüestió a conveniència de Convergència, el passat dimecres el Parlament va parir un ridícul ratolí com a “pacte fiscal”, ben allunyat del concert econòmic i que no assegura ni la caixa ni la clau de la caixa, ni va sumar cap més suport que el d’un diputat socialista als ja coneguts fa mesos de CiU, ERC, ICV-EUiA, i un trànsfuga. És el sisè “pacte fiscal” que s’intenta amb Espanya, a més dels dos Estatuts d’autonomia. Poden ara passar dues coses: 1. Llegir-ne més

Amb freqüència creixent s’esdevenen a Europa i Amèrica simposis i conferències per analitzar els processos pels que un poble s’independitza i crea un nou Estat en situacions d’estabilitat democràtica, davant la importància i probabilitat creixents de noves independències a Europa occidental. A diferència de les independències sorgides de la descolonització o de la derrota i esfondrament d’imperis, ben conegudes i estudiades, eren llunyanes i escasses les que han resultat d’una decisió democràtica presa dins d’un Estat que no estigui en crisi terminal, com ara a la primera meitat del segle XX Noruega, Irlanda i Islàndia. Llegir-ne més

Arreu del món quins siguin els grans temes que fixen el marc de les decisions col·lectives configuren blocs socials que es defineixen al voltant d'un eix programàtic central en què els partidaris de cada opció quallen i s'oposen als contraris. De vegades un d'aquests eixos esdevé hegemònic i àdhuc únic, com l'eix dreta/esquerra en moltes societats contemporànies, o l'eix dictadura/democràcia els anys 20 i 30 del segle XX i sota les dictadures. Sovint, però, són diversos els eixos que configuren els blocs socials, com de vegades l'eix religiós/laic, o l'eix nacional en les nacions sense Estat propi. Llegir-ne més